Público
Público

RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA El Govern català i el Banc d'ADN col·laboren finalment per identificar víctimes de la guerra 

La iniciativa ciutadana que des del 2012, amb el suport de la UB, recull mostres genètiques per a la identificació de les víctimes de la Guerra civil sense cap ajuda institucional, finalment s'incorpora al Programa d'Identificació Genètica impulsat per la Generalitat. Un pas conjunt cap a la sempre postergada 'obertura de fosses i la recerca de persones desaparegudes durant la dictadura franquista.

La Universitat de Barcelona cedeix a la Generalitat mostres genètiques del Banc d'ADN de víctimes de la guerra

Els esforços, fins ara inaudibles per a les institucions, del primer banc d'ADN a l'Estat per a la identificació dels familiars dels desapareguts durant la Guerra civil espanyola, finalment han rebut resposta.

El Govern de Catalunya va signar el passat dilluns la cessió per part de la Universitat de Barcelona de les 180 mostres genètiques que el banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil va recollir des de l'any de la seva creació, el 2012, per incorporar-les a la base de dades del Programa d'Identificació Genètica que al setembre passat va impulsar la Generalitat.

A l'acte celebrat a la sala Torres García del Palau de la Generalitat, el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el conseller de Salut, Toni Comín i el rector de la UB, Joan Elias, van destacar i agraïr la tasca dels familiars que van crear el banc d'ADN i van celebrar que finalment Catalunya compti amb un programa públic per a la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

"L'ampliació de la base de dades del Programa d'Identificació Genètica la converteix en la gran base pública de mostres genètiques i oberta a tothom", va dir Romeva.

Tal com va destacar el conseller d'Afers Exteriors, l'acte d'aquest dilluns "serveix per unir trajectòries i voluntats diverses, de la societat civil i de les institucions, que conflueixen en un mateix objectiu: retornar la dignitat perduda a totes les víctimes forçades de la violència de la Guerra Civil i de la dictadura franquista".

Després que Marc Antoni Malagarriga, la doctora Carme Barrot i Roger Heredia, president del Banc d'ADN, i tota la gent que hi col·labora, toquessin moltíssimes portes sense cap mena de resultat, truquessin als mitjans de comunicació locals i estatals i, fins i tot, compareguessin al Parlament de Catalunya per denunciar la inacció de la Generalitat en matèria de memòria històrica, l'acord signat ara amb el Govern suposa, per fi, un avanç conjunt en aquest camí.

"Ara sí que es veu un compromís real per implicar-se en la recuperació de la memòria, perquè fins ara només hi havia homenatges i exposicions. Ara sí que disposarem de polítiques d'identificació, que és el que han fet a l'Argentina o als Balcans", afirma Roger Heredia, membre del grup de policia científica dels Mossos d'Esquadra i un dels impulsors del banc d'ADN. "Ara el que volem és que es comencin a obrir fosses. És fonamental que es comencin a creuar les dades: l’ADN de les famílies amb l’ADN de les restes humanes ja exhumades a Catalunya, així amb l’ADN de totes les que encara s’han d’exhumar, unes 500 a Catalunya” per tal que no passi com amb nosaltres, que vam començar a recollir mostres el 2011 i encara esperem l'obertura de fosses. Els familiars directes dels desapareguts s'estan morint!", alerta Roger.

Un llarg recorregut de la Societat Civil

Arran de la trobada fortuïta de dos besnéts de combatents republicans que assistien a una xerrada del Memorial Democràtic al 2010, es va impulsar aquesta iniciativa pionera del banc d'ADN, que busca recolllir el testimoniatge genètic dels familiars directes vius dels desapareguts, abans que sigui massa tard. "Ens vam adonar llavors que, com el Govern no tenia cap pla estipulat a curt, mitjà i llarg termini, amb aquestes mostres, com tampoc la Llei del Memorial i la Llei de fosses, si no agafàvem les mostres d'ADN ràpid, aquestes mostres s’estaven perdent degut a l’edat avançada dels familiars, perquè molts d'aquests familiars directes s'estan morint. Així que ens vam posar a treballar a contrarellotge" explica Roger Heredia, president del banc d'ADN.

Roger i Marc Antoni Malagarriga, es van posar immediatament en contacte amb l'equip mèdic del departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona, encapçalat per la doctora Carme Barrot, per proposar-los la creació del Banc d'ADN. La resposta va ser un sí rotund, no sense reflexionar sobre els importants obstacles que es trobarien en el camí: els diners, per començar.

Si Espanya complís amb el tractat internacional pel qual, als països on hi ha hagut un conflicte bèl·lic, els governs estan obligats a implicar-se amb la identificació de les seves víctimes, els diners no haurien de suposar cap problema. Però la Llei de Memòria Històrica que regeix a l'Estat espanyol des del 2007 incompleix aquest pacte i disposa que seran les mateixes famílies les que, a petició seva, pagant l'exhumació i trobant la fossa, podran buscar les restes dels seus parents.

Com que a Catalunya la situació és una miqueta diferent perquè, segons la Llei de fosses creada l’any 2009, no ha de ser la família la que pagui l'obertura de la fossa sinó l'Administració, i amb el suport de l'ONU, que va venir al setembre del 2013 i gener del 2014 per la manca de respecte sistemàtic i reiterat dels Drets Humans i la justícia universal per part de l’Estat espanyol.

Al desembre del 2013 el Parlament de Catalunya ca aprovar per àmplia majoria una moció que instava al Govern català a impulsar i divulgar el Banc d'ADN; modificar la llei de fosses, perquè aquesta llei era per obrir fosses i no se n’estaven obrint; i actualitzar el mapa oficial de fosses a Catalunya. I mentre l'equip del banc genètic esperava el suport governamental i que les fosses, per fi, poguessin obrir-se, va continuar amb el seu pla: recollir el nombre més gran possible de mostres d'ADN- han arribat fins a les 180- principalment de fills directes dels desapareguts, perquè són els familiars que tenen més edat (gairebé tots ronden els 75 anys), per després comparar-les amb les dels cossos que es trobin en les fosses.

L'arribada del suport governamental

La commemoració del 80è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil i el 85è de la proclamació de la Segona República va servir de marc a la Generalitat per donar impuls a la tan demandada renovació de les polítiques públiques de memòria històrica.

"Cal tenir present que la transició es va fer a partir d'un procés de reforma iniciat des de la legalitat de la dictadura i que un dels seus dèficits més greus va ser la institucionalització de la desmemòria col·lectiva", diu el text que encapçala el Programa d'Identificació Genètica llançat pel Govern de Catalunya el setembre del 2016.

Amb aquesta declaració d'intencions, la Generalitat va posar en marxa un projecte integral, agosarat i de llarg recorregut, amb la voluntat de situar Catalunya com un país que respecta i protegeix la seva memòria, després de quaranta anys de silenci i oblit per part de les institucions.

El Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència està informant els més de 5.500 registrats d'arreu de Catalunya al Cens de persones desaparegudes sobre el procediment a seguir per sol·licitar i programar l'extracció de mostres genètiques als centres mèdics de Catalunya.

Les primeres proves es van fer a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona el 23 de novembre amb l'objectiu d'arribar a tots els registrats i fins ara ja se n'han fet 700. A més de les proves d'identificació genètica als familiars de desapareguts, el Programa inclou la identificació genètica de les restes òssies exhumades de persones desaparegudes i, per això, el Departament d'Afers Exteriors va presentar el Pla de fosses 2017, que permetrà realitzar almenys una quarantena d'actuacions enguany, a tot el territori, per a la recuperació de restes òssies de desapareguts.

Per acabar, Roger Heredia comenta: "Avui no ha acabat res, avui ha començat tot, continuar treballant, treballant i treballant, com hem fet fins ara i farem al futur fins que totes les fosses del nostre país estiguin exhumades i realitzades totes les comparatives genètiques i fins que tots els familiars estiguin recuperats i tornats a les seves famílies. Ara és prioritari obrir les fosses, agafar l’ADN i comparar-lo amb les famílies, no podem esperar més. Estem a la disposició del govern per tot allò que creguin i perquè tot el nostre treball es els serveixi d’ajuda".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?