Público
Público

La connexió a la xarxa de distribució de gas natural, l'assignatura pendent pel desplegament del biogàs a Catalunya

Actualment n'hi ha una setantena de plantes, una xifra que la Generalitat preveu duplicar fins a l'any 2030 | El Clúster de Bioenergia de Catalunya confia que l'aprofitament de les dejeccions ramaderes i la millora tecnològica accelerin l'eficiència de les instal·lacions

Una planta de biogas al municipi gironí de Vilobí d'Onyar.
Una planta de biogas al municipi gironí de Vilobí d'Onyar. Gerard Vilà / ACN

En el marc del foment de les energies renovables per abandonar de forma progressiva la dependència del subministrament d'origen fòssil, la Generalitat acaba d'anunciar que invertirà 80 milions d'euros en la producció de biogàs a Catalunya els pròxims tres anys. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, explica que l'objectiu és multiplicar per 3,5 la producció actual de biogàs i passar de les 72 instal·lacions existents a més de 150 el 2030. Paral·lelament, Acció Climàtica ha posat a disposició del sector primari 46 milions d'euros per instal·lar plantes de biogàs a les explotacions agràries petites i mitjanes. L'objectiu és valorar les dejeccions ramaderes i els residus orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per a la generació de calor, d'electricitat o de biometà i biofertilitzants.

Tot i aquests esforços, igual que passa amb l'energia eòlica o la solar, des del sector es creu que a Catalunya s'ha perdut el lideratge en el desplegament de les renovables, com és el cas del biometà, per la manca d'incentius pel seu desenvolupament. Ara, la millora tecnològica i una major eficiència en els seus usos obren la porta a un millor aprofitament de la producció de biometà, un biogàs sotmès a un procés de neteja que el fa compatible amb el gas natural, i el biogàs, aconseguit per la descomposició de la matèria orgànica.

Màrius Aguirre: "El biometà no ha tingut la consideració necessària com a element per substituir les fonts d'energia fòssils"

Precisament, més enllà de la necessitat d'optimitzar la seva producció, el biogàs té un repte pendent a resoldre: la connexió a les xarxes de distribució de gas natural a partir de la transformació en biometà. De moment, de les 70 instal·lacions en funcionament a Catalunya, només cinc tenen incorporat aquest sistema. Des del Clúster de Bioenergia de Catalunya, el seu coordinador de la comissió de biogàs, Màrius Aguirre, admet que fins ara, "el biometà no ha tingut la consideració necessària com a element per substituir les fonts d'energia fòssils".

Aguirre assegura que les plantes no han estat concebudes, fins a aquest moment, per l'aprofitament del biometà. Han sigut les normatives comunitàries i els avanços tecnològics les que li han permès fer el salt. En el primer cas, la directiva europea RED II, revisada l'any 2018, estableix que un 32% del consum energètic ha de procedir de fonts renovables, incrementant en un 12% l'objectiu marcat una dècada abans. Respecte a la tecnologia, el responsable del Clúster de Bioenergia de Catalunya remarca que, una vegada constatat que el biogàs és l'energia que resta més quantitat de CO2 a l'atmosfera, s'ha superat el tractament d'aquest com un simple residu orgànic o energètica. "Gràcies al seu aprofitament a través de les dejeccions ramaderes, el biogàs s'ha demostrat més eficient i competitiu".

Una energia polivalent

El greuge amb el biogàs, que fins ara provocava que tingués la consideració de l'energia oblidada en la categoria de les renovables, s'ha aconseguit superar amb millores tecnològiques, que han facilitat la seva transformació cap a una font amb usos variats i polivalents, ajustable a les necessitats de les instal·lacions, independentment de la mida d'aquestes, i un procediment que ajuda a la utilització dels residus com a biofertilitzants, assolint així el concepte de circularitat.

Les ajudes del Govern per a la instal·lació d'una planta de gestió de biogàs cobreixen fins a un màxim del 35% del cost

Per pal·liar aquest dèficit, el mateix Clúster de la Bioenergia de Catalunya, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic i l'empresa Envolta Energia han publicat una guia per al desenvolupament sostenible del biogàs i el biometà a Catalunya. A més, també han donat a conèixer un informe, en el qual s'identifiquen i quantifiquen els tipus de residus i subproductes orgànics que podrien ser valorats en instal·lacions de biogàs, així com el model de disseny tecnològic de planta més apropiat per a la seva realitat. En aquest sentit, no sols es tracta de dejeccions ramaderes, sinó també de residus carnis, fangs de depuradora, sèrum del sector lacti o residus orgànics municipals, entre altres.

Les ajudes del Govern per a la instal·lació d'una planta de gestió de biogàs cobreixen fins a un màxim del 35% del cost d'aquesta, però aquest percentatge es pot enfilar fins al 55% en cas que el propietari de l'explotació accepti també rebre residus externs. A més, des de l'administració catalana s'insta a què diversos propietaris es puguin agrupar per fer una sola planta. D'aquesta manera, optaran a una subvenció i es pot dividir el cost de la instal·lació de la infraestructura.

Durant el mes d'octubre de l'any passat, la Generalitat va anunciar que l'abocador de Can Mata, ubicat als Hostalets de Pierola (Anoia), ha estat el lloc escollit per fer la primera planta de producció de biometà a gran escala a l'Estat espanyol. En aquestes instal·lacions, es transformarà el biogàs procedent de la degradació dels residus en biometà, el que afavoreix la reducció de les emissions de gas d'efecte hivernacle.

El consum de 14.000 llars

La planta de producció de biometà dels Hostalets de Pierola està impulsada pel grup PreZero, que gestiona l'abocador, amb dos socis més: Waga Energy, que ha desenvolupat la tecnologia, i Nedgia, que s'encarrega de la seva distribució a través de la xarxa. El projecte ha costat uns 10 milions d'euros i ha rebut una subvenció de 2,4 milions de fons europeus. La instal·lació està ubicada al dipòsit controlat de Can Mata i és la primera a l'Estat que podrà produir 70 GWh de biometà a l'any a partir de la recuperació del gas que emeten els residus sòlids. Aquesta xifra és equivalent al consum energètic de 14.000 llars o el combustible de 200 autobusos.

Catalunya encara es troba una mica endarrerida en la producció de biogàs. Per avançar i desplegar aquest potencial, s'han d'abordar reptes polítics, legals i administratius, però també sectorials i territorials, així com socials i de recerca. El biogàs s'ha de posicionar com la tercera pota de les renovables, juntament amb la solar i l'eòlica, i com un candidat a substituir el gas natural, especialment si es genera de forma que s'injecti a la xarxa. Un incentiu afegit a aquest propòsit rau en l'excessiva dependència de les centrals nuclears i l'anhelat desig d'acostar-se a la sobirania energètica, en el qual el biogàs hauria de tenir un rol estratègic.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?