Opinión · Fora de joc
La Catalunya liberal
Publicidad
El 10 d’abril del 1980, Heribert Barrera va ser elegit president del primer Parlament recuperat d’ençà la mort de Franco. De segur que va ser el dia més feliç de la seva vida política. Només feia quatre anys que s’havia fet càrrec d’una ERC moribunda després de l’hemorràgia provocada per la sortida dels seguidors de Josep Andreu i Abelló cap al nou PSC liderat per Joan Reventós.
Fregant la seixantena, Barrera va bastir a l’aixopluc de les sigles històriques d’ERC un partit de vells republicans liberals, seguidors fidels del president a l’exili Josep Tarradellas, catalanistes de pedra picada, antiestalinistes per l’experiència de la Guerra Civil i anticomunistes convençuts per la Guerra Freda. Malgrat els diners dels liberals alemanys i l’aprofitament de la mà d’obra generosa dels militants del maoista Partit del Treball, Barrera va estar a punt d’acabar la seva vida política abans de començar-la.
La marginalitat d’ERC i la presència institucional testimonial de Barrera en els primers anys de la Transició es van acabar en les eleccions al Parlament del 1980. El partit duplicava, en un tres i no res, el percentatge de vot i obtenia 14 diputats, necessaris per garantir la majoria de govern de Jordi Pujol. Més enllà de les sigles històriques, l’èxit d’ERC és fruit d’una campanya electoral ben greixada amb diners de la patronal catalana. Barrera, com Jordi Pujol, ho havia deixat clar: res de pactes amb els comunistes.
Publicidad
L’ERC de Barrera era més anticomunista que independentista. En aquest sentit, el pujolisme la va escombrar el 1984 i la va fagocitar (Hortalà) a final dels vuitanta. El mateix Barrera, com a president de l’Ateneu Barcelonès, va catapultar Juan Antonio Samaranch a la presidència de La Caixa.
ERC ressuscitaria amb la independència com a bandera. Tanmateix, el vell Barrera arrufaria el nas davant la participació d’ERC en la formació dels governs catalanistes i d’esquerres. Li agradava la música independentista però no la lletra d’un país que havia canviat com un mitjó i, molt menys, el protagonisme dels nous sectors socials de la immigració espanyola i la presència massiva dels nouvinguts extracomunitaris.
Publicidad
Lo + visto
- 01 El avance imparable de Rusia en el este de Ucrania pone las cosas difíciles a Kiev ante la cumbre de la OTAN en Washington
- 02 La Justicia absuelve de todos los delitos al acosador de Irene Montero y Pablo Iglesias en su vivienda
- 03 El PP lleva su cruzada contra Silvia Intxaurrondo al Congreso: 23 preguntas parlamentarias en menos de seis meses
- 04 ¿Por qué no hubo un informe de vulnerabilidad que frenara el desahucio de las dos hermanas fallecidas?
- 05 Nega de Los Chikos del Maíz responde al polémico tuit de Iker Jiménez: "Cuánto rollo para decir que no quieres negros en Europa"
- 06 Las obras para recibir a la élite europea en el Ramiro de Maeztu comienzan aunque el Gobierno de Ayuso dijo que se cancelarían
- 07 ¿Impune el juez Peinado? Lo permite la ley orgánica del Poder Judicial
- 08 Salen a la luz unos audios del juez de la 'trama rusa del procés': "La ley de amnistía se tumbó por mí"
- 09 Los sueldos de los presentadores externos de TVE: de los 500 euros por programa de 'las Verdunch' a los 40.000 de Miguel Bosé
- 10 Quién es quién en la aclamada serie de superhéroes punk y fascista de Prime Video