Opinión · Fora de joc
Benvinguts al món real
Publicidad
L'enhorabona a tots els alcaldes i totes les alcaldesses que ahir van prendre possessió, tant els que repeteixen en el càrrec com, sobretot, els que s’estrenen (amb il·lusió, que diria el president de la Generalitat polonesa). Una experiència, de segur, difícil d’oblidar, plena de satisfaccions i també, per descomptat, de maldecaps. Un consell d’un alcalde del segle passat, que vaig rebre d’un altre més vell encara: els problemes de l’Ajuntament t’han de preocupar però mai angoixar. Mentre la preocupació fomenta la responsabilitat i el seny, l’angoixa és paralitzant i t’empeny a amagar el cap sota l’ala.
Passada la campanya electoral i les setmanes interminables de negociacions, de pactes i de posar-se al dia de la situació real de l’Ajuntament, és hora de prendre decisions i d’explicar-les molt bé al conjunt de la ciutadania. Un alcalde (o alcaldessa) no és un simple gestor de la cosa pública, que això és feina dels funcionaris, sinó més aviat un polític que gestiona la cosa pública a partir d’un model de poble o de ciutat, és a dir, de les inversions que s’han de fer, dels serveis que s’han de prestar i de com, tot plegat, es finança. En aquest sentit, ara més que mai, en temps de retallades les prioritats posaran en relleu els models de les diverses forces
polítiques.
Davant la davallada dels ingressos, principalment dels derivats de la construcció, i la disminució de les transferències de la Generalitat i de l’Estat, tot apunta que caldrà suprimir o retallar alguns serveis i, molt especialment, aquells que no corresponen per llei als ajuntaments. L’informe elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona subratlla els serveis que els ajuntaments estan fent de manera no obligatòria, com ara escoles bressol o de música i activitats esportives o de promoció turística, i que, segons la professora Maite Vilalta, poden suposar al voltant d’un 30% del total de la despesa.
Publicidad
De la meva època d’alcalde, recordo que les famílies usuàries de l’escola de música pagaven menys diners en impostos i taxes municipals que els que rebien per la formació dels seus fills. És hora, doncs, de filar prim i de saber, de debò, qui paga i qui rep.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Qué es el estoicismo, la filosofía que se ha vuelto a poner de moda
- 02 Jamones ibéricos, iPhones y unos 6.900 euros en sábanas de lujo: estas son las deudas de las exmonjas de Belorado
- 03 Robles dice que el juez Peinado sabía "perfectamente" que Begoña Gómez no estaba informada
- 04 Clara Ramas, filósofa: "La izquierda debe decir sin miedo que va a abolir el trabajo, como Milei habla de destruir el Estado"
- 05 La Pasionaria y Clara Campoamor no estarán en el Congreso (por ahora): encalla la negociación entre PP, PSOE y Sumar
- 06 Desmontando la teoría de anidación de los dinosaurios
- 07 La visita de Orbán a Moscú desata la ira de Bruselas y Putin se marca otro tanto en su pugna con la OTAN y la UE
- 08 Francia aguanta el aliento: el país vota en un plebiscito sobre la ultraderecha
- 09 REDOnsella, el nuevo 'Amazon rural' de los pueblos
- 10 Reforma fiscal, 24 semanas de permisos retribuidos y vivienda: Sumar se vuelca en la negociación de los Presupuestos