Público
Público

El Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs de Podemos contra el 155

El TC veu el recurs com una oportunitat per fixar una doctrina constitucional per al futur sobre l'aplicació d'aquest article de la Constitució, tant en els procediments  com en el contingut i els seus límits.

Tribunal Constitucional / EUROPA PRESS

Públic / Europa Press

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dimecres admetre a tràmit el recurs que Podemos va presentar contra l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que va dissoldre el Govern i convocar eleccions autonòmiques a Catalunya. Aquest dimarts, el Parlament va presentar un altre recurs al TC contra l'aplicació del mateix article155 

El TC veu el recurs com una oportunitat per fixar una doctrina constitucional per al futur sobre l'aplicació d'aquest article, tant en els procediments, el contingut i els seus límits, segons fonts consultades per Europa Press.

La mera admissió del recurs no comporta -mentre no es resolgui sobre el fons- la suspensió de cap de les mesures acordades per l'Executiu de Mariano Rajoy, ja que la pèrdua de vigència dels assumptes que arriben al tribunal de garanties només es produeix de forma automàtica quan el recurs és presentat pel Govern central, cosa que no passa en aquest cas.

El recurs ha estat elaborat pel catedràtic de Dret Constitucional Joan Vintró, un dels experts nomenats pel Govern de Carles Puigdemont per supervisar el recompte del referèndum il·legal. S'hi demana la nul·litat de l'acord del Senat que va aprovar l'aplicació del 155 i les mesures que se'n deriven.

La iniciativa ha estat ben rebuda en l'òrgan de garanties, perquè permetrà als magistrats abordar no només la constitucionalitat, que no qüestionen, sinó la forma d'aplicar-la i els límits que haurien de tenir-se en compte -en el cas actual i també de tornar-se a utilitzar en el futur- en l'aplicació d'aquest article de la Constitució.

Les al·legacions queden en suspens

En aquest tipus de recursos es dóna termini al Govern central i a l'autonòmic, en aquest cas el de Catalunya, perquè puguin presentar les seves corresponents al·legacions. No obstant això, en aquest cas l'esmentat termini per personar-se i al·legar queda en suspens, atès que és el Govern central qui té la responsabilitat de l'Executiu a Catalunya per la pròpia aplicació del 155, i això crearia un conflicte d'interessos.

L'admissió a tràmit no suposa cap pronunciament sobre el fons de l'esmentat assumpte, que el tribunal ha de resoldre una vegada que estigui conclòs el procés.

L'interès del recurs radica en el fet que fins ara no hi ha una doctrina constitucional en què fixar-s'hi, perquè és la primera vegada que el Govern espanyol fa ús d'aquest article des que es va aprovar l'actual Constitució el 1978. D'aquí els debats previs que es van produir en àmbits polítics, governamentals i fins i tot judicials sobre el procediment a seguir per l'Executiu o l'extensió de les seves mesures.

Les fonts consultades valoren positivament que el Govern central, a l'hora d'aplicar el 155, mantingués la vigència del Parlament a través de la seva Diputació Permanent, tota vegada que la Cambra va haver de ser dissolta en convocar-eleccions autonòmiques per al proper 21 de desembre. Previsiblement, també sobre aquest assumpte es pronunciarà el TC quan resolgui sobre el fons de l'assumpte.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?