Opinión · Fora de joc
Antoni Tàpies i el compromís polític
Publicidad
Antoni Tàpies ja és al panteó dels artistes catalans més universals, reconeguts i admirats. El president de la Generalitat ha subratllat la seva catalanitat de pedra picada. Pocs s’han referit al seu compromís polític o bé l’han difuminat. La gent d’ICV, amb l’anagrama del PSUC, li ha dedicat una esquela qualificant-lo d’amic i company. Amb raó, tot i que alguns han arrufat el nas, per ignorància o enveja, més que res.
El seu bon amic Arnau Puig, filòsof, crític d’art i cofundador de Dau al Set, era l’intel·lectual del PSUC que va obrir les portes del partit a persones com ara Francesc Vicens. Tàpies, sense prendre partit, sempre va fer-hi costat i es va comprometre de valent, de la Caputxinada a la petició de l’amnistia a Franco de l’any 1969, de la tancada de Montserrat a l’Assemblea de Catalunya.
Si Miquel Martí i Pol va contribuir amb un poema inoblidable, Ara és demà, a la celebració del 40è aniversari del PSUC, Tàpies ho va fer amb un gouache impactant que va esdevenir tota una icona reproduïda a tort i dret, des de pòsters i calendaris fins a portades de llibres. Tàpies subratllava la catalanitat del PSUC i la seva contribució a la lluita per les llibertats.
Publicidad
Encara en plena clandestinitat, l’artista no va dubtar a reconèixer, en una entrevista concedida al periodista Antoni Batista, “que el PSUC ha sigut i és sens dubte la més essencial de les forces que han lluitat i lluiten encara contra tot el que ha representat el franquisme i en pro de l’alliberament de les classes treballadores”. I afegia: “Com a pintor tinc una certa experiència a jutjar les obres a través de la persona que les fa. La qualitat de l’obra és inseparable de la qualitat de la persona. Doncs bé: no crec que ningú, per poc que hagi conegut els militants del PSUC, i en especial els veterans, pugui deixar de tenir un gran respecte i admiració per aquest partit”.
Pocs mesos després, el mateix dia que era alliberat, el líder comunista Gregorio López Raimundo es fonia en una abraçada amb Tàpies en la inauguració d’una exposició del pintor a la Fundació Miró tot just davant del famós cartell de les sigles del PSUC regalimant les quatre barres de sang sobre un fons groc.
Publicidad
Lo + visto
- 01 Ayuso: visite nuestro bar
- 02 Las primeras contradicciones cuestionan el relato de los cinco acusados de asesinar a Samuel Luiz
- 03 El 'Plan de la victoria' de Zelenski acorrala a la OTAN y la empuja a la guerra con Rusia
- 04 "Ojalá alguien me quiera como 'El Debate' a Feijóo": cachondeo (y memes) con el peloteo por su "nueva y juvenil imagen"
- 05 "Huevos gordos": el repaso en un minuto de Emilio Delgado a los tejemanejes del PP que ahora da lecciones contra la corrupción
- 06 Marinaleda reivindica su modelo de vivienda pública en plena ola de protestas y se lo ofrece a Moreno Bonilla
- 07 La sentencia de los empresarios pederastas de Murcia "olvida a las víctimas" y sienta un peligroso precedente
- 08 El juez retirado García-Castellón pide ahora 240.000 euros en su demanda contra Belarra por volver a llamarle "corrupto"
- 09 No nos ven como humanos
- 10 "En ese atasco no te encuentras a tu ex": el infierno vial de Plaza de Castilla que retrata las políticas de Ayuso y Almeida en Madrid