Opinión · Fora de joc
La dignitat de la política
Publicidad
Amb aquest lema, dilluns vinent, a les set de la tarda, els amics de Miguel Núñez González (1920-2008) convoquen un acte a L’Auditori de Barcelona coincidint amb el quarantè aniversari de la fundació de l’Assemblea de Catalunya. Hi prendran la paraula Jordi Pujol, Santiago Carrillo, Isidor Boix i Eulàlia Vintró, i posaran la música i la veu Maurici Villavecchia, Maria del Mar Bonet i Manel Camp.
Fa tres anys que va morir Miguel Núñez, un any abans havia traspassat Gregorio López Raimundo, i dos anys abans també ho havia fet Antoni Gutiérrez Díaz. En un tres i no res, va desaparèixer el trident més carismàtic de l’hegemònic Partit Socialista Unificat de Catalunya. Tots tres representen el bo i millor de la cultura política comunista catalana i esdevenen tres exemples reeixits de la dignificació de la política.
Madrileny de naixement, concretament del barri popular de Lavapiés, Núñez va respirar l’aire nou de la República i no va dubtar a defensar-la amb les armes davant la revolta militar. Manuel Vázquez Montalbán el va definir, de manera precisa i brillant, com un heroi del nostre temps i un dels constructors de la raó democràtica durant la llarga dictadura franquista. La seva actitud ferma davant la tortura a mans de l’inspector Creix el va convertir en una llegenda, però la vàlua de Núñez radica en la seva capacitat (intel·ligència i seducció) de construir el pal de paller de l’antifranquisme a la ciutat de Barcelona del 1969 al 1977.
Publicidad
Els amics de Miguel Núñez volen aprofitar l’avinentesa d’aquest homenatge per fer una crida en favor de la dignitat de la política basada en els valors del coratge, de no defugir mai el combat de les idees, i l’audàcia necessària per proposar noves formes de fer política; l’ètica de la responsabilitat que pregonava Max Weber; l’honradesa, no tan sols material sinó també ètica, tot bandejant la mentida en la pugna política; la voluntat de servei públic i de transformació social per avançar en un món de persones lliures i iguals; l’internacionalisme de debò compatible amb la defensa de l’autodeterminació dels pobles; i una actitud vital en defensa de la felicitat.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Piden traer de México una muestra de ADN en valija diplomática para identificar a una víctima del franquismo
- 02 La masacre franquista del maquis en Tama
- 03 "Si las fotos del rey emérito con Bárbara Rey os parecieron impactantes esperad a que salgan unas en las que está trabajando"
- 04 Rusia cruza la línea roja de las armas nucleares y no descarta usarlas en una guerra convencional, como la de Ucrania
- 05 Primero Trump, luego Sánchez, después Macron…
- 06 Palabra de Alvise
- 07 La jornada partida, los lunes o la resaca: cachondeo en redes con un estudio sobre el estado intermedio entre la vida y la muerte
- 08 Hasán Nasrala, el arquitecto del cambio en Hizbulá e implacable enemigo de Israel
- 09 ¿Quién protege a las niñas de quienes las tienen que proteger?
- 10 "Theodoros", de Cartarescu, uno de los acontecimientos literarios del año - Librujula