Público
Público

ELECCIONS 21D Els candidats empresonats marquen l'inici de campanya

Els partits catalans donen el tret de sortida de la campanya del 21D amb tres candidats encara a la presó, incloent-hi el cap de llista de la formació favorita a les enquestes, Oriol Junqueras, i amb el president Puigdemont intervenint a distància des de Brussel·les. 

Foto de família de candidates de Junts per Catalunya, al final de l'acte d'inici de campanya d'aquest dilluns

Ja ha començat. A les 0h d'aquest dimarts ha arrencat la campanya més anòmala possible: amb el candidat favorit a les enquestes a la presó, amb el president sortint a Brussel·les i amb tots dos i tot el Govern català cessat i encausat per rebel·lió. Una campanya decisiva que, no obstant, els partits han iniciat amb actes de petit o mig format.

La candidatura més expansiva en quant a desplegament ha estat probablement la de Junts per Catalunya, que s'ha presentat a l'edifici Imagina de Barcelona davant d'unes 1.200 persones i dos food trucks. I amb el "compromís de restaurar" Puigdemont al càrrec de president de la Generalitat.

Amb una apel·lació explícita a convèncer indecisos durant les properes dues setmanes, el president Carles Puigdemont, a través d'una intervenció per videoconferència des de Bèlgica, ha estat l'encarregat de tancar l'acte d'obertura de campanya de Junts per Catalunya. Uns comicis que planteja com una "segona volta" de l'1 d'octubre i que, segons ell, han de servir per dir "no" a la "violència, la mentida, la repressió, la guerra econòmica, la tolerància amb la ultradreta, l'ofec de la Generalitat o la supressió de la democràcia".

Puigdemont ha fet una crida a "no esborrar la memòria" i ha assegurat que el 21 de desembre els catalans votaran amb el cap a "l'1 d'octubre i votarem perquè el nostre projecte viu a les urnes, neix i es fa gran a les urnes". En aquest sentit, el president cessat arran de l'aplicació de l'article 155 ha subratllat que "cada cop que hem anat a les urnes, hem estat més", referint-se a l'increment de suport independentista que s'ha registrat progressivament entre la consulta del 9 de novembre de 2014, les eleccions catalanes del 27 de setembre del 2015 i el referèndum de l'1 d'octubre. "Per això ens volen retallar la democràcia, perquè si la democràcia és imparable ens apropa a la independència i a la República".

Tot i l'absència física de Puigdemont, la campanya de JuntsxCAT estarà marcada per una personificació extrema en la seva figura. En aquest sentit, l'espot electoral, que s'ha presentat just abans de la seva intervenció, està centrat totalment en ell i té un lema ben explícit: "Puigdemont, el nostre president". De fet, la candidatura no fa referències explícites al PDECat, el partit de Puigdemont, sinó que ha apostat per donar bona part del protagonisme a figures independents de la societat civil. El polític gironí ha estat molt dur en les crítiques al govern espanyol i ha assegurat que els "fa tremolar de cames" la possibilitat que la seva formació s'imposi a les urnes.

Cadires buides

Com a la resta de formacions independentistes, els records als presos i als membres del govern a Brussel·les han estat constants durant l'estrena de campanya de JuntsxCat. En aquest sentit, ni els números 2 (Jordi Sànchez), 3 (Clara Ponsatí) i 4 (Jordi Turull) han pogut intervenir per estar a la presó, a Brussel·les o haver quedat en llibertat tot just fa unes hores. Així que la principal candidata a intervenir presencialment ha estat Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Borràs ha manifestat que "sense llibertat, no hi ha cultura i, sense cultura, tampoc no hi ha llibertat. Avui el nostre país és una mica menys culte i menys lliure perquè continuem tenint homes de pau a la presó". A més a més, també han parlat Elsa Artadi, peça clau de la candidatura i persona de màxima confiança de Puigdemont, que ha atacat amb duresa un PSC que pretén esgarrapar votants entre l'antic votant convergent; i Eduard Pujol, número set de la llista, exdirector de Rac 1 i portaveu de la candidatura, entre d'altres.

Junqueras, el protagonista absent

ERC, el partit a qui totes les enquestes -fins i tot la d'aquest dilluns del CIS-donen com a guanyadora el 21D, ha elegit la Catalunya central, i més concret Vic, per iniciar la campanya. Sense el seu líder, el vicepresident Oriol Junqueras, encara a la presó per ordre del Tribunal Suprem. Però amb el candidat absent com a gran protagonista. I així ho ha recalcat la número 2 del partit i de la candidatura, Marta Rovira

"Comencem una campanya sense el nostre cap de llista", ha recordat Rovira, que ha subratllat que això no havia passat mai en els 90 anys d'història del partit. Una història, de fet, ben moguda, com també ha recordat. "Hem tingut presidents del partit a la presó, a l'exili i també un d'ells afusellat, però mai abans havien impedit al nostre candidat a la presidència poder fer una campanya", ha subratllat Rovira, al teatre Atlàntida de la capital d'Osona. 

A banda de Rovira -i de Junqueras-, el gran protagonista de la nit d'ERC ha estat el conseller cessat Carles Mundó, que havia abandonat la presó poques hores abans. I que ha demanat "joc net". "Si una part dels candidats es troben a la presó i no poden fer campanya, aquí no hi pot haver joc net. Per això exigim la seva llibertat", ha proclamat.

El conseller Carles Mundó participa a l'inici de campanya d'ERC poc  després de sortir de presó i s'abraça amb Carme Forcadell / EFE

El conseller Carles Mundó participa a l'inici de campanya d'ERC poc després de sortir de presó i s'abraça amb la presidenta de Parlament, Carme Forcadell / EFE

El tercer dels partits independentistes, la CUP, que hores abans havia reiterat la seva aposta per la unilateralitat, ha elegit un escenari de fort contingut simbòlic: les portes de l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, on es van produir algunes de les més dures càrregues policials l'1-O.

El candidat cupaire, Carles Riera, ha reiterat que la seva formació no participarà ni donarà suport a cap govern que pretengui "tornar a la pantalla passada" de l'independentisme, i que no pretengui "materialitzar la república" des de l'endemà de les eleccions. "Toca unilateralitat i actuar de forma desobedient", ha proclamat Riera.

Domènech, Colau i “la clau d'un nou temps"

“Tothom reconeix que serem decisius en el nou Parlament de Catalunya”. El candidat de Catalunya en Comú Podem (CatComú-Podem), Xavier Domènech, ha insistit en aquesta idea per assegurar que a partir de les eleccions del 21de desembre “tot pot canviar”, perquè ells tindran “la clau”.

El líder dels Comuns ha criticat durament, de manera implícita, a Inés Arrimadas i Marta Rovira, per haver demostrat en un debat que ignoraven les xifres sobre nombre d’aturats o sobre dones assassinades... I referint-se, també de manera, implícita a les dades de l’enquesta del CIS, que dibuixa un panorama sense majoria absoluta dels independentistes, Domènech ha pronosticat que la seva formació tindrà “la clau d’un nou temps de solucions” per aturats, pensionistes, treballadors precaris, persones sense sostre i víctimes de la crisi.

Xavier Domènech ha estat precedit per Ada Colau, que ha lamentat la “política de la crueltat i de la venjançaaplicada contra Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez, Sense deixar de recordar que ella no és independentista, l’alcaldessa ha dit que aspiren a governar des de la Generalitat per, “més enllà d’avançar en l’autogovern, prioritzar les polítiques a favor de les persones i la gent que ho necessita. Si es vol, es pot, ha proclamat com a governant de la ciutat.

El PSC, en horari infantil

Els socialistes catalans han escollit un format mig i un dels seus grans feus, l'Hospitalet de Llobregat, per iniciar una campanya que segons les enquestes podria dur-los a una certa recuperació, després d'anys d'encadenar rècords negatius a les urnes. Ho han fet molt abans que la resta de partits, a les set de la tarda. I amb un missatge positiu. Hiperbòlicament optimista, de fet. "Aquí comença el camí que em portarà a la presidència de la Generalitat. Me'n moro de ganes", ha proclamat el seu primer secretari i candidat, Miquel Iceta".

Secundat a l'escenari del Teatre Joventut per l'alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, i pel gran fitxatge socialista per a aquests comicis, el democristià i ex Unió -i ex CiU- Ramon Espadaler, Iceta ha volgut diferenciar-se de la resta del bloc constitucionalista quan ha dit que la Catalunya que vol presidir anirà a Madrid "disposada a col·laborar", i a "oferir lleialtat", però també a exigir un "tracte just". 

Més encara, però, s'ha volgut separar Iceta del sobiranisme, i ha procurat 
allunyar de l'ànim dels seus potencials votants el fantasma de qualsevol reedició del tripartit, quan ha assegurat que no farà president cap candidat independentista. "Aneu a votar tranquils", els ha dit. 

Tot i que l'enquesta del CIS d'hores abans li atorgava la victòria en vots i gairebé en escons, Ciutadans ha elegit un escenari modest. I fred, literalment fred: la terrassa d'un edifici del barri de Poblenou de Barcelona, amb uns 200 militants i simpatitzants, que ha rebut el líder estatal del partit, Albert Rivera, fent de teloner de la candidata, Inés Arrimadas.  

"Falten 15 dies per fer història i per enterrar un procés interminable", ha afirmat Arrimadas, que ha instat a votar "la papereta taronja" de C's per "recuperar les institucions, l'autonomia que Puigdemont i Junqueras s'han carregat per la seva obsessió de separar-se d'Espanya".

"Ara sí que votarem, ha insistit Arrimadas, repetint el que ja s'ha convertit en un dels seus lemes preferits de campanya, i al·ludint al referèndum de l'1-O. 

Albiol: "A por ellos"

Per últim -el lloc que li atorguen la major part de les enquestes-, el PP ha donat inici a la campanya a la sala Bikini de Barcelona, on el seu líder, Xavier García Albiol, ha reivindicat el partit com a unic capaça de garantir "un futur de convivència, la unitat d'Espanya i la relació entre catalans més enllà de la seva ideologia". 

En aquest sentit, Albiol ha demanat el vot per al seu partit per evitar que "uns pocs", en referència als independentistes, puguin "seguir parlant en nom de tots". Ha instat a dir "prou" als "excessos nacionalistes", i s'ha acomiadat sense cap excés, amb un subtil "El 21D, 'a por ellos'".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?