Público
Público

PROCÉS A L'INDEPENDENTISME Llarena obre la porta a jutjar per sedició els independentistes processats si no es pot demostrar la rebel·lió

El jutge del Tribunal Suprem argumenta que "en cas que no s'acredités" violència, no se sobreseuria el cas, sinó que les imputacions per rebel·lió es podrien transformar en acusacions de sedició o conspiració per a la rebel·lió.

El jutge Pablo Llarena / EFE

Si no pot ser per rebel·lió, que sigui per sedició. I si tampoc, doncs per conspiració per a la rebel·lió. Aquest és el missatge principal que s'extreu de la resolució d'aquest dimecres del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que confirma el processament dels 25 imputats en la macrocausa contra l'independentisme i que obre la porta a jutjar-los per delictes alternatius si no es pot demostrar el requisit de la violència que acompanya el tipus penal de la rebel·lió.

En la seva resolució, en què  desestima una per una les múltiples al·legacions de 23 dels investigats –Toni Comín i Meritxell Serret no n'han presentat–, Llarena explica que, arribat el moment, la fiscalia pot acusar els processats de delictes diferents als que ell mateix els atribueix en la instrucció. Argumenta que el criteri de la Sala Penal del Suprem és que la resolució de processament i l'escrit d'acusació del fiscal, si bé vinculats, no han de mantenir una "exactitud fàctica, correlativa". 

En aquest sentit, Llarena argumenta que "l'acusació provisional o definitiva que arribi a formular-se" abans del judici oral pot ser "divergent" respecte a l'ordre de processament, "sempre que la seva base fàctica aparegui abastada en la resolució i l'encausat la conegués" quan va prestar declaració.

Un cop establerta la teoria, Llarena concreta. Pel que que fa al cas de les acusacions de rebel·lió, el jutge insisteix que hi va haver violència tant en les manifestacions del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia com en el referèndum de l'1-O. El 20S, de forma potencial, o amb "finalitat intimidatòria"; l'u d'octubre, "amb el consumat resultat lesiu de nombrosos agents".

Afegeix que aquests suposats casos de violència no van ser "un resultat imprevist en la mobilització impulsada pels investigats", sinó que aquesta "violència" va ser "conscientment assumida i buscada per a l'execució" dels fets.

No obstant això, Llarena afirma igualment que fins i tot en el cas que no pogués quedar acreditat que s'ha produït aquesta suposada "violència", això "tampoc no conduiria al sobreseïment de les actuacions", perquè els fets que recullen les resolucions de la instrucció "no exclouen" que el fiscal pugui formular acusacions pels delictes de "sedició" o de conspiració per a la rebel·lió".

Sobre les acusacions de malversació, el jutge desestima igualment les al·legacions de les defenses que al·ludien a les declaracions del ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro, en què aquest assegurava que no s'havia dedicat un sol euro de diner públic al referèndum. Llarena conclou que aquestes declaracions "van anar acompanyades d'una sèrie de matisacions", i que Montoro admetia "la possibilitat material que pugui existir una mecànica de frau oculta i no confirmada".

Pel que fa als recursos dels membres de la Mesa processats, que argumentaven els protegia la immunitat parlamentària, Llarena els desestima igualment. El jutge considera que aquesta immunitat no pot funcionar com a "instrument que permeti desactivar les previsions de la norma suprema".

Els processats

En la causa contra l'independentisme hi ha processats per rebel·lió el president cessat Carles Puigdemont (a Berlín), el vicepresident cessat, Oriol Junqueras; els consellers cessats Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el diputat de JxCat i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart (tots ells empresonats). També estan processats pel mateix delicte els consellers cessats Toni Comín i Clara Ponsatí i la secretària general d'ERC, Marta Rovira (a Bèlgica, Escocia i Suïssa, respectivament).

A més, estan processats per desobediència els consellers cessats Lluís Puig, Meritxell Serret (tots dos a Bèlgica), Meritxell Borràs i Carles Mundó; l'exconseller Santi Vila; els membres sobiranistes de la mesa del Parlament de l'anterior legislatura, Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel (aquesta darrera, a Suïssa). D'aquests, els membres del darrer govern de Puigdemont –incloent-hi Vila– estan processats a més per malversació.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?