Si hi ha un districte barceloní lligat al Barça aquest és, sense cap mena de dubte, el de les Corts. Fonamentalment, perquè des de fa més de nou dècades acull l'estadi de la principal entitat esportiva de Catalunya –primer el camp de les Corts i, des del 1957, el Camp Nou–, però també perquè és on resideixen més d'11.000 socis del club blaugrana. Ara bé, aquest vincle estret no s'ha traduït en una relació fluida amb els veïns del districte. Els grans projectes urbanístics que el Barça ha intentat portar a terme els darrers 20 anys han topat sempre amb el rebuig del moviment veïnal, que s'hi ha oposat amb l'argument que els interessos privats de l'entitat no podien passar per davant de l'interès públic dels ciutadans.

El darrer exemple s'ha viscut fa pocs dies, quan la Coordinadora d'Associacions i Entitats de les Corts, la Coordinadora de de Veïns Mejía Lequerica i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) van anunciar la presentació d'al·legacions a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que necessita el club per fer realitat l'anomenat Espai Barça, que entre d'altres coses contempla la reforma i ampliació del Camp Nou. L'oposició ja es va viure a finals del segle XX contra el projecte Barça 2000, impulsat per la directiva que presidia Josep Lluís Núñez, i uns anys més tard contra la requalificació dels terrenys del Miniestadi –on juga l'equip filial– que pretenia el club durant el mandat de Joan Laporta, amb l'objectiu de finançar la seva reforma del Camp Nou.

En una roda de premsa, l'arquitecte i assessor urbanístic de la FAVB, Ferran Navarro, va denunciar que rere l'argument del club de voler adaptar les instal·lacions a les necessitats actuals s'hi amaga la intenció de treure'n un "rèdit econòmic complementari". Com? "Aprofitant el pretext de l'ampliació de l'equipament esportiu per col·locar 30.000 metres quadrats d'usos comercials", fonamentalment a través d'oficines i un hotel, "sense la compensació pertinent que pertocaria" a la ciutat. Les entitats veïnals van afegir que el projecte de reforma del PGM, acordat entre el club i l'Ajuntament de Barcelona, també permet guanyar 60.000 metres quadrats més per a l'entitat, destinats a uns "usos complementaris" que no s'han definit prou, de manera que el club podria utilitzar-los en un futur per al que vulgui sense compensar de cap manera la ciutat.

Per tot plegat, Navarro va assegurar que la proposta actual "no compleix la legalitat vigent". A més, els veïns al·leguen que les modificacions previstes als carrers Aristides Maillol i Joan XXIII empitjorarien la mobilitat de l'entorn. Per a la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, l'equip de govern ha de "replantejar-se el procés", perquè sigui un "projecte compartit per la ciutadania". Els veïns consideren que una modificació del PGM hauria de generar un "aprofitament per a la ciutat molt clar, en forma de terrenys o de compensació econòmica" que el projecte de l'Espai Barça no garanteix.

Hores després de la roda de premsa de les entitats veïnals, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, va assegurar que la FAVB també havia treballat en la "transformació d'un espai privat" i va defensar que la proposta actual "és positiva" i s'adequa a la legalitat. La proposta, que té el vistiplau del govern local, ha de passar pel ple municipal abans de rebre l'aprovació definitivament de la Generalitat. L'Espai Barça es vol edificar entre el 2019 i el 2022 i té un cost de 630 milions d'euros. A banda de la reforma del Camp Nou, també implica la demolició del Miniestadi, i en aquella zona s'hi construiria el nou Palau Blaugrana.

Pisos al Miniestadi

L'anterior gran conflicte entre la junta del Barça i els veïns de les Corts data de finals de la primera dècada del segle XXI, amb el projecte de reforma del Camp Nou que impulsava la directiva presidida per Joan Laporta i que, fonamentalment, es volia finançar amb la requalificació dels terrenys del Miniestadi. La victòria de Sandro Rosell a les eleccions que el club va celebrar el 2010 va suposar la liquidació del projecte. La proposta, amb la famosa reforma de l'estadi projectada per l'arquitecte britànic Norman Foster, tenia un cost d'uns 200 milions d'euros.

El juliol del 2009, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar, gràcies als vots del PSC –aleshores a l'alcaldia–, CiU i ERC la modificació del PGM necessària per tirar endavant una reforma que contemplava la construcció de més de 1.600 pisos als terrenys del Miniestadi. La Coordinadora d'Associacions de Veïns i Entitats de les Corts s'havia oposat amb fermesa al pla i va amenaçar de portar-lo als tribunals, fonamentalment perquè rebutjava que terrenys destinats a equipaments esportius es convertissin en pisos.

Les mobilitzacions contra el Barça 2000

Segurament el projecte urbanístic més polèmic impulsat les dues darreres dècades per la junta del club sigui el Barça 2000, ideat durant la presidència del constructor Josep Lluís Núñez. La proposta, que entre d'altres qüestions contemplava un centre comercial i uns multicinemes a les instal·lacions del club, va provocar la creació de la Plataforma Ciutadana Opositora al Projecte Barça 2000.

La plataforma, que agrupava entitats veïnals i comptava amb el suport d'urbanistes i arquitectes, va reunir més de 7.000 adhesions i va organitzar diverses mobilitzacions de protesta. Finalment, l'Ajuntament de Barcelona va suspendre el projecte Barça 2000, que suposava la requalificació de 19 hectàrees de l'entorn de les instal·lacions del club, en gran part per les pressions veïnals.