Público
Público

GESTIÓ DE L'AIGUA El Constitucional aplana el camí al pla de tansvasaments de Rajoy en plena sequera 

El TC declara nul·la la gestió de la reserva de cabals de l'Ebre que les Corts d'Aragó van assignar per unanimitat al govern autonòmic, que figura a l'Estatut i a diferents normes estatals

El Tribunal Constitucional ha tancat qualsevol via per a que les comunitats autònomes gestionin les conques que inclouen més d'un territori

El Tribunal Constitucional (TC) ha aplanat el camí als plans 'transvasistes' que, en plena època de tensions territorials i de sequera, ha engegat el Govern de Mariano Rajoy.

Ho ha fet en declarar nuls i inconstitucionals els preceptes de la Llei d'Aigües i Rius d'Aragó que regulaven la gestió per aquesta comunitat autònoma de la reserva de 6.550 hectòmetres cúbics que figura en el seu Estatut d'Autonomia (850 més els usos aprovats i poryectados), i també en diverses lleis estatals, i que, en la pràctica, suposava un blindatge legal per a futurs projectes de transferència de cabals de l'Ebre a altres conques.

La sentència, avançada per Heraldo.es, declara nuls els articles que reconeixien aquest volum de recursos hídrics com “d'ús exclusiu dels aragonesos”, encomanaven al seu Govern la gestió “amb la finalitat de desenvolupar polítiques autonòmiques de gestió i ús de l'aigua al seu territori”, l'autoritzaven per inscriure aquest dret en el Registre d'Aigües estatal, l'habilitaven per intervenir en “la concessió dels recursos hídrics assignats i reservats per la planificació hidrològica, així com el règim d'aprofitament de les aigües”, i, finalment, establien l'anomenat “principi de cautela” a l'hora d'autoritzar nous usos que poguessin afectar a aquesta reserva.

Fragmentar les conques

El TC aixeca de fet qualsevol possibilitat de veto local als transvasaments en declarar “un excés competencial” que Aragó passi a gestionar aquesta reserva, que l'Estat hagi de consultar-li abans d'autoritzar nous usos de l'aigua, ja sigui dins de la conca o cap al seu exterior, i que la seva eventual aprovació quedi supeditada al fet que no l'afecti.

Aragó “manca d'habilitació estatutària per legislar sobre la reserva hídrica d'una conca intercomunitària, o per atribuir als seus òrgans funcionis de gestió sobre els mateixos”, assenyala el tribunal, que, al mateix temps, tanca qualsevol possibilitat que alguna comunitat pugui obtenir una competència d'aquest tipus mitjançant un pacte polític, ja que “no resultaria constitucionalment admissible que el legislador estatal, únic competent en la matèria, abordés una reforma que comportés una fragmentació de la gestió de les aigües intercomunitàriès en sentit incompatible amb la unitat de conca”.

El recurs del Govern central contra aquesta llei va causar sorpresa en la comunitat, ja que havia estat aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris de les Corts d'Aragó en la passada legislatura, la qual cosa inclou els estatals PP, PSOE i IU i els aragonesistes PAR i CHA.

Plans transvasistes

La sentència arriba al mateix temps que el ministeri de Medi ambient està activant un pla de transvasaments el pacte polític dels quals espera tenir tancat el proper estiu.

Una altra cosa és que l'Ebre, al que el govern central segueix mirant per “mantenir les demandes d'aigua i l'estructura socio-econòmica d'alguns territoris" de l'arc mediterrani, tingui capacitat per ‘exportar’ més dels 250 hectòmetres que ja es porten els vuit transvasaments que suporta: el seu dèficit estructural de 875 anuals es veu agreujat per una caiguda de les aportacions provocada pel canvi climàtic, que ha reduït a un terç en un segle el seu abocament al Mediterrani i que, si es compleixen les previsions, s'intensificarà en els propers anys.

Mentrestant, les organitzacions ambientalistes adverteixen de la necessitat d'un canvi de model de gestió de l'aigua que els plans 'transvasistes' del Govern amenacen amb cronificar.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?