Público
Público

PRESOS POLÍTICS El sobiranisme contraataca a Llarena i prepara una querella per prevaricació

El col·lectiu Querellants per la República té pràcticament enllestida una querella contra el propi Llarena i els membres de la Sala d'Apel·lacions del Suprem, per vulnerar el dret de sufragi dels votants del 21D en no permetre la investidura de Jordi Sànchez. La iniciativa se suma a les accions legals de Puigdemont i el seu equip a l'exili, en aquest cas, a Bèlgica.

El jutge Pablo Llarena durant una xerrada en un seminari de FAES, l'any 2014.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena es trobarà en breu amb una querella per prevaricació en contra seu. La presentarà probablement durant el mes de juny –ja està redactada, només a manca d'alguns retocs– la plataforma Querellants per la República, per "vulnerar el dret de sufragi actiu" dels catalans que van votar en les eleccions del 21D, en no permetre la investidura de Jordi Sànchez. Una querella que es farà extensiva als tres magistrats de la Sala d'Apel·lacions del Suprem. I que, segons reconeixen els seus impulsors, no té cap possibilitat de prosperar davant la justícia espanyola. Però que pretenen fer arribar a la justícia europea. La demanda, de fet, coincidirà amb la que ja han presentat a Bèlgica l'expresident destituït Carles Puigdemont i els seus consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, per presumptament haver vulnerat els seus drets.

La iniciativa va sorgir a les xarxes socials després que, al març, el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo declarés a TV3 que "qualsevol català pot querellar-se contra el jutge Llarena", un cop aquest va impedir per primer cop la investidura de Sànchez. El jurista argumentava que es vulnerava no només el  "dret de sufragi passiu" del diputat de JxCat, –és a dir, el seu dret a ser elegit–, sinó "el dret de sufragi actiu de tots els catalans". Dit i fet. La iniciativa es va llançar a les xarxes socials, i "s'hi van apuntar 8.000 persones en deu dies, i 25.000 en 15 dies", segons relata un dels advocats que han donat suport a la preparació de la querella.

Des d'aleshores, i sempre coordinats a les xarxes, la querella ha anat prenent forma, i ara ja està redactada i a l'espera de ser presentada. Es tracta d'una querella col·lectiva, que assumiran amb noms i cognoms tots els votants del 21D que vulguin. I que demana un compromís i un esforç personal, perquè els querellants han de fer tota una sèrie de tràmits feixucs. En primer lloc, presentar la targeta censal –qui no l'hagi llençat– o, en el seu defecte, una nota informativa que expedeix l'oficina del cens, per acreditar que gaudien de la condició d'electors en els comicis. En segon lloc, acudir a una notaria –la plataforma té un llistat de notaris que hi col·laboren a un preu popular– per atorgar poders a un procurador de Madrid, per presentar efectivament la querella. A més, hauran de signar un full de protecció de dades.

La querella anirà dirigida contra Llarena, per les seves resolucions en què va denegar permís a Sànchez per acudir a la investidura, i contra els tres membres de la Sala d'Apel·lacions del Suprem que van ratificar la decisió –en denegar un recurs de la defensa– el 16 d'abril: Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge. S'hi invocaran els articles 542 i 446 del Codi Penal, que tipifiquen els delictes contra els drets fonamentals i de prevaricació. El primer castiga amb inhabilitació l'autoritat o funcionari públic que intencionadament "impedeixi a una persona l'exercici d'altres drets cívics reconeguts per la Constitució i les lleis" –com seria el dret de sufragi–. El darrer contempla una pena d'entre un i quatre anys de presó per als jutges o magistrats que dictin una resolució o sentència sabent que es injusta contra un acusat de delicte greu –com és el cas de Sànchez–. 

El text de la querella especificarà que s'ha comés un delicte "continuat" contra els drets fonamentals, "en concurs amb un altre de prevaricació", segons detallen fonts de la plataforma que han participat directament en la redacció. Expliquen que són dos delictes "molt connexos", i que "impedir des d'un òrgan públic exercir els drets fonamentals, sense fonamentar-ho en cap norma legal, és prevaricació". En aquest sentit, remeten a les diferents resolucions de Llarena i de la Sala d'Apel·lacions que van denegar les peticions de Sànchez d'acudir a la seva investidura. "No invoquen cap article, només qüestions d'oportunitat com que 'podria haver-hi una revolta'" si Sànchez acudia al Parlament des de la presó. Apunten també que, si els magistrats que seran objecte de la querella van argumentar d'aquesta forma les seves resolucions, és justament perquè no existeix cap norma legal que permetés impedir la investidura de Sànchez: "si existís, l'haurien invocat, i punt".

Europa, l'objectiu

Els promotors de la querella, no obstant, descarten que aquesta pugui comportar una condemna a Llarena o als membres de la Sala d'Apel·lacions, i donen per fet que ni tan sols serà admesa a tràmit. Si es confirma la inadmissió, el pla de Querellants per la República és clar: "Presentarem un primer recurs al Ple del Tribunal Suprem i després al Tribunal Constitucional. De ser rebutjats els dos recursos tindrem la porta oberta a Europa, on creiem que les nostres peticions poden ser escoltades i ateses", avancen fonts de la plataforma. "La justícia europea és el nostre objectiu", corrobora un altre dels impulsors de la querella.

La instància concreta on acudirien seria el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), no tant per buscar una condemna a Llarena com per portar davant la cort europea la qüestió de la "conculcació del dret de sufragi actiu" dels votants del 21D. En cas d'una resolució favorable als querellants al TEDH, precisen que no es "retrotrauria" la situació com per fer possible la investidura de Sànchez, "entre d'altres coses, perquè no es demana". Però sí que es produiria un una "condemna pública i notòria a l'Estat espanyol, en quan que conculca el dret de sufragi" dels seus ciutadans.

Només pel cas concret de Jordi Sànchez

La querella se centra exclusivament en el la investidura de Sànchez. Les fonts consultades de la plataforma expliquen que aquesta és la única de les investidures frustrades en què les defenses van presentar tots els recursos possibles, i que no va ser anul·lada prèviament –a diferència de la de Carles Puigdemont– pel president del Parlament, Jordi Torrent. "La querella no analitza totes les prevaricacions o irregularitats" en la causa contra l'independentisme, explica un dels advocats consultats, sinó que "va al moll de l'ós" del cas concret de la investidura de Sànchez.

El mateix advocat, no obstant, sí que al·ludeix a la resta d'"irregularitats", i coincideix amb altres juristes que, en les causes relacionades amb el procés independentista, els tribunals han variat la interpretació fins ara habitual de les lleis, així com que, "s'ha retorçat la norma". I fa una comparació sagnant: "Sense banalitzar la dictadura franquista, que no podem dir que sigui igual que la situació actual, sí que podem dir que el que fa avui aquesta falsa democràcia no s'havia atrevit a fer-ho el franquisme". "Quan anaves davant del Tribunal d'Ordre Públic et trobaves amb una legislació dictatorial, que no reconeixia drets fonamentals. Però aquelles lleis les aplicaven, i no les distorsionaven, com sí que fan el Suprem i l'Audiència Nacional".

Interessos "particulars" i "del país"

En els textos dirigits als ciutadans que vulguin participar en la querella, la plataforma especifica que "el fet de presentar una querella com la nostra, correctament fonamentada i estudiada, no pot suposar cap conseqüència per a ningú". En aquest sentit, avisen que, en cas de ser arxivada, els querellants podrien haver de pagar les costes, però que la despesa seria "mínima". Descarten també que la justícia pugui considera-la com a querella temerària. Fonts properes a la plataforma precisen que "no hi ha elements" perquè els tribunals facin aquesta consideració. Amb un matís: "tampoc hi ha elements per acusar de rebel·lió" els dirigents sobiranistes processats per aquest tipus penal, "i en canvi estan tots acusats", per la qual cosa "avui en dia, parlar de riscos a Espanya és la cosa més natural del món".

Expliquen també que han estat en contacte permanent amb les defenses legals dels processats en la causa contra el sobiranisme, que la seva iniciativa no perjudica en absolut la situació personal de presos o exiliats, i que els advocats d'aquests hi han majoritàriament d'acord. Però sí que hi ha hagut peticions de les defenses en qüestió de "tempos". Fonts properes a Querellants per la República raonen que "sempre hi ha pot haver una col·lisió entre els interessos particulars, legítims, dels processats, i els interessos del país". Especialment, en un primer moment, quan molts dels acusats van plantejar una "defensa tècnica", que darrerament "s'ha convertit en una defensa política". En aquest sentit, la plataforma explica que ha intentat "conjugar les necessitats de presos i exiliats". Però també ha deixat clar, no obstant, que la querella es presentarà sí o sí, independentment d'eventuals "interessos partidistes".

Justament des de les defenses, Andreu van den Eynde, advocat dels processats d'ERC, coincideix a grans trets amb el sentit de la querella, tot i que posant l'accent en els polítics processats. L'advocat considera "tècnicament viable", i que, cenyint-se al dret, "hauria de prosperar", una acció per "denunciar que el Suprem ha anul·lat els drets polítics dels presos i, de retruc, els dels que els van votar". "La llei orgànica de règim penitenciari especifica que els presos tindran tots els seus presos polítics vigents mentre no siguin incompatibles amb la situació de privació de llibertat. Per la interpretació prèvia de la llei, enteníem que la aquesta restricció era la ultima ratio, però amb la interpretació actual es com si la llei digués que els presos no tindran drets polítics", explica a Públic.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?