Público
Público

Benoît Hamon, l'última esperança de portar l'esquerra a l'Elisi

Posicionat a l'esquerra de la resta de candidats, el que va ser ministre d'Educació amb Manuel Valls, el seu rival en segona volta, s'imposa a les primàries del PS francès.

El candidat socialista a les presidencials franceses, Benoît Hamon. - EFE

ANDREA OLEA

PARÍS.- Les enquestes el donaven per guanyador el diumenge, però no per això va semblar menys exultant en la seva compareixença després de conèixer els resultats: Benoît Hamon es proclamava vencedor en segona volta de les primàries de l'esquerra francesa amb prop del 59% dels vots i una participació en alça davant de la primera ronda. "Aquest és el triomf d'una esquerra viva que torna a aixecar el cap", assegurava davant els seus seguidors el nou líder del PS i candidat socialista a les eleccions presidencials.

Fa uns mesos, pocs haurien apostat per la victòria d'aquest dissident del govern d'Hollande davant del totpoderós primer ministre Manuel Valls. Però un programa carregat de propostes relativament innovadores, combinat amb el seu distanciament de les polítiques governamentals, l'han convertit en l'alternativa més convincent per representar al socialisme en la carrera per l'Elisi.

Si fa dos anys va ser el mateix Valls qui va provocar la seva sortida de l'executiu, en el qual Hamon havia exercit durant tot just cinc mesos com a ministre d'Educació, ahir a la nit el nou candidat presidencial es va cobrar la seva revenja: de forma una mica simbòlica, va prendre el micròfon per celebrar la seva victòria sense esperar que un Valls compungit conclogués el seu discurs de derrota. "He parlat amb Manuel Valls i tenim les nostres diferències, però no seran irresolubles quan es tracti de lluitar contra els nostres veritables enemics", va afirmar amb un gran somriure mentre les televisions tallaven la intervenció en directe del contrincant vençut per donar veu al protagonista de la nit .

A partir d'aquest dilluns comença una tasca titànica per al nou aspirant a l'Elisi: aconseguir recompondre un partit socialista fet miques i, al mateix temps, atreure la resta de sectors de l'esquerra per crear un front comú que tingui alguna oportunitat d'arribar a la segona volta de les eleccions presidencials.

Un programa innovador per a un home de l'aparell

Benoît Hamon se situa en l'ala esquerrana del PS, però no és ni molt menys un antisistema: l'exministre i diputat bretó, de 49 anys, ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera al si del Partit Socialista. Va entrar en política amb 19 anys a través dels sindicats estudiantils i després de diplomar-se en Història, la seva primera ocupació acabat de sortir de la facultat ja va ser com a assistent parlamentari al PS.

Dos anys després, el 1993, passaria a presidir el Moviment de Joves Socialistes i des d'aquest moment, a excepció d'un breu pas per l'empresa privada, sempre ha ocupat càrrecs en l'aparell socialista, com a assessor de Lionel Jospin i Martine Aubry, diputat , eurodiputat, portaveu i ministre ─de Finances entre 2012 i 2014 en el gabinet de Jean-Marc Ayrault, i breument com a titular d'Educació ja amb Valls com a cap de govern─.

Les desavinences en matèria econòmica i social amb Hollande i Valls han estat contínues i van forçar, en última instància, la seva dimissió de l'executiu. En el seu programa electoral, s'ha posicionat netament a l'esquerra de la resta de candidats, membres o no del Partit Socialista, amb un programa de tall marcadament ecologista i social.

Al costat de la promesa central de campanya d'aprovar un salari mínim universal de 750 euros per als majors d'edat, ha inclòs altres mesures com la derogació de la controvertida reforma laboral i la fi de l'estat d'urgència (les dues mesures, signades literal o figuradament per Valls). També, la legalització del cànnabis i de l'eutanàsia, un impost a les màquines que reemplacin treballadors humans, i l'impuls d'un nou model productiu centrat en la transició ecològica.

Aquest posicionament li ha valgut el suport de socialistes com l'exministre Arnaud Montebourg (també de l'ala esquerrana i eliminat com a candidat en primera ronda), així com de famosos Ecologistes com Nicolas Hulot o el periodista i diputat dels Verds Nöel Mamère, amb el qual Hamon va fundar el 2007 el think tank progressista la Forge per refundar l'esquerra.

El seu lema de campanya, "Fer bategar el cor de França", denota un intent d'insuflar de nou il·lusió a un electorat d'esquerra profundament decebut amb el socialisme després de cinc anys de govern del PS. Amb la diferència que aquesta vegada, el nivell d'escepticisme està molt més alt que abans de l'arribada de François Hollande al poder. Immediatament després de conèixer-se el vencedor de la primària, Mediapart (mitjà digital d'esquerra crítica) publicava una eloqüent vinyeta amb el rètol: "Les urnes han parlat. El socialista que trairà al poble és: Hamon".

A la recerca d'aliances

Conscient de la seva tirada entre els joves enfront d'altres candidats, aquesta franja d'edat ha estat al cor del seu discurs durant la campanya. De fet, el seu propi equip se situa en una edat mitjana relativament baixa en comparació amb la resta d'aspirants a l'Elisi. "Funcionem gairebé com una start-up", assegurava a Público un dels seus col·laboradors, que el defineix com algú "proper i jovial, conscienciós amb el seu treball però de tracte senzill i inclinat a delegar i negociar".

La seva obertura al diàleg podria facilitar la recerca de pactes amb la resta de sectors d'esquerra, però per aconseguir una eventual aliança que garanteixi l'accés a l'Elisi caldrà poc menys que un miracle. Després de conèixer la seva victòria a la primària, Hamon va anunciar que vol entaular negociacions amb el líder del Partit de l'Esquerra, Jean-Luc Mélenchon i el candidat dels Ecologistes, Yannik Jadot.

De moment, res està escrit. Un últim sondeig, fet entre la primera i la segona volta de la primària d'esquerra i publicat el diumenge a la nit, mostrava un nou tomb en la intenció de vot: encara que la ultradretana Marine Le Pen seguia al capdavant, el candidat de centre-esquerra Emmanuel Macron, fins ara tercer, retallava distàncies amb el conservador François Fillon ─esquitxat pel suposat cobrament per part del seu dona de 600.000 euros per ocupacions ficticíes─, i Hamon arrabassava el quart lloc a Mélenchon. "La unió de l'esquerra és el seu talismà", va afirmar el candidat socialista diumenge. Ara li toca de trobar la fórmula màgica per aconseguir aquesta aliança.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?