Opinión · Fora de joc
Catalans als camps nazis
Publicidad
La mort de Jorge Semprún ha tornat a posar sobre la taula la presència dels republicans espanyols als camps de concentració i d’extermini nazis. Semprún va ser dels primers a posar blanc sobre negre la seva experiència al camp de Buchenwald. El dirigent comunista va escriure Le gran voyage (1963) i l’exministre de Felipe González L’écriture ou la vie (1994).
La vàlua del testimoni del número 44.904 de Buchenwald és inqüestionable, sobretot tenint en compte el silenci esfereïdor dels supervivents tenallats per l’experiència límit de la mort i el complex de culpabilitat per haver retornat de l’infern. Tanmateix, la memòria literària i vital de Semprún no ens ha de fer oblidar els testimonis pioners escrits en llengua catalana. Recordem la novel·la K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella, escrita l’any 1946 i publicada el 1963, i les Cartes des dels camps de concentració, de Pere Vives, publicades l’any 1972. Sense aquestes aportacions (i l’esperó de Josep Benet), Montserrat Roig mai s’hauria endinsat en l’univers concentracionari nazi a la recerca dels catalans (valencians i illencs).
La malaguanyada escriptora i periodista barcelonina ens va deixar fa vint anys i ahir hauria complert els 65. Avui, a les set de la tarda, a la plaça del Rei de Barcelona, l’Amical de Ravensbrück li ret un homenatge coincidint amb el recordatori anual de les dones internades als camps de concentració alemanys. Hi intervindran tot un seguit d’historiadors, escriptors, actors, cantants, el seu fill Roger i Neus Català, que continua donant testimoniatge en primera persona.
Publicidad
Ah! Però és que hi va haver catalans als camps nazis? Aquesta era tot sovint la pregunta que li feien els amics quan Montserrat Roig explicava que estava escrivint un llibre sobre aquest tema. De segur que, més de trenta anys després, els lectors del Diccionario Biográfico Español podrien formular la mateixa pregunta, també sobre la resta d’espanyols. Gràcies a l’empenta d’una dona amb els trenta anys acabats de fer i que duia la vida al ventre, sabem que hi van deixar la pell gairebé 2.000 compatriotes i, el més important, el seu nom. No els oblidarem mai!
Publicidad
Lo + visto
- 01 Qué es el estoicismo, la filosofía que se ha vuelto a poner de moda
- 02 Jamones ibéricos, iPhones y unos 6.900 euros en sábanas de lujo: estas son las deudas de las exmonjas de Belorado
- 03 Robles dice que el juez Peinado sabía "perfectamente" que Begoña Gómez no estaba informada
- 04 Clara Ramas, filósofa: "La izquierda debe decir sin miedo que va a abolir el trabajo, como Milei habla de destruir el Estado"
- 05 La Pasionaria y Clara Campoamor no estarán en el Congreso (por ahora): encalla la negociación entre PP, PSOE y Sumar
- 06 Desmontando la teoría de anidación de los dinosaurios
- 07 La visita de Orbán a Moscú desata la ira de Bruselas y Putin se marca otro tanto en su pugna con la OTAN y la UE
- 08 Francia aguanta el aliento: el país vota en un plebiscito sobre la ultraderecha
- 09 REDOnsella, el nuevo 'Amazon rural' de los pueblos
- 10 Reforma fiscal, 24 semanas de permisos retribuidos y vivienda: Sumar se vuelca en la negociación de los Presupuestos