L’organització Alerta Solidària nega la validesa de les declaracions de dos dels set CDR empresonats en el marc de l’anomenada operació Judes i desmenteix bona part dels relats mediàtics que s’han fet les darreres hores, basant-se en el sumari del cas. En una roda de premsa, Xavier Pellicer, el portaveu de l’organització antirepressiva que coordina les defensa dels detinguts, ha insistit que el sumari “no conté cap element ferm per sostenir les acusacions contra aquestes persones”. A més a més, Pellicer ha recalcat que dins el sumari “no hi ha cap element que fonamenti” vincles dels detinguts amb el president de la Generalitat i, en qualsevol cas, si existissin “serien el mateix vincle que pugui tenir qualsevol ciutadà amb uns representants polítics”.

Després que alguns mitjans hagin publicat que Torra estaria al darrere d’un suposat pla per ocupar el Parlament durant una setmana -amb ell a dins-, basant-se en una interpretació de la declaració d’un dels empresonats, el president de la Generalitat ha emès un comunicat en què afirma “no haver tingut cap relació amb els detinguts”. I, de fet, demana “que s’aclareixi sota quines condicions s’han produït les declaracions dels detinguts d’aquests i exigeix que es preservi el seu dret de defensa”.

Sobre aquest darrer punt també ha insistit el portaveu d’Alerta Solidària, per a qui les declaracions que han aparegut –de Jordi Ros i Ferran Jolis- “no haurien de tenir cap valor jurídic en qualsevol tribunal just i democràtic”. La raó és que es van produir després que “haguessin estat dies sense dormir” i sense que poguessin accedir “als seus advocats de confiança” -en el cas de Ros va trigar cinc dies a fer-ho des de la detenció, mentre que Jolis no va fer-ho fins passat 25 dies-. A més a més, “van rebre amenaces i coaccions per part de la Guàrdia Civil, que també els va amenaçar dient-los que anirien per les seves famílies”.

L’organització manté que es tracta d’una operació “de caire polític”, i que no és casual que el sumari i les declaracions hagin aparegut a quatre dies de les eleccions espanyoles: “respon a un intent a correcuita de modificar el vot”. Així mateix, Pellicer subratlla que la voluntat de les detencions era aturar les mobilitzacions per commemorar el segon aniversari del referèndum de l’1 d’octubre i la resposta a la sentència del Suprem en el judici del Procés, però que “no se n’han sortit”.

“El sumari constata que no van trobar explosius”

Un dels punts que ha recalcat el portaveu de l’organització antirepressiva és que el sumari constata que en els registres a les cases dels detinguts “no s’hi van trobar explosius”, ni part dels especialistes del Tedax ni per part dels gossos especialitzats en la recerca. Així mateix, alerta que els fets descrits en la majoria de casos es basa en mobilitzacions massives, que s’emmarquen en el dret a la protesta, de manera que l’operació i l’empresonament “posen en risc totes les mobilitzacions de qualsevol tipus que es fan arreu de l’Estat. És una agressió als drets fonamentals i als drets col·lectius”. Pellicer no ha volgut fer referència al suposat pla per ocupar el Parlament, però en qualsevol cas ha volgut deixar clar que “accions simbòliques com ocupacions de rectorats, de bancs o de parlaments no constitueixen cap tipus de delicte penal, sinó que són accions que formen part del dret a protesta”.

Finalment ha tornat a denunciar les filtracions que s’han produït en el cas, inicialment quan el sumari estava sota secret i ara de les imatges dels interrogatoris que atribueix, “amb bastants indicis” al propi jutjat. Tot plegat podria constituir un “delicte de revelació de secrets”, que a més a més vulnera el dret a la defensa dels detinguts. Per tot plegat, Alerta Solidària informarà els propers dies de les accions jurídiques que portarà a terme perquè tant aquestes filtracions com els “maltractaments i coaccions” que han patit els detinguts “no quedin impunes”. Dos dels empresonats es troben en règim d’aïllament a la presó, de manera que només poden sortir de la cel·la unes poques hores al dia.