Per si les tensions en l'independentisme català fossin poques, cada dia que passa s'acosta una nova tempesta política que pot tenir conseqüències desastroses sobre les esfilagarsades amarres que uneixen els partits sobiranistes. Entre altres coses perquè el nou torpede podria afectar l'única esfera en què fins ara els independentistes han salvaguardat la unitat d'acció, el de la repressió judicial contra els dirigents de tots els colors polítics de l'independentisme. En aquest nou cas, la protagonista seria la presidenta del Parlament, Laura Borràs i la seva imputació genera molts nervis i profunda preocupació entre els partits independentistes, que busquen in extemis una formulació conjunta per afrontar la situació.

Així, una vegada més, els tribunals impacten sobre la vida política catalana. Però a diferència de molts altres casos, el de la segona autoritat de Catalunya té un biaix diferencial. L'acusació no és per accions polítiques com l'organització del referèndum o la defensa del dret a l'autodeterminació sinó per unes presumptes irregularitats comptables que suposadament Borràs hauria comès durant la seva etapa anterior com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2017. I que Borràs nega rotundament mentre atribueix les acusacions a una nova persecució judicial com a dirigent independentista.

La causa, suposats contractes irregulars i fraccionaments

La causa que instrueix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya està oberta per un presumpte delicte de prevaricació administrativa, un de frau administratiu, un de falsedat en document mercantil i un de continuat de malversació de fons públics. Segons la interlocutòria, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb la web de la institució que dirigia i considera que "l'import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris".

Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "a través de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en què Borràs "va intervenir", " proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament", segons la interlocutòria judicial. D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías Herrero, per import global de 112.500 euros, i un a Andreu PM, per 20.050 euros Tots dos també estan encausats. Entre els indicis que el magistrat instructor del TSJC indica hi ha una conversa d'Isaías Herrero amb una persona el novembre del 2017 on el primer li deia que temia que l'aplicació del 155 del Govern espanyol a la Generalitat fes aflorar "marrons", com el fet que pels serveis que l'ILC li contractava havia de presentar "dos pressupostos bons i quatre no bons".

El reglament i les causes per corrupció

Més enllà de la resolució judicial, el problema sorgeix per l'aplicació de l'article del reglament del Parlament que obliga tot membre de la cambra a deixar el càrrec a partir del moment d'obrir-se judici oral en un cas de corrupció. Un article que a més va ser incorporat al reglament pels mateixos independentistes durant els anys del Procés, a instàncies de la CUP. Concretament, l'article 25.4 determina que en casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, un cop sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de forma immediata. Això en el cas de Borràs suposaria abandonar la presidència del Parlament. Però Borràs i el seu partit, Junts, neguen la major i asseguren que no estem davant d'un cas de corrupció sinó de lawfare, és a dir d'utilització de la justícia per a la persecució política i la neutralització de l'adversari.

De moment la instrucció del TSJC ha deixat Borràs a un pas del judici oral després de dictaminar que s'ha de fer el procés judicial en considerar que hi ha indicis de delicte. En espera de les qualificacions de la fiscalia i de la resolució del recurs presentat per Borràs, cal esperar que s'obri judici oral en un termini d'aproximadament un mes. Moment en què el Parlament haurà de decidir sobre l'aplicació del polèmic article. Una decisió amb què l'independentisme es juga la seva unitat interna. En cas de retirar del càrrec a Borràs una part important de l'independentisme hi veurà una col·laboració amb la repressió judicial i en cas de no fer-ho l'independentisme corre el risc de transmetre la imatge de no ser equitatiu i contundent en un cas de presumpta corrupció. El gran repte serà doncs aconseguir trobar una via del mig que no deixi el relat ni en un camp ni al contrari.

Corrupció o persecució?

Estem doncs davant d'un cas de corrupció o no? I per tant, és aplicable l'article 25.4 i ha de deixar Borràs la presidència del Parlament? Per a tots els partits no independentistes, des del PP al PSC passant per En Comú Podem, Ciutadans o Vox no hi ha dubte. Aquest és un cas de presumpta corrupció i ha de ser aplicat a la presidenta de la cambra catalana. Des del PSC recorden que l'article va ser introduït pels mateixos independentistes i que no aplicar-ho seria una doble vara de mesurar. Però entre les formacions de l'independentisme la cosa no està tan clara i tant ERC com la CUP mantenen una cautela extrema sobre com afrontar un cas que per als dirigents d'aquests dos partits navega entre dues aigües, la de les possibles irregularitats però també la de la persecució de l'independentisme per desestabilitzar-lo. I el de Borràs s'ha convertit ja en el casus belli que podria fracturar definitivament l'independentisme obrint una dura guerra civil interna i fins i tot trencant el Govern format per ERC i Junts.

A Junts ja han blindat Borràs fent pinya amb ella i no acceptaran cap decisió que comporti la seva sortida del Parlament abans de la sentència. De fet, el portaveu de Junts, Josep Rius, ha demanat aquest dilluns un front unitari de suport a Borràs, davant de les acusacions per suposades irregularitats. Rius reclama al conjunt de l'independentisme "fer pinya" i ha alertat que si no hi ha una reacció unitària serà "tornar a disparar-se un tret al peu". Rius recorda que al principi la causa es va desestimar per part dels Mossos d'Esquadra, i que va ser el jutjat d'instrucció qui va encomanar la investigació a la Guàrdia Civil. Per al portaveu, la causa està "plagada d'irregularitats" en la tramitació.

Precisament per això Junts reclama a ERC i la CUP que formin part del front comú de defensa de la presidenta del Parlament. Rius insisteix que el cas s'emmarca en "la causa general contra l'independentisme" i recorda que ja s'ha hagut d'apartar de la política l'expresident de la Generalitat Quim Torra i l'exdiputat de la CUP Pau Juvillà. Polèmic cas aquest últim que va impactar sobre la figura de Borràs quan va acabar acatant la sortida de Juvillà del Parlament sense sentència ferma.

ERC i la CUP, en un atzucac

La patata calenta està doncs a les mans d'Esquerra i de la CUP que hauran de decidir els termes amb què s'afronta el cas Borràs per aplicar l'article 25.4 del reglament. Oficialment tant Esquerra com la CUP es mostren molt prudents. Des d'Esquerra la seva portaveu i secretària general adjunta, Marta Vilalta, assegura que els republicans no es pronunciaran "fins que arribi el moment processal oportú". Des de la CUP també admeten que el cas Borràs "és complex" i que "incomoda" la força anticapitalista. De moment tampoc declaren públicament haver fixat posició però recorden el seu ferm compromís "en la lluita contra la corrupció". I dirigents cupaires asseguren que "si arribem a la conclusió que estem davant d'un cas clar de corrupció no ens tremolarà el pols".

Però fonts dels dos partits expliquen que es mantenen contactes per intentar aconseguir una sortida "digna" i "consensuada" a la situació. Ara bé, aquestes mateixes fonts consideren que no serà fàcil aconseguir un punt d'acord a causa de la posició maximalista de Junts que rebutja qualsevol terme mig i només accepta la qualificació del cas com a "persecució política". Des de les direccions d'ERC i la CUP es rebutja l'equiparació del cas de Borràs amb els dirigents independentistes jutjats i empresonats pel Tribunal Suprem, o fins i tot amb casos com el de l'exdiputat cupaire Pau Juvillà. "No estem davant una acusació per delictes polítics" asseguren fonts dels republicans, afegint que "no és comparable ni equiparable". Però també deixen clar que el procés judicial a Borràs "inclou moltes exageracions i manipulacions per no parlar d'irregularitats, i això passa per ser qui és, una dirigent independentista". "És un tema molt complex, que cal analitzar molt bé i detingudament de cara a aplicar el reglament del Parlament", afirmen aquestes fonts, que també asseguren que "no és una qüestió de blanc o negre" a l'hora d'aplicar l'article en qüestió.

Dictamen en Comissió com a sortida i dubtes jurídics

Unes afirmacions que apunten a la part de l'article 25.4 on s'especifica que "si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicables al llarg de la suspensió, cal el dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats". Els dubtes és evident que hi són en una part del Parlament, la independentista. I, per tant, el cas es veurà abocat al debat parlamentari i la votació pertinent d'un dictamen que situarà els termes per prendre la decisió final. Fonts d'Esquerra asseguren amb contundència que "l'article s'aplicarà en el moment que el cas de Borràs entri a la via del judici oral, però s'aplicarà en tota la seva extensió" que també inclou el dictamen en cas de dubte. Aquestes mateixes fonts apunten que "una cosa és aplicar el reglament i una altra que la conseqüència estigui predeterminada. Amb això no ens volem avançar a res, però tampoc cal donar per fet el resultat final en un cas tan complex. Cal veure totes les derivades i seguir el procediment complet".

Al marge del debat polític, algunes fonts jurídiques també recorden que aquest article del Parlament podria contravenir el dret a la presumpció d'innocència. I no queda clar que en cas de la seva aplicació, la presidenta del Parlament no pugui optar per accions jurídiques en defensa dels seus drets i que pugui obtenir resolució favorable al manteniment de la presidència en no haver-hi una sentència pel mig. Fet que suposaria un veritable embolic polític i institucional.

En definitiva, Junts, ERC i la CUP tenen un mes com a molt per aconseguir un acord in extremis respecte a l'aplicació de l'article 25.4 del reglament del Parlament en el cas de Borràs, ja que si hi ha una cosa segura és que la presidenta del Parlament serà jutjada.

I la solució que les esquerres independentistes preferirien segur que tampoc es produirà. És a dir, la sortida voluntària de Borràs de la presidència que li permetria ser jutjada en un tribunal ordinari i que suposaria una despolitització més gran que al TSJC. A Esquerra i la CUP asseguren que si es tractés d'un càrrec de les seves formacions en una acusació d'aquest tipus, amb irregularitats comptables pel mig, no tindrien dubtes de com resoldre el cas. Però Borràs ja ho ha deixat clar en un article d'opinió publicat aquest dilluns al diari El Punt Avui: "Renunciar per estalviar-me problemes seria mostrar la via per apartar les persones que molesten".