Público
Público

Les restes del carrer Girona de Barcelona podrien ser d'un convent caputxí del s. XVI

La intervenció arqueològica en les obres confirma el caràcter religiós de les estructures localitzades, identificades inicialment com restes d'una masia. S'han trobat fragments de pica beneitera, làpida, porcellana xinesa i bales de canó

Tros de ceràmica blava catalana, una de les restes que s'han trobat en els treballs arqueològics en el tram del carrer Girona
Tros de ceràmica blava catalana, una de les restes que s'han trobat en els treballs arqueològics en el tram del carrer Girona. Laia Mariné / ACN

Les restes descobertes a les obres del carrer Girona amb Mallorca (costat Besòs) de Barcelona correspondrien a un convent dels Caputxins de Montcalvari, construït a partir del 1578. Entre els elements exhumats hi ha dos tipus de bales de canó (bombardes i bales massisses), fragments d'una pica beneitera, de porcellana xinesa que s'entregava als convents religiosos per entrar-hi i d'una làpida amb una creu.

Ho han detallat aquest dijous els responsables de la intervenció arqueològica, que inicialment havien determinat que les estructures trobades corresponien a una masia. "Les cronologies ens encaixen moltíssim", ha assegurat l'arqueòloga directora dels treballs, Marta Lucas Aragay.

Una de les bales de canó trobades en els treballs arqueològics en el tram del carrer Girona de Barcelona
Una de les bales de canó trobades en els treballs arqueològics en el tram del carrer Girona de Barcelona. Laia Mariné / ACN

Ja en la primera fase de treballs, un estudi històric que estava realitzant un dels membres de l'equip de treball apuntava que es podia tractar de les restes del convent dels Caputxins. Les terres van ser adjudicades als monjos caputxins el desembre de 1578 —posteriorment del de Sarrià— perquè construïssin el convent, concreta l'estudi dut a terme per l'arqueòleg Eric Soldevila.

El convent va ser ocupat per les tropes franceses durant el setge de 1697 i utilitzat com a hospital de campanya, detallat l'estudi. Durant el setge de 1713-1714, en el marc de la guerra de Successió, va ser bombardejat, el que justifica la presència de bales de canó. La balística podria correspondre a diferents exèrcits. S'ha trobat material d'atac, però també bales emmagatzemades per defensar-se.

Però part de l'edifici va quedar dempeus i fonts històriques apunten que les restes de l'edifici foren llogades a un pagès a condició d'anar rehabilitant i recuperant alguns espais. Amb el temps van esdevenir la masia que fou enderrocada entorn el 1900, en el moment de construir l'Eixample.

Vista al descobert de les restes arqueològiques entre al tram del carrer Girona entre els carrers Mallorca i Diagonal
Vista al descobert de les restes arqueològiques entre al tram del carrer Girona entre els carrers Mallorca i Diagonal. Laia Mariné / ACN

Continuació de les obres

Les restes estan tallades pel col·lector al centre del carrer Girona, per la qual cosa encara no s'ha determinat la planta de l'edifici. L'estudi de documentació del material es farà quan s'acabin els treballs d'excavació, es preveu que a finals de juliol, i permetrà confirmar el seu passat com a monestir caputxí. En acabat, es continuaran les obres d'aquest nou tram pacificat de l'Eixample.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?