Público
Público

Quatre escopeters de la Policia Nacional justifiquen l'ús de bales de goma l'1-O

Al jutjat que investiga la repressió als votants dels referèndums també han assegurat que van disparar complint els protocols i apuntant sempre al terra, extrems que les imatges dels fets contradiuen. 

Agents antiavalots de la policia espanyola intervenen a l'escola Ramón Llull de Barcelona / EFE

PÚBLIC

Les bales de goma estan prohibides a Catalunya des del 2013, però durant l'1 d'octubre de l'any passat agents de la Policia Nacional van disparar-ne almenys 17 al voltant del col·legi Ramon Llull de Barcelona, un dels molts punt de votació del referèndum celebrat aquell dia. Un dels trets va impactar al rostre de Roger Español, que com a conseqüència del tret va perdre la visió de l'ull dret. Aquest dimarts, gairebé 14 mesos més tard, quatre agents de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP), els antiavalots de la Policia Nacional, han reconegut que van disparar bales de gomes seguint instruccions dels seus superiors.

Ara bé, han seguit la dinàmica habitual dels imputats per la repressió de l'1-O que desfilen pel jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona, és a dir, lluny de qualsevol tipus d'autocrítica han justificat la seva actuació i han transmès una versió dels fets que, en determinades qüestions, les imatges desmunten clarament.

Els quatre escopeters han justificat l'ús de les bales de goma per "l'odi extrem" dels votants. En paraules de l'advocat de dos dels imputats, Antonio Suárez-Valdés, els agents van fer un ús "progressiu i proporcionat" de la força i van limitar l'ús de les bales quan estaven replegant-se. Segons la seva versió, les van disparar perquè van ser "brutalment agredits". L'advocat ha arribat a qüestionar que Español fos ferit per un tret de bala de goma, un extrem que l'advocada del jove, Anaïs Franquesa, s'ha encarregat de desmuntar i ha recalcat que a l'interior de la sala "ningú ha qüestionat" el fet.

Els agents han manifestat també que van disparar per ordres del seu superior, un inspector, i que quan ho van fer van complir el protocol el que implicaria que es replegaven i apuntaven al terra. Moltes imatges dels fets, però, mostren que van disparar quan hi havia molts votants asseguts a terra i apuntant en angle recte i no precisament al terra.

Franquesa, que exerceix d'advocada de l'acusació particular, ha explicat que tenen identificat l'autor del tret que va provocar la lesió d'Español, però que no en saben el codi d'identificació policial, de manera que no en coneixen el nom i cognom. Franquesa ha fet una crida a la ciutadania perquè aporti totes les imatges possibles, per tal de facilitar la identificació completa de l'agent.

El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens ha lamentat novament la "manca de col·laboració del ministeri d'Interior" a l'hora d'identificar aquest agent, a més de demanar al govern de Sánchez que es prohibeixi arreu de l'Estat l'ús de les bales de goma. En declaracions a Betevé, Asens ha recalcat que s'està constatant que els Mossos d'Esquadra van ser el cos policial que va actuar "correctament" l'1-O, a diferència de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?