"El 2040 hi haurà milions d'africans, la majoria d'ells menors de vint anys, incapaços de viure on van nàixer i que hauran d'emigrar a Europa. Què farà aleshores Europa? Posar-hi Frontex [l'agència europea de fronteres] amb metralladores a les fronteres i abatre aquesta gent?", es pregunta Susan George (Akron, Ohio, 1934). L'autora del conegut Informe Lugano es troba aquest dijous a Barcelona per participar en les jornades 4 Days 4 Peace organitzades pel Centre Delàs, l'històric institut d'investigació català dedicat a la recerca i anàlisi de pau. George parlarà a partir de les 17:00 al Palau de la Virreina sobre venda d'armes, fluxos migratoris i paradigmes de seguretat. En les jornades també hi intervindran Gemma Pinyol, Ben Hayes, Joseph Gerson, Sonia Andolz, Ainhoa Ruiz i Blanca Camps-Febrer.

El coordinador i investigador del Centre Delàs Jordi Calvo ha estat l'encarregat de presentar les jornades al local de la Fede, en una roda de premsa en la qual també han participat Joseph Gerson, vicepresident de l'International Peace Bureau (IPB) –una de les organitzacions per a la promoció de la pau i el desarmament més antigues del món– i Ben Hayes, investigador del Transnational Institute i la Fundació Heinrich Böll i expert en polítiques de seguretat, terrorisme i control de fronteres.

George, que també és presidenta honorífica d'Attac i col·labora amb el moviment DiEM25 fundat per l'economista i ex-ministre grec de Finances Yanis Varoufakis, no ha dubtat a afirmar que ens trobem en "un moment complicat pels moviments de pau". La situació, ha dit, és pitjor que la de fa dècades, no només perquè hi ha pobresa al sud i riquesa al nord sinó perquè ara també s'hi afegeixen "el canvi climàtic i la globalització massiva". Aquests són "factors que s'han de tenir en compte a l'hora d'investigar a l'hora de promoure la pau".

Pel que fa als fluxos migratoris, l'autora i activista ha recordat que "la majoria de gent no vol emigrar, vol quedar-se al seu país, amb la seva família i la seva cultura" i que "si emigren, i ho fan massivament, és perquè no tenen moltes oportunitats" on viuen. La guerra contra el terrorisme i el canvi climàtic acceleren aquest procés, "particularment des de la guerra contra el terrorisme iniciada per George W. Bush, perquè aquesta és una guerra que no es pot guanyar: l'enemic és abstracte i la guerra, per tant, no s'acaba mai". Una situació que només afavoreix les companyies del sector de defensa, que veuen augmentar així els seus beneficis. "L'únic pressupost que veiem que no es redueix és el pressupost de defensa", ha afirmat.

Per mostrar les conseqüències polítiques i socials del canvi climàtic, l'autora de Los usurpadores ha ofert el següent exemple: "Què fas si ets un granger al nord-est de Síria i has viscut tres anys de sequera?", ha preguntat. Quan arriben els gihadistes "els ofereixen un salari i un propòsit a la vida". "Molts s'uneixen, és clar", ha lamentat.

Els EUA, una agressiva "potencia en declivi"

Al seu torn, Joseph Gerson ha recordat que demà es liuraran a l'Ajuntament de Barcelona els premis Seán MacBride per la Pau, que enguany rebran l'intel·lectual nord-americà Noam Chomsky, el líder laborista Jeremy Corbyn i la Plataforma Ciutadana contra les bases nord-americanes a Okinawa. El vicepresident de l'IPB també ha destacat els lligams de la seva organització amb Catalunya i Barcelona i ha expressat la seva preocupació per la situació a Catalunya.

"L'IPB respecta la legitimitat de totes les posicions a la societat catalana", ha dit, "però rebutja categòricament la violència" d'alguns dels actors, en particular "la brutalitat policial". Gerson també ha criticat l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Segons Gerson, sota Trump l'administració dels EUA s'ha convertit en "una plutocràcia militaritzada", i, malgrat l'augment rècord de fons destinats al pressupost de defensa –amb l'objectiu posat a la regió d'Àsia Pacífic–, la modernització de l'arsenal nuclear –que costarà un bilió de dòlars– i l'agressiva retòrica militar, són "una potència en declivi".

L'increment de les despeses militars que exigeixen els EUA ha estat també criticat per Ben Hayes, que ha parlat d'una "nova qualitat" en "la militarització" de la Unió Europea. L'investigador del Transnational Institute ha remarcat la influència dels lobbies de defensa en l'aprovació d'aquestes polítiques. Hayes ha descrit la política de fronteres comunitària de "distòpica" per la seva militarització i pel seu desplegament de sistemes de vigilància. També ha assenyalat que Europa està amenaçada per riscos com "la tornada del feixisme" i la xenofòbia, en particular contra la població musulmana. Finalment, ha fet una crida a augmentar la cooperació amb altres regions i els fons en ajuda humanitària i a abandonar unes polítiques que, lluny de contribuir a l'estabilitat i la pau, "alimenten el caos i el conflicte".