Público
Público

Els taxistes avisen que aniran "fins on calgui" en la seva vaga

Aquest cap de setmana els taxistes de Barcelona s'han declarat en vaga indefinida i la protesta s'ha estès a tot l'Estat. Segons indiquen algunes fonts, el Ministeri de Foment estudia traslladar la competència de les concessions de llicències VTC a les comunitats autònomes en la reunió que mantindrà aquest dilluns amb els representants del sector

Taxistes en vaga ocupen la Gran Via de Barcelona, aquest diumenge. EFE / Alejandro Garcia.

La vaga dels taxistes de Barcelona podria portar a una crisi de mobilitat. Els taxistes van decidir ocupar la Gran Via amb els seus vehicles i declarar una vaga indefinida que ja s'ha estès a altres ciutats de l'Estat espanyol com Alacant, Biscaia, Màlaga, Madrid, Saragossa, Sevilla o València. Davant l'embranzida que ha agafat la protesta, el Ministeri de Foment ha accedit a reunir-se amb els representants del sector aquest dilluns. Una trobada en què s'espera que Madrid proposi transferir a les comunitats autònomes les competències per atorgar llicències VTC.

Si el conflicte no minva, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, podria acabar trobant-se amb un 'estiu calent' –els sindicats han acusat al seu ministeri de fer costat a Ryanair en la vaga dels treballadors d'aquesta companyia per la imposició d'uns serveis mínims que consideren abusius–, i aquest podria ser el preludi a una tardor igualment calenta. I qui sap si acabar en un 'hivern del descontent', depenent de l'aritmètica i els equilibris polítics al Congrés dels Diputats a Madrid i de l'evolució de l'economia espanyola dintre de l'agitat context europeu.

L'origen del conflicte

La protesta dels taxistes va arrancar dimecres, quan conductors arribats de tot l'Estat van arribar a Barcelona per donar suport als seus col·legues a Catalunya i protestar contra el que consideren una competència deslleial per part dels vehicles amb llicència de lloguer amb conductor (VTC) –la que fan servir empreses com Uber i Cabify– i en suport a les mesures adoptades anteriorment per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

L'AMB va aprovar a finals de juny, amb els vots de tots els partits tret de Ciutadans i el Partit Popular –que s'hi van abstenir–, un nou reglament que obliga als vehicles amb llicència VTC a aconseguir un permís especial per poder operar entre un lloc i un altre dels 36 municipis que formen l'àrea metropolitana (és a dir, que aquells vehicles que vulguin donar servei a Barcelona i Cornellà, per exemple, necessitaran una llicència per a tots dos municipis). La xifra de llicències VTC es volia reduir d'aquesta manera de les 1.035 actuals a unes 399, amb multes de fins a 4.000 euros per als infractors, tot i que l'AMB es va reservar el dret de permetre la circulació per tot Barcelona i l'àrea metropolitana en casos que així ho justifiquin, com ara els grans congressos com el Mobile World Congress (MWC). L'objectiu era evitar la congestió del trànsit a Barcelona i l'impacte a la salut dels ciutadans que ocasionaria un augment de la flota de vehicles de transport a la ciutat. Aquesta era una mesura que reclamava des de feia temps el sector, però Foment va decidir impugnar la decisió de l'AMB, segons creuen els sindicats, per pressió dels lobbies. El conflicte estava servit.

Com recordava divendres el Col·lectiu Ronda a Twitter, la ràtio d'una llicència VTC per cada 30 llicències de taxi no es respecta i a Barcelona actualment és d'1/13, és a dir, que hi ha més del doble de vehicles VTC del que permet la llei, mentre encara hi ha milers de sol·licituds de llicències VTC pendents de resolució. "La situació és que podem arribar a tenir gairebé tants vehicles d'Uber i Cabify com taxis, realitzant pràcticament la mateixa activitat i competint pel mateix mercat, amb la diferència que uns, els taxistes, han de pagar més de 130.000 euros per adquirir una llicència, estan obligats a treballar en jornades fortament regulades o han de suportar llarguíssimes cues per agafar passatge a l'aeroport, per exemple, i els vehicles d'Uber i Cabify, no, per no dir que els vehicles que operen amb llicència VTC tenen llibertat tarifària", explicava Ronda. A més, "a aquestes grans multinacionals el negoci els va molt bé, sense reconèixer la laboralitat de la relació que mantenen amb els seus "col·laboradors" (prohibit dir treballadors/es) i desplaçant els seus impostos a paradisos fiscals [Cabify té seu fiscal a Delaware], no pas per res, el fenomen de la precarització de les relacions laborals sobre el que es posa tant el focus arran dels conflictes a Deliveroo o Glovo inicialment es va conèixer com la 'uberització del treball'."

Diversos taxis ocupan la Gran Vía de les Corts Catalanes de Barcelona .EFE/Andreu Dalmau

Taxis ocupant la Gran Via de Barcelona .EFE/Andreu Dalmau

Les protestes contra Uber, un fenòmen global

Uber acumula tantes protestes i demandes del sector que fins i tot compta amb la seva pròpia pàgina de Wikipedia. La llista de ciutats que han vist manifestacions i altres accions contra aquesta empresa és llarga i la seva extensió geogràfica, mundial. Des de diverses ciutats als EUA i el Regne Unit fins a Indonèsia, Tailàndia, Taiwan o Filipines, passant per Costa Rica, Portugal, Noruega, Itàlia, Croàcia, Polònia, Hongria, Ucraïna o Turquia. Les protestes dels taxistes contra Uber a França van ser especialment dures, amb talls de carreteres i la intervenció dels antiavalots, que van carregar contra els manifestants i llançar gasos lacrimògens.

La companyia nord-americana tampoc no ha reaccionat bé a les crítiques que s'han fet des dels mitjans de comunicació. Per exemple, a la manca de seguretat dels viatgers, i en particular de les dones: segons una anàlisi de la CNN publicat a l'abril i realitzar a partir d'informes policials i judicials en una vintena de ciutats els EUA, fins a 103 conductors d'aquesta companyia han estat acusats de violació i abusos sexuals. A Nova Delhi, les denúncies per violació a mans de conductors d'Uber van donar peu a protestes que van portar a la suspensió temporal del servei durant sis mesos. Cabify va estar al centre d'un escàndol semblant a Mèxic, quan el 2017 un conductor d'aquesta empresa va assassinar a Puebla l'estudiant Mara Fernanda Castilla. El 18 de setembre del 2017, la ciutat va cancel·lar la llicència a Cabify, que no va recuperar fins el novembre d'aquell any. A França, Uber va ser també acusada de masclisme, després d'oferir a la ciutat de Lyon una promoció que oferia a l'usuari poder viatjar amb un avions de chasse, un terme que literalment significa un 'caça', però que també s'utilitza vulgarment per referir-se a una dona atractiva.

Una altra acusació recurrent és la precarietat dels conductors. Al nostre país, la secció sindical de la CNT va denunciar el febrer del 2017 que molts dels conductors de Cabify són contractats a través d'empreses de treball temporal (ETT) i porten a terme jornades de fins a 12 hores de feina. Clients d'aquests serveis expliquen que alguns dels conductors que els han portat arriben a dormir en el propi automòbil per poder satisfer els horaris als quals es veuen empesos. Aquesta precarització, com assenyala el Col·lectiu Ronda, ha donat peu a la creació del terme uberització per senyalar com l'anomenada nova economia amenaça l'existència de llocs de treball i la capacitat de les administracions per regular activitats econòmiques. Als EUA, Uber també ha estat acusada d'utilitzar tàctiques de guerra bruta contra la competència. The Verge va publicar el 2014 un article revelant com empleats d'Uber van arribar a contractar 5.560 serveis de Lyft, una companyia rival, per després cancel·lar-los i sabotejar l'empresa competidora.

Davant aquest allau de denúncies de males pràctiques laborals i empresarials, l'executiu d'Uber Emil Michael va assegurar en una conversa, segons el portal Buzzfeed, la possibilitat d'invertir un milió de dòlars per contractar quatre periodistes d'investigació per danyar la reputació d'aquells periodistes que publicaven notícies crítiques amb la companyia.

"Anirem fins on calgui"

El portaveu d'Elite Taxi, Alberto Álvarez (Barcelona, 1976), porta quatre dies sense parar a casa, segons confessa a Públic en una pausa. Aquests dies no n'ha tingut gaires. Assegura estar desbordat. El diumenge ha tornat breument al seu domicili per poder recollir roba i marxar immediatament a Madrid amb l'AVE de les vuit per a la reunió amb el Ministeri de Foment de demà.

Ja de tornada a Gran Via, Tito, com el coneix tothom aquí, es dirigeix a la resta de taxistes. "M'ha trucat un sindicat de taxistes de Nova York!", exclama per mostrar l'abast de la protesta mentre els manifestants criden "¡Sí se puede!" i "Ni un pas enrere!". "Tots estareu a aquella taula i a aquella reunió, tots som un: si toquen a un, toquen a tots!", promet el portaveu d'Elite.

Si aquest dilluns no hi ha cap avanç, els taxistes adverteixen que "tallaran la frontera" i "el que calgui". "Mai més ningú ens prendrà el pel", alerta. Mentre Tito marxava en un taxi camí de l'estació de Sants envoltat d'un núvol de càmeres, un altre taxista agafava el micròfon i anunciava l'organitzacó d'un programa d'activitats mentre duri l'ocupació de la Gran Via. Que pot ser bastant de temps.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?