Opinión · Fora de joc
Revés judicial per a Berlusconi
Publicidad
El 17 de maig del 1993 Carlo de Benedetti, president del grup Olivetti, no va aguantar més i va demanar audiència als jutges Mans Netes de Milà. Dues hores més tard va buidar el pap davant els magistrats Antonio di Pietro i Gherardo Colombo. Per primera vegada, un dels principals grups empresarials italians (juntament amb la Fiat d’Agnelli i la Fininvest de Berlusconi) certificava l’estat de corrupció generalitzada del sistema polític italià. De Benedetti havia decidit fer un pas endavant, col·laborar amb la justícia i confessar, sense embuts, que “fins l’any 1989 ens vam resistir al xantatge i cada any deixàvem d’ingressar 180 milions d’euros per no voler pagar 15 milions en comissions. Així, doncs, d’acord amb els sindicats i empleats, van decidir pagar per comprar feina. Era una qüestió de supervivència i d’autodefensa. Durant els darrers 15 anys a Itàlia ha existit un sistema pervers: o pagaves per aconseguir l’adjudicació de contractes públics o bé et menjaves els mocs”.
Mentre Carlo de Benedetti col·laborava amb la justícia per fer net, Silvio Berlusconi subornava els jutges per jugar amb les cartes marcades. Primer va ser l’adjudicació del conglomerat empresarial agroalimentari SME, després la totpoderosa editorial Mondadori. En ambdós casos, Berlusconi li va robar la cartera a De Benedetti. L’any 2004 la justícia italiana va concloure que Berlusconi, a través dels seus advocats de confiança, havia subornat el jutge. Una llei feta a mida va aplicar la prescripció i el primer ministre es va lliurar d’anar a la presó. Ara, el Tribunal d’Apel·lació de Milà condemna Fininvest a pagar de forma immediata 560 milions d’euros al grup empresarial de Carlo de Benedetti. La indemnització –que Berlusconi ha intentat estalviar-se fins al darrer moment amb una altra llei ad hoc– és un bon cop de pala però encara ho és més la seva corresponsabilitat en el delicte de corrupció que dictamina la sentència.
De Benedetti i Berlusconi, amb unes trajectòries empresarials paral·leles, representen dos models antagònics que han mantingut un duel a mort en els darrers vint anys seguit amb fascinació i passió pels italians.
Publicidad
Lo + visto
- 01 El problema con los sueldos de Broncano, Hermoso o Intxaurrondo es la doble vara de medir de RTVE con la transparencia
- 02 "Fachas ofendidos por un anuncio de Nocilla. Está pasando": la última polémica carca por la imagen de un Satisfyer
- 03 Pablo Iglesias le para los pies a Nacho Abad sobre los siete meses de hostigamiento en su casa: "Usted está justificando el acoso"
- 04 Norman López: "Marcas españolas han entendido antes que las catalanas que aprovechar la lengua es una oportunidad"
- 05 Los ricos no pagan impuestos
- 06 "Jornada crítica" en el Hospital de Laredo: "Las ambulancias se han desviado a Valdecilla y Cruces porque había más de 5 horas de espera"
- 07 Los sueldos de los presentadores con contrato directo con RTVE: la información que la tele pública oculta desde hace años
- 08 Sumar se abstendrá en la reforma de la ley del CGPJ y avisa al PSOE: "El camino no es con el PP, es con el bloque de investidura"
- 09 Sharon se enfrenta a su desahucio diez días después de ser madre
- 10 Que se presenten a las elecciones