El 65,8% de la població catalana és migrant o descendent de migrant, ja sigui fruit de l'emigració d'altres parts de l'Estat com de la internacional. La migració del segle XXI ha aportat 1,5 milions de persones a Catalunya, enfront de les 200.000 provinents del creixement natural. Ho apunta la publicació La Catalunya dels vuit milions del Centre d'Estudis Demogràfics (CED).

Segons el treball, el 2021 hi havia 2,8 milions de persones nascudes fora de Catalunya. A aquests cal sumar 2,3 milions que han nascut al país, però tenen com a mínim un progenitor nascut fora, el 74,2% dels quals a la resta de l'Estat. Si s'afegeix la tercera generació de nascuts a Catalunya, al voltant de tres de cada quatre catalans serien producte directe o indirecte de la migració del segle XX i XXI.

I és que l'evolució del saldo migratori marca quatre grans onades, dues al segle XX (1010-1929 i 1950-1976) protagonitzades per migrants provinents de la resta de l'Estat, i dues més (2000-2008 i 2016-2022) protagonitzades per migració internacional. Les dues primeres onades van aportar a Catalunya 455.000 i 1,3 milions de persones, contribuint en un 76% i en un 55%, al creixement poblacional en aquests períodes, respectivament. La migració del segle XXI ha aportat 1,5 milions de persones.

El treball s'ha fet en commemoració dels 40 anys del CED i conclou que és la immigració la que explica aquest creixement exponencial. Sense aquest pes "extraordinari" de les migracions "no s'entendria" l'evolució demogràfica del país, però tampoc l'econòmica, la social o la cultural, apunten. Amb tot, resumeixen que Catalunya és "terra d'immigrants".

El creixement demogràfic de s'ha produït "a batzegades", molt relacionat amb els cicles econòmics, i el saldo migratori és el component principal d'aquest creixement. El creixement vegetatiu va destacar durant els anys seixanta fins a la primera meitat dels setanta gràcies al 'baby boom'. Però des de llavors ha anat perdent pes per la davallada de la natalitat i l'augment de les defuncions per l'envelliment.

Creix l'emigració de Catalunya a la resta de l'Estat

La migració de l'Estat ha anat reduint-se amb el pas dels anys, mentre la de persones que viuen a Catalunya i decideixen marxar a altres comunitats de l'Estat ha anat augmentant. El 2008 es va registrar un saldo negatiu d'11,7 mil sortides per sobre de les entrades. La immigració internacional ha seguit el patró contrari. Els dos grans pics d'entrades es van produir des de principis del segle XXI fins a la gran crisi del 2008, amb un pic de 201,7 mil entrades el 2007. El segon, des del 2014 al 2019, amb 203,8 mil entrades el 2019.

La procedència i la distribució

Entre els que van venir d'altres parts de l'Estat destaquen els que ho van fer d'Andalusia i Extremadura. Els nascuts a Andalusia representaven el 1981 aproximadament un 16% del total de la població catalana i els extremenys estaven al voltant del 3%, mentre ara els d'origen andalús són poc més del 6% i els d'Extremadura no arriben al 2%.

Gairebé tots els països del món estan representats entre els migrants internacionals. Destaquen els llatinoamericans, amb el 44,8% dels empadronats nascuts a l'estranger el 2022, per sobre del 22,1% d'europeus, el 20,8% d'africans o l'11,3% d'asiàtics. Per països, els nascuts al Marroc són el primer origen amb 266.000 persones amb 15%, seguit dels de Colòmbia (6,8%) i Argentina (5,5%).

Pel que fa a la distribució, Barcelona té 477,7 mil persones nascudes a l'estranger, un 29,2% del total, seguida de l'Hospitalet (33,1%) i Badalona (19,8%). Guissona és el municipi amb el major percentatge de nascuts a l'estranger (49,2%), seguida de municipis lligats al turisme o l'agricultura com Castelló d'Empúries (47,1%) o l'atracció per la frontera que ofereix la Jonquera (44,3%).