Tot i no aconseguir la majoria dels 48 diputats al Congrés que corresponen a Catalunya, l’independentisme surt clarament reforçat de les eleccions espanyoles d’aquest 10 de novembre. Per segona vegada consecutiva, ERC ha estat la formació més votada i el conjunt de l’independentisme suma 23 diputats (13 dels republicans, 8 de Junts per Catalunya i 2 de la CUP), és a dir, dos més que el 28 d’abril; i el 42,6% dels vots, tres punts per damunt del 39,4% registrat fa poc més de mig any. A més a més, si Pedro Sánchez no es decanta per una gran coalició de l’establishment amb el PP, l’independentisme, sobretot ERC, també guanya capacitat d’influència a Madrid.

La resistència dels comuns, que mantenen els set diputats; l’enfonsament de Ciutadans -que en perd tres i es queda amb dos- i l’ascens moderat del PP i de Vox, que en els dos casos passen d’un a dos escons, són les altres claus del 10-N a Catalunya. El PSC manté els 12 diputats, tot i que ha perdut suport. La participació ha caigut més de dos punts, situant-se en el 72,2%.

Anem a pams. El passat 28 d’abril Esquerra va trencar el seu malefici particular i va imposar-se per primera vegada en unes eleccions a Catalunya des de la II República -amb l’única excepció de les europees del 2014-. Un mes després, va guanyar també les municipals i aquest 10 de novembre ha repetit victòria a les estatals, ara amb Gabriel Rufián com a cap de llista, després de la condemna -i inhabilitació- del Tribunal Suprem a Oriol Junqueras.

Es pot dir, per tant, que l’electorat no ha penalitzat l’estratègia d’Esquerra, allunyada ja de qualsevol temptació unilateralista i que prioritza ara que l’independentisme aglutini nous suports. Ara bé, ERC tampoc ha vist premiada la seva estratègia, ja que el partit de Junqueras perd dos diputats -es queda amb 13-, dos punts de suport i prop de 160.000 vots. Ha estat l’opció més votada a Girona, Lleida i Tarragona, mentre que a Barcelona s’ha vist superada pel PSC. És exactament el mateix mapa provincial que el 28 d’abril.

A l’hora de valorar els resultats, en un clima de satisfacció tot i que no d’eufòria, el vicepresident del Govern i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, ha recalcat que han assolit dos objectius: “tornar a derrotar el PSOE a Catalunya” i “tenir més diputats al Congrés que Ciutadans”. El seu cap de llista, Gabriel Rufián, ha subratllat que si el 14 d’octubre el Suprem va sentenciar els dirigents independentistes, avui els catalans han sentenciat “amb una victòria del republicanisme”. Rufián ha celebrat l’entrada de la CUP i els bons resultats d’EH Bildu -que ha crescut i ha sumat un cinquè diputat-, alhora que ha lamentat el resultat de Vox, “el pur feixisme”. I ha avisat els d’Abascal: “ens tindreu al davant”.

Junts per Catalunya (JxCat) ha superat les enquestes i ha afegit un diputat als set que va obtenir a la primavera. La candidatura liderada per Laura Borràs ha guanyat suports, amb un discurs marcadament independentista i amb la promesa de no donar cap tipus de suport a un hipotètic govern de Pedro Sánchez, tot i que sense voler tancar mai la porta a dialogar per desencallar el conflicte a Catalunya. Un dels dubtes era si la formació es veuria penalitzada per les crítiques al conseller d’Interior, Miquel Buch, arran de l’actuació policial durant les protestes en les mobilitzacions contra la sentència de l’1-O. Però no ha estat així. La formació ha guanyat suport a les quatre províncies i a Girona s’ha quedat a poc més d’un punt de superar ERC. En total, ha aglutinat 25.000 vots més que fa uns mesos i 1,6 punts més de suport.

Finalment al bàndol independentista, la CUP debutarà al Congrés i ho farà amb dos diputats, per sota del que pronosticaven algunes enquestes, que li donaven entre quatre i cinc escons. Els anticapitalistes, que han estat la sisena força més votada a Catalunya -per davant de Vox i Cs, però per darrere del PP- han sumat dos escons a Barcelona, de manera que Mireia Vehí i Albert Botran seran els seus representants a Madrid. Finalment, a Girona ha perdut un escó que durant bona part de la nit s’ha disputat amb En Comú Podem, mentre que tant a Tarragona com a Lleida ha quedat lluny d’obtenir-hi un escó. La formació, conscient que la seva força al Congrés serà limitada, dedicarà la seva activitat a Madrid fonamentalment a fer d'altaveu dels seus posicionaments i a teixir aliances de base. 

Els comuns aguanten, fracassa Errejón

Tot i deixar-se més de 70.000 vots, En Comú Podem ha pogut mantenir els set diputats del 28 d’abril. La formació encapçalada per Jaume Asens, i aliada catalana d’Unidas Podemos, ha perdut un escó a la província de Barcelona, però l’ha compensat amb el que ha obtingut a Girona, on s’ha beneficiat sobretot de la lleugera caiguda d’Esquerra. Els comuns tampoc s’han vist afectats per la presentació de Més País a Barcelona. El partit d’Íñigo Errejón ha fracassat estrepitosament a les urnes, amb tot just 41.000 vots a la província de Barcelona, menys de l’1,5% dels sufragis. L’aposta per un candidat de perfil molt baix com Juan Antonio Geraldes i per un discurs allunyat del referèndum no han estat validats per l’electorat.

El PSC resisteix, mentre que Cs s’enfonsa

El PSC ha pogut conservar els 12 diputats obtinguts a l’abril, si bé el partit de Miquel Iceta ha perdut gairebé 200.000 vots i més de dos punts i mig de suport electoral. Sembla evident que l’enduriment del discurs de Pedro Sánchez sobre Catalunya, anunciant noves mesures repressives durant la campanya, no ha ajudat els socialistes catalans, que han pogut resistir segurament gràcies a haver captat part dels 260.000 vots que ha perdut Cs en poc més de mig any. El PSC ha estat el partit més votat a la província de Barcelona, on ha sumat vuit escons, i s’ha mantingut com a primera força als seus bastions metropolitans -l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Cornellà,...- i a d’altres grans ciutats, com Terrassa i Sabadell, si bé a la capital ha quedat un punt per sota d’ERC.

Les tres dretes espanyoles han retrocedit una mica més a Catalunya. Si el 28 d’abril entre Cs, PP i Vox van sumar el 20% dels vots catalans al Congrés i set diputats, ara s’han quedat en el 19,35% i sis escons, a banda d’aglutinar gairebé 100.000 paperetes menys, com a conseqüència de la caiguda de la participació. El que sí que hi ha hagut és una redistribució de l’espai, on el PP ha estat l’opció més votada, si bé les tres formacions han aconseguit dos diputats cada una, tots a Barcelona. Girona, Tarragona i Lleida, per tant, són tres províncies lliures del trifachito.

La gran notícia en aquest bloc és la caiguda de Cs, que ha passat de 5 a 2 diputats i de gairebé 480.000 vots a poc més de 210.000 (el 5,6%). El fracàs s'ha repetit a tot l'Estat, on ha passat de 57 a 10 representants i el seu líder, Albert Rivera, ha anunciat un congrés extraordinari. Vox n’ha obtingut 240.000 (6,3%) i un exmembre de Fuerza Nueva com Juan José Aizcorbe acompanyarà el ja diputat Ignacio Garriga al Congrés. El PP ha recuperat una mica de terreny, que s’han traduït en 80.000 vots més i un segon escó, si bé Cayetana Álvarez de Toledo segueix sense fer forat entre els catalans: el 2016, el PP va obtenir-hi sis diputats, de manera que el d’aquesta nit segueix sent un dels pitjors resultats del partit al Principat.