Público
Público

Torrent demanarà al Tribunal d'Estrasburg que empari la investidura de Puigdemont 

El Tribunal Europeu de Drets Humans reserva aquesta via quan "hi ha risc que es produeixin violacions greus i irremediables del Conveni Europeu de Drets Humans". Les decisions del president del Parlament agreugen les discrepàncies entre el seu partit, ERC, i el grup parlamentari de Puigdemont, JxCat.

El president del Parlament, Roger Torrent, signant la proposta de Carles Puigdemont com a candidat a la investidura, el passar 23 de gener. Parlament de Catalunya.

públic

El president del Parlament, Roger Torrent, elevarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) la investidura de Carles Puigdemont. Torrent impulsarà una demanda de "mesures cautelars" davant el TEDH per "protegir els drets de Puigdemont a sotmetre's al debat d'investidura de manera efectiva", segons ha informat aquest dimarts el Parlament. La cambra no ha precisat quan es presentaria aquesta demanda.

En la demanda, Torrent sol·licitarà al tribunal amb seu a Estrasburg que "tuteli els drets polítics" de Puigdemont, i en concret, el seu "dret a la participació política", segons fons parlamentàries citades per Europa Press. La petició es basa en l'article 39 del reglament del TEDH, que resa que la cort europea pot dictar als estats signants del Conveni Europeu de Drets Humans mesures cautelars "a instància de part, de qualsevol persona interessada o d'ofici". Segons documentació del propi TEDH, la "pràctica constant" del tribunal europeu estableix que aquestes  mesures cautelars "només s'apliquen quan hi ha un risc imminent de dany irreparable", habitualment per paralitzar demandes d'expulsió o extradició. Aquestes mesures cautelars són d'obligat compliment per als estats membres, i la seva denegació no es pot recórrer.

El TEDH reserva aquesta via per casos "ben definits" en què "hi ha risc que es produeixin violacions greus i irremediables del Conveni Europeu de Drets Humans", per la qual cosa aplica un criteri restrictiu per dictar mesures cautelars, i "la majoria de les sol·licituds no són estimades", segons documentació del propi tribunal. En aquest sentit, les mateixes fonts expliquen que la demanda representa una "via complexa", però que "s'ha d'explorar", perquè Torrent "es va comprometre a treballar incansablement per protegir els drets polítics de Puigdemont i el seu dret a sotmetre's a una investidura efectiva".

També aquest dimarts, el Parlament ha presentat al Tribunal Constitucional les seves al·legacions contra les mesures cautelars dictades pel TC en relació a la investidura de Puigdemont, i contra la impugnació de la mateixa investidura per part del Govern central. L'alt tribunal va dictaminar que Puigdemont només podia ser investit presencialment i amb permís exprés del Tribunal Suprem per assistir a la sessió d'investidura, a l'espera de resoldre si acceptava o no el recurs del govern de Mariano Rajoy. El Parlament demana que quedin sense efecte aquestes mesures cautelars, així com que es desestimi el recurs del Govern central.

JxCat es queixa de la decisió de Torrent

La decisió del president del Parlament no ha sentat gens ni mica bé entre els diputats del grup de Puigdemont. El portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, i la diputada Gemma Geis han retret a Torrent la seva decisió de portar a Estrasburg la investidura de Puigdemont sense consultar al propi candidat de JxCat a presidir la Generalitat.

"Hem rebut amb perplexitat la decisió de portar davant el Tribunal d'Estrasburg de manera unilateral i arbitrària la defensa dels drets d'investidura del president Puigdemont", ha criticat Pujol, que assegura que la decisió de Torrent xoca frontalment amb l'estratègia de legítima defensa del candidat.

Es tracta d'una decisió que ha tensionat encara més les discrepàncies entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, partit al que pertany el president del Parlament.

Roger Torrent, no obstant això, ha assegurat que va explicar a JxCat la seva intenció de portar la defensa de la investidura de Carles Puigdemont al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) abans d'anunciar-ho públicament.

"El president Roger Torrent ha comunicat la seva intenció d'impulsar-ho al vicepresident primer --del Parlament-- i membre de JxCat, Josep Costa, sense que hi hagués cap oposició", han explicat a Europa Press fonts de la Presidència de la Cambra lesgislativa catalana.

Les mateixes fonts han assenyalat que, quan Torrent va ajornar el ple d'investidura, es va comprometre "a recórrer a totes les instàncies per garantir els drets de Puigdemont", i que així ho intenta fer ara.

"Per això es presenten les al·legacions al TC i per això es vol impulsar la demanda de mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans", diuen.

També argumenten que es buscarà que la via de la petició a Estrasburg sigui "compatible" amb l'estratègia de defensa de Puigdemont en el procés judicial obert contra ell.

El propi Síndic de Greuges, Rafael Ribó, segons les mateixes fonts, va considerar la setmana passada que hi ha "motius fonamentats" per impulsar les mesures cautelars que aquest dimarts s'han fet públiques.

Discrepàncies sobre la llei de Presidència

La decisió de Torrent queia a més com pluja sobre mullat, perquè el president del Parlament havia rebutjat incloure en l'ordre del dia de la reunió d'aquest dimarts de la Mesa de la cambra la iniciativa de JxCat per modificar la llei de Presidència de la Generalitat i ho ha justificat per "motius formals", ja que havien presentat dos escrits contradictoris sobre el mateix assumpte.

Dilluns, ERC ja havia marcat distàncies respecte a la proposta de reforma de la llei de Presidència de la Generalitat i del Govern que va registrar la setmana passada JxCat per permetre una investidura a distància de Carles Puigdemont.

Fonts de l'entorn de Torrent han al·legat que JxCat va presentar la iniciativa en dos escrits "contradictoris", perquè en un es demana la tramitació per lectura única i en l'altre, per urgència extraordinària, la qual cosa és "incoherent".

Torrent ha considerat, en aquest sentit, que no incloure la proposició de JxCat permet al primer grup independentista "aclarir què demana exactament" i evita que la Mesa el pugui fer caure "per motius formals".

A més, la tramitació per lectura única exigeix que s'escolti la Junta de Portaveus, que no es reuneix fins a la setmana que ve, segons el criteri del president del Parlament.

Aquestes són les raons que Torrent ha esgrimit durant la reunió de la Mesa d'aquest dimarts, més llarga del que és habitual, quan JxCat ha preguntat per què no havia inclòs la seva proposició de llei, que va registrar en solitari la setmana passada sense el suport d'ERC.

El grup de JxCat ha transmès així el seu malestar per la decisió de Torrent, en un moment en el qual les negociacions entre les formacions independentistes es troben aturades.

Esquerra manté la seva aposta per Puigdemont com a candidat a la Presidència de la Generalitat, però el president d'aquest partit, Oriol Junqueras, va avisar des de la presó que seria inviable exercir una presidència "efectiva" des de Brussel·les, com pretén el president Puigdemont.

A més, les negociacions estan condicionades per les declaracions previstes per als propers dies de dirigents independentistes davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

En aquest context, just abans d'un recés que hi ha hagut en la reunió de la Mesa d'aquest dimarts, la portaveu de JxCat Elsa Artadi -que no forma part d'aquest organisme- ha entrat per parlar uns minuts amb Torrent.

El que sí ha abordat la Mesa del Parlament ha estat la proposta, també registrada per JxCat en solitari, per activar la comissió del reglament, una altra de les vies per facilitar la investidura a distància de Puigdemont.

Fonts independentistes consultades per EFE han assenyalat que aquesta comissió, encarregada d'abordar eventuals reformes del reglament del Parlament, ja està creada, encara que serà la Junta de Portaveus la que fixi el nombre de membres de la mateixa i quants corresponen a cada grup.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?