La CUP va fer el salt de la política catalana a l'estatal a les eleccions del 10 de novembre. Els seus dirigents van entendre que "ja n'hi havia prou de parlar de l'esquerra catalana independentista sense l'esquerra catalana independentista". Els seus dos diputats, Mireia Vehí i Albert Botran, van arribar al Congrés amb un programa de "ruptura amb l'Estat", contra la monarquia i amb l'objectiu de "servir de caixa de ressonància al conflicte que es viu a Catalunya".

Vehí (Vilafant, 1985) ha estat durant aquests primers mesos de legislatura la veu principal d'una formació que practica el càrrec de portaveu rotatori a la Cambra Baixa (en l'actualitat el portaveu és Botran). La majoria de les seves intervencions s'han centrat a complir aquest objectiu de servir de caixa de ressonància al conflicte català, però també ha protagonitzat intervencions en defensa de la despenalització de l'eutanàsia o d'un feminisme "que no es quedi en el que és teòric i, que si parla de la prostitució, compti amb les treballadores sexuals, fugi de debats teòrics i faci que es parli de drets i del seu dia a dia".

Els diputats de la CUP van votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez i del sostre de despesa aprovada en el Congrés la setmana passada. Durant aquesta entrevista, Vehí adverteix que els Pressupostos no seran una excepció i es pregunta "quin progressisme hi haurà si no es qüestiona la reforma laboral i no es toca la monarquia". La portaveu de la formació catalana aborda, entre altres qüestions, els objectius de la CUP, la legislatura en el Congrés, la taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol i les diferències de les dretes i les esquerres catalanes amb les de la resta de l'Estat. "No hem vingut a la política per fer amics ni per fer gestos", adverteix.

Vostès es van presentar a les eleccions del 10-N defensant que "des del Congrés no es guanyen drets". Després de tres mesos i amb l'admissió a tràmit de lleis com la de l'eutanàsia, han canviat d'opinió?

Continuem mantenint aquesta qüestió perquè entenem la política bastant més enllà de l'àmbit institucional. Entenem que si ara hi ha una taula de diàleg entre el Govern català i l'espanyol és perquè la gent ha fet política des del carrer. Si el Govern espanyol ha accedit a asseure's en aquesta taula, és perquè la gent ha exigit que s'asseguin a parlar, no perquè el PSOE hagi assumit el seu paper de partit progressista, ni tampoc perquè el Govern català hagi entès que hi ha un marge per fer un referèndum, per exemple. Entenem que ara un dels drets principals que cal aconseguir és el d'autodeterminació, i aquí no hi ha majoria possible que ho pugui garantir (en el Congrés). Això no implica que nosaltres no fem política institucional en aquests aspectes en els quals considerem que es poden aconseguir avanços per a les classes populars del nostre país, com és el cas de la llei d'eutanàsia. És un dret que fa temps que hauria d'estar garantit i la nostra obligació és facilitar-ho.

Si el denominat Govern de progrés decidís tombar la reforma laboral íntegrament o nacionalitzar Repsol, nosaltres seríem les primeres a votar a favor. La institució és un terreny de joc on les classes populars sempre perden perquè la normativa, les dinàmiques i fins i tot la legislació vigent normalment sempre juguen en contra. Es pot fer política institucional si al carrer hi ha un contrapoder organitzat i si tenim institucionalitat pròpia. Amb la legislació actual és molt difícil que un alcalde o alcaldessa pugui garantir l'accés a l'habitatge. La manera de garantir habitatge és que l'ajuntament asseguri que el moviment popular pot fer tot el que sigui a la seva mà per garantir habitatge, perquè des de la institució no es pot. La institució mai pot estar separada del que passi al carrer.

Veuen la taula de diàleg entre el Govern i el Govern espanyol com un pas positiu per a la resolució del conflicte? Abans d'aquesta proposta estaven tots els ponts trencats entre totes dues parts...

Que hi hagi diàleg sempre és positiu, però la taula existeix perquè la gent a Catalunya, organitzada i als carrers, ha exigit que existeixi. Sobre el recorregut, la taula només el tindrà si garanteix el dret d'autodeterminació i l'amnistia, que és el que demana la gent. Fins que el Govern espanyol no resolgui de manera democràtica el conflicte, és a dir, amb el dret d'autodeterminació i l'amnistia, el problema no el té Catalunya, on la gent està disposada a mobilitzar-se les vegades que faci falta, el problema el té el Govern espanyol, perquè tindrà tant recorregut com conflicte generi a Catalunya. Cap unitat territorial d'un Estat pot passar per sobre dels drets col·lectius d'un poble. La gent el que vol és votar i que parin de perseguir-la políticament per exigir el dret d'autodeterminació.

Després de la primera reunió de la taula de diàleg, el president de la Generalitat va assegurar que s'havia produït un diàleg "honest i franc". Creu que Torra veu possibilitats d'aconseguir un acord amb el Govern espanyol a través d'aquesta taula?

Jo no sé què pensa el senyor Torra perquè no sóc al seu cap. El que sí que tinc clar és que el fet que hi hagi un diàleg honest i franc no soluciona res. La solució està en els fets i en els drets, i els drets es diuen autodeterminació i amnistia. La fragilitat del Govern autodenominat de progrés serà altíssima fins que no hi hagi una solució democràtica a Catalunya. La reivindicació dels drets col·lectius de les catalanes no és una qüestió egoista, va al cor de l'Estat espanyol i està directament relacionada amb els drets de tots els pobles de l'Estat espanyol. Que a les catalanes se les persegueixi per exigir el dret d'autodeterminació comença a Catalunya, però acaba, si volguessin, a aplicar el delicte de sedició a la gent que està parant desnonaments. Si la desobediència civil es castiga amb tanta duresa, el que està passant és que Catalunya és un laboratori repressiu.

L'anàlisi de la CUP és que cal continuar organitzades. Què cal fer davant aquesta taula de diàleg? Continuar al carrer perquè ens juguem moltíssim. Si és la gent la que ha aconseguit que el Govern estatal s'assegui, serà la gent la que aconsegueixi que hi hagi dret d'autodeterminació i amnistia. Ens juguem moltíssim, tots els drets que passin per la desobediència civil. En aquest sentit, el moviment feminista ha estat una escola per a nosaltres. Si les feministes no haguessin desobeït amb l'avortament fa 40 anys, jo no podria avortar. La desobediència civil ha estat sempre un pilar de consecució de drets. L'esquerra de l'Estat espanyol ha d'entendre que la batalla que s'està donant a Catalunya és la batalla per la democratització de l'Estat.

Afavoreix la presència d'Unidas Podemos (i per extensió la dels comuns) en el Govern espanyol a la resolució del conflicte català?

Depèn del que facin. Si el que fa Unidas Podemos és simplement garantir una estabilitat per se, doncs no. A Catalunya els comuns estan fent un paper que no afavoreix a la resolució del conflicte perquè estan apuntalant al PSOE. Estan ridiculitzant sistemàticament tots els gestos del Govern català de desobeir a l'espanyol. Si Unidas Podemos està disposat a fer valer la seva mirada al Govern i aquesta aposta pels drets col·lectius, afavoriran la resolució del conflicte. És una decisió seva.

En les últimes setmanes es parla de l'avançament electoral a Catalunya i també d'una aliança entre ERC i els comuns, amb un suport (potser extern) del PSC, per a un Govern progressista. Com veu la CUP aquesta possibilitat a Catalunya? Apostarien més per la unitat de l'independentisme, amb ERC i JxCat?

Des de la nostra perspectiva, això és una fal·làcia. Què ha passat en aquests últims anys a Catalunya amb el procés? Que com la resposta de l'Estat espanyol ha estat constantment la repressió i la negativa, fins als sectors més de dretes de l'independentisme català han emprès una batalla contra l'Estat. Al nostre país l'eix ha girat moltíssim a l'esquerra i, moltes vegades, la dreta catalana està defensant tesis que estan molt més a l'esquerra que tesis que defensa l'esquerra espanyola amb relació al dret d'autodeterminació. Des de la nostra perspectiva, la consecució dels drets socials passa per la consecució dels drets nacionals. Nosaltres volem sobirania per fer una llei d'habitatge digne sense que el Tribunal Constitucional ens la tombi; volem sobirania per auditar el deute sense que el Tribunal Constitucional ens ho impedeixi.

La pregunta no és què veu la CUP, la pregunta és què faran els comuns. Estan disposats a lliurar la batalla per la sobirania popular del nostre poble contribuint a un Govern que planti cara a l'Estat? L'Estat no és PSOE i Podemos, és una maquinària que ara mateix tritura drets col·lectius. L'aprovació del sostre de despesa al Congrés, per exemple, és assumir els preceptes de la Unió Europea i l'article 135 de la Constitució, és a dir, abans pagar el deute que pagar hospitals. Lliuraran la batalla per la democràcia col·lectiva els comuns, o continuaran sostenint al PSOE perquè el que volen és poder? Aquesta és la pregunta. La CUP treballarà per reconstruir l'esquerra independentista i sobiranista que fa una esmena al sistema i contribuirà a tot allò que signifiqui conflicte amb l'Estat i conflicte amb la Unió Europea. No perquè ens agrada el conflicte, sinó perquè fins ara hem vist que el conflicte ens permet avançar cap a l'esquerra i cap avall, a la sobirania popular.

Van votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez, estan disposats a negociar els Pressupostos Generals de l'Estat si inclouen polítiques econòmiques dirigides a acabar amb retallades, millorar serveis públics…?

Està disposat l'Estat a posar una partida per a un referèndum? Està disposat a nacionalitzar els oligopolis? Està disposat al fet que la Sareb deixi de ser un pou sense fons de deute? Aquestes són les preguntes. La CUP fa política des de l'esquerra, sempre, des d'una esquerra anticapitalista però molt generosa. Estem disposades a parlar del que sigui i a fer política amb tots els marges que faci falta, però el que no farà la CUP és aprovar uns Pressupostos que signifiquin més misèria per a les classes populars i per al nostre poble.

Per molta política progressista que pregonis, si tu no estàs disposat a dir-li a la Unió Europea que la teva gent vol viure dignament, no hi ha marge. Per molts impostos i fiscalitat que modifiquis, si prioritzes el deute al fet que els nens catalans no estudiïn en barracons, no té sentit. Per molts títols que li posis als teus Pressupostos, si no tombes tota la reforma laboral, la CUP no jugarà a contribuir a més misèria. Això no és una posició intransigent, això és fer de mirall. Quin progressisme hi haurà si no es toca la monarquia, si no es qüestiona la reforma laboral, si no es qüestiona que Endesa s'enriqueixi a costa de la misèria de la nostra gent? No hi ha progressisme possible, el que hi ha són equilibris, discursos, gestos; però nosaltres no hem vingut a la política per fer amics ni per fer gestos.

Al Parlament de Catalunya Vox, almenys de moment, no té representació, però en el Congrés és la tercera força política, amb un discurs molt centralista, apostant fins i tot per suprimir les autonomies. S'alimenta la ultradreta del conflicte català?

La ultradreta s'alimenta del conflicte català —i per això la manera de frenar-la és resolent el conflicte amb el dret d'autodeterminació, posant un referèndum damunt de la taula— i s'alimenta el PSOE de la ultradreta. El PSOE juga a ser la nova força progressista perquè davant té a la ultradreta, i justifica qualsevol cosa interlocutannt amb Vox. No hi ha diferència entre les polítiques de PP i PSOE amb relació als sostres de despesa del deute, un 0,8% del marge que tindran els ajuntaments, aquest és el canvi en relació amb la llei Montoro

Per què al discurs de la ministra d'Hisenda en el debat del sostre de despesa semblava que estigués nacionalitzant els oligopolis? Perquè davant té a la ultradreta. El PSOE no és el Partit Comunista Portuguès, és el PSOE. Evidentment no és un compartiment estanc ni és monolític: hi ha gent que segurament, comparada amb una altra, és molt més d'esquerres. Però és el PSOE que continua tenint a molta gent en consells d'administració d'empreses de l'IBEX, que bloqueja que es puguin mirar els negocis de corrupció de la monarquia… Això és el PSOE.

Creu que la crisi territorial i el discurs de les dretes poden desembocar en el reforç de les polítiques recentralitzadores? Veu aquesta legislatura com una oportunitat per avançar en la descentralització de l'Estat?

Nosaltres no analitzem l'extrema dreta com un fenomen meteorològic. L'analitzem com un element intrínsec a l'aparell de l'Estat espanyol que es treu i es permet actuar de manera impune quan les coses es van de mare. A Catalunya, els mesos al voltant del referèndum pugen les agressions d'extrema dreta de manera desorbitada. Aquesta gent ja estava, però ara tenen impunitat perquè l'Estat necessita controlar. Sembla una teoria de la conspiració però darrere de Vox hi ha molts diners i molts mitjans de comunicació privats i públics que els han obert la porta.

És evident que el marc de l'Estat espanyol de la Transició està en crisi i que cal refer un pacte social, econòmic i democràtic, i Vox té una funció molt clara: ancorar-ho el més a la dreta possible. A l'extrema dreta l'atura fent projectes polítics d'esquerra. Tampoc es pot blindar amb portes l'Estat. Quan algú t'ataca, que és el que està fent l'extrema dreta amb els drets col·lectius, la millor defensa és l'atac, i l'atac des d'una perspectiva d'esquerra són més drets. No es pot pretendre girar l'arca a l'esquerra fent polítiques de dreta, que és el que està fent el PSOE fins ara amb el dret a l'autodeterminació.

En anteriors legislatures el Congrés va arribar a començar a tramitar iniciatives com la derogació de la llei mordassa, la llei LGTBI, la renovació de les recomanacions del Pacte de Toledo… Quins creu que són les prioritats de la legislatura en aquest sentit?

Els objectius de la legislatura són: tenir veu pròpia, ja n'hi ha prou de parlar de les catalanes i de l'esquerra independentista sense l'esquerra independentista; teixir aliances als pobles de l'Estat espanyol amb relació al projecte independentista català; explicar a l'Estat espanyol que als Països Catalans hi ha un projecte polític independentista d'esquerres, transformador, que no és nacionalista ni egoista, i que parla de drets col·lectius i de sobirania popular; i contribuir en la mesura en la qual puguem a tirar endavant mesures que millorin les vides de les classes populars. Si ens posen damunt de la taula la derogació de la reforma laboral, nosaltres serem aquí.