La Junta Electoral ha entrat en campanya. Amb força. I a base de prohibicions. L'organisme ha prohibit a TV3 que faci servir les expressions "consellers empresonats" o "llista del President". Anteriorment, ja s'havia prohibit a la cadena pública catalana parlar del Govern "a l'exili". També ha prohibit als membres de les meses electorals i interventors lluir llaços grocs -per demanar la llibertat dels presos polítics- als col·legis electorals el 21D. Igualment s'ha ordenat a l'Ajuntament de Barcelona que despengi les pancartes que demanaven la llibertat dels presos polítics als edificis de propietat municipal. Tot plegat, per recursos dels partits unionistes. Que reclamen noves prohibicions.

En una resolució d'aquest dilluns, la Junta Electoral Central (JEC) admet parcialment un recurs de Ciutadans contra un acord previ de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, i especifica que l'ús d'expressions com "consellers", "consellers empresonats", "conseller exiliats", "govern a l'exili" o "llista del President" pot "afavorir electoralment algunes candidatures". Considera que l'ús d'aquests termes "produeix confusió entre la realitat jurídica" i "una altra pretesa realitat", i que TV3 ha vulnerat el "principi de neutralitat" que han de seguir els mitjans públics en període electoral. Per tot plegat, insta la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que "eviti utilitzar tractaments informatius que poden induir a confusió".

La resolució admet parcialment el recurs de Ciutadans, que considerava que l'acord previ de la Junta Electoral de Barcelona no el satisfeia. En aquell acord ja es prohibia a TV3 emprar termes com "a l'exili", referint-se al president Puigdemont i als consellers que l'acompanyen a Brussel·les. Però s'admetia l'ús "ben contextualitzat" d'expressions com "llista del President" o de "conseller del PDeCAT". La resolució de la Junta Electoral Central, en canvi, precisa que els exconsellers i expresidents només reben el tractament protocolari "d'honorable" i de "molt honorable", tot i que la tradició assentada a Catalunya sigui de mantenir el tractament de president quan aquest deixa el càrrec.

Res de pancartes

En una altra resolució, amb data de diumenge, la Junta Electoral de Zona de Barcelona estimava un altre recurs de Ciutadans. Aquest cop, contra la presència en façanes d'edificis de l'Ajuntament de Barcelona -inclòs el de la plaça de Sant Jaume- de pancartes que demanen la llibertat dels presos polítics. La resolució interpreta que "l'eslògan Llibertat presos polítics inexorablement s'identifica amb determinats partits polítics i es confon amb les expressions que aquests partits estan utilitzant en aquest període electoral".

La resolució no admet les al·legacions de l'Ajuntament que la col·locació de les pancartes s'ha d'emparar en el dret a la llibertat d'expressió, perquè les institucions públiques "tenen l'obligació de mantenir la neutralitat" en període electoral. Per altra banda, denega la pretensió de Ciutadans de prohibir al consistori "actuacions de futur" en la mateixa línia, entenent que no la Junta Electoral "no pot valorar actuacions que no s¡han produït".

L'Ajuntament ja ha retirat les pancartes, i el regidor de Presidència, Eloi Badia, ha recalcat que el consistori està obligat a complir les resolucions de la Junta Electoral". A la vegada, ha assenyalat que "la gran anormalitat" d'aquests comicis no són les pancartes, sinó "el fet de tenir candidats en presó preventiva".

Els llaços grocs, fora de les meses

Aquesta no ha estat l'única limitació. En la seva reunió de divendres, la JEC ja va prohibir als membres de les meses electorals del 21D, així com als interventors i apoderas dels partits, que llueixin un llaç groc en solidaritat amb els presos polítics, i quedarà a decisió dels presidents de les meses si poden fer-ho els votants. La JEC recorda que els membres de les meses i els interventors i apoderats han de mantenir una posició de "completa neutralitat" política, i que això els impedeix portar símbols de caràcter partidista, com considera que és el llaç groc.

La Llei de Règim Electoral General no especifica res sobre aquest tipus de símbols. En el seu article 93, es limita a dir que no es podrà "realitzar propaganda electoral" als col·legis ni als voltants. Noobstant això, les juntes electorals sempre han considerat que aquest article excloïa determinada simbologia, i en altres comicis han prohibit samarretes verdes en defensa de l'ensenyament públic o estelades als locals de votació.

I sobre les estelades hi haurà, amb tota seguretat, una nova prohibició. Ciutadans ha anunciat aquest dilluns que presentaria recursos per exigir la retirada de les façanes de tots els edificis públics d'estelades i de "missatges sectaris i partidistes", referint-se a les pancartes a favor dels presos polítics. En les darreres eleccions al Parlament, el 2015, les juntes electorals ja van ordenar retirar totes les estelades de locals públics als ajuntaments catalans. En anys anteriors, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya -aleshores, encapçalada per María de -los Llanos de Luna- ja havia presentat recursos judicials contra un bon nombre de municipis catalans que no penjaven la bandera espanyola a la seva façana o l'havien substituït per l'estelada. 

I encara hi ha una altra queixa. Aquest cop, per part del PP, que a través d'una piulada del seu líder a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha demanat que la Junta Electoral Central prohibeixi la il·luminació de color groc en 24 fonts de la ciutat. El consistori va aprovar el 15 de novembre, a petició del PDeCAT, emprar aquest tipus d'il·luminació entre les 18 i les 22h fins que acabi la campanya de Nadal, en record dels presos polítics.

[Actualització, 29 de novembre] La Junta Electoral de Zona de Barcelona ha estimat el recurs del PP català i ha prohibit la il·luminació de color groc en les fonts de la ciutat, en considerar que atempta contra la neutralitat que han de mantenir les institucions en període electoral.