La segona autoritat de Catalunya passarà per la presó. Almenys, una nit. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat presó condicional, eludible sota fiança de 150.000 euros, per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, imputada per uns suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació, per haver permès els debats parlamentaris que van conduir a la declaració d'independència, segons fonts jurídiques. Forcadell podrà sortir en llibertat provisional un cop dipositi els 150.000 euros de fiança, cosa que ja no pot succeir fins demà divendres, per la qual cosa haurà de dormir aquesta nit a la presó. És el primer cop en 20 anys que algú serà enviat a presó preventiva directament des del Tribunal Suprem. El darrer cop es va tractar de membres de la mesa nacional de Batasuna.

Aquest divendres al migdia, Forcadell ha dipositat els 15.000 euros de fiança, i abandonarà la presó d'Alacala-Meco en les properes hores, després que el jutge hagi ordenat la seva posada en llibertat.

El jutge ha decidit altres mesures cautelars per a la resta dels imputats, la totalitat de membres de la Mesa del Parlament que formen part de partits sobiranistes. Per als diputats de JxSí Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, el jutge ha decidit una fiança de 25.000 euros, amb temps de fins a una setmana per abonar-la, també segons fonts jurídiques. Aquesta considerable diferència de severitat en les mesures cautelars es deuria al fet que Forcadell ha estat la imputada que més ha defensat la declaració d'independència aprovada pel Parlament. A l'únic no independentista dels imputats, Joan Josep Nuet (CSQP), el jutge el deixarà en llibertat sense fiança.

Hores abans, la Fiscalia havia demanat al jutge que dictés presó incondicional sense fiança per a Forcadell, Corominas, Simó i Guinó. Per a Barrufet havia demanat presó evitable amb una fiança de 50.000 euros, i llibertat per a Nuet. Aquest darrer ha argumentat en la seva declaració que no va donar suport a la tramitació de la declaració d'independència, així com que hi va votar en contra.

En la seva interlocutòria, el jutge Llarena es refereix a la "determinació dels investigats" per "sobrepassar els límits de la sobirania nacional que la Constitució recull", i que aquesta determinació és "més marcada" en el cas de Forcadell. "En tot cas, el que s'avalua és el risc de reiteració en aquest comportament", continua la interlocutòria, que considera que la propera legislatura catalana es pugui transformar en "un procés constituent il·legal".

En aquest sentit, el jutge valora que els investigats han "assumit la intervenció derivada de l'aplicació del 155", així com que "han manifestat que, o bé renuncien a l'activitat política futura", o bé la duran a terme "renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional". Dit això, el jutge apunta que aquestes declaracions "poden ser falses [mendaces], i es reserva l'opció de "modificar les mesures cautelars si s'evidenciés un retorn a l'activitat il·legal que s'investiga". Aquest punt podria dificultar que els imputats formessin part de les llistes de formacions independentistes a les eleccions del 21D.

Un concepte ampli de violència

El jutge dedica bona part de la seva interlocutòria al concepte de violència. L'article 471 del Codi Penal, que es refereix al delicte de rebel·lió, estableix que és imprescindible que s'hagi produït un "alçament públic i violent". En la interlocutòria, però, el jutge ve a dir que no cal violència, sinó una simple exhibició de força, fins i tot potencial.

El jutge interpreta que, per tal que "l'alçament públic sigui violent, no és exigible que incorpori fets lesius contra persones o béns, sino que es manifesta també l'alçament violent quan integra l'ostentació d'una força i es mostra la disposició a usar-la". 

Afegeix que es pot parlar d'"alçament violent quan s'exerceix "una força fins i tot incruenta". I no només quan s'exerceix de forma efectiva, sinó també "mitjançant l'exteriorització pública i patent d'estar disposat a la seva utilització".

El jutge admet que les movilitzacions independentistes han estat fonamentalment pacífiques. Però afegeix fets com "l'ocupació organitzada dels carrers per centenars de tractors", la manifestació davant la Conselleria d'Economia del 20 de setembre, els talls de carreteres o "algunes de les muralles humanes" davant els col·legis electorals l'1-O com a expressions d'un "violent germen que corria el risc d'expandir-se", i que "es permet inferir que van ser conscientment instrumentalitzats per a l'obtenció de la independència". 

Set hores de declaració

Els sis acusats han declarat al Tribunal Suprem durant més de set hores, després que la setmana passada el jutge decidís ajornar la seva primera compareixença, després d'accedir a la petició dels seus advocats per tenir més temps per a la defensa.

En aquesta defensa, Forcadell ha argumentat que la presidència del Parlament no pot impedir votacions, d'acord amb el dret d'expressió i d'iniciativa dels diputats, segons aquestes mateixes fonts. La presidenta del Parlament i altres acusats també haurien matisat la validesa de la declaració d'independència, al·legant que aquesta només va tenir un valor simbòlic i polític, i no pas jurídic, en no haver-se publicat al Butlletí Oficial del Parlament.

Així mateix, han acatat la dissolució del Parlament decretada pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Forcadell, com els altres imputats, han respost les preguntes de totes les parts, a diferència del que van fer dijous passat els membres del Govern posteriorment empresonats, que es van acollir al seu dret a no respondre a la fiscalia.

El Suprem també ha reclamat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la causa contra Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa per la tramitació al Parlament de les lleis del Referèndum i de Transitorietat, els dies 6 i 7 de novembre.

També aquest dijous, l'Audiència Nacional ha denegat les peticions dels advocats dels membres del Govern empresonats per deixar-los en llibertat. La jutge Carmen Lamela ha sostingut que segueix existint risc de fuga i de reiteració delictiva, dos dels arguments que va usar per dictar la presó incondicional contra ells.