Cargando...

Secciones

Publicidad

El delegat del Govern Central a Catalunya, Enric Millo. - EFE

155 Millo amenaça que el 155 pot continuar després de la formació de Govern

Publicidad

El delegat del Govern central a Catalunya explicita el que ja han insinuat anteriorment membres de l'Executiu i del PP. L'acord del Senat que permetia aplicar el 155 deixava clar que finalitzaria amb "la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat". Els partits independentistes avancen en un acord que faria president Jordi Sànchez.

Public

Formar Govern a Catalunya no és garantia que s'acabi el 155. No és una interpretació. Ho ha dit, amb claredat meridiana, el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo, que ha posat com a condició que el proper executiu de la Generalitat es "comprometi" amb "la legalitat vigent".

Publicidad

Millo, entrevistat al programa El Món a RAC1, ha començat recordant que la intervenció de l'autogovern a l'empara del 155 ha d'acabar "quan el president del Parlament, elegit democràticament, i que tots respectem i tots reconeixem, proposa un candidat a president de la Generalitat que compleixi amb els requisits legals i aquest nomena un Govern que es constitueix legalment". "A partir d'aquest moment ja ha culminat el 155. Desapareix, és automàtic, perquè ha culminat l'objectiu del 155, que és restaurar l'ordre constitucional i estatutari", ha afegit Millo.

El delegat del Govern central, de fet, fins a aquí, no ha fet altra cosa que cenyir-se al que diu la resolució del Senat del 27 d'octubre que aprovava les mesures proposades per l'Executiu de Mariano Rajoy a intervenir la Generalitat d'acord amb l'article 155 de la Constitució: que aquestes mesures "es mantindran vigents i seran d'aplicació fins a la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat, resultant de la celebració de les corresponents eleccions al Parlament de Catalunya". No obstant això, Millo hi ha afegit condicions posteriorment.

Preguntat per "què passaria amb el 155" si el nou executiu català "anuncia que vol implementar la República", Millo ha estat clar. Ha explicat que "la culminació de les mesures del 155 arriba quan es restableix un govern que es compromet amb el compliment de la legalitat democràtica vigent, amb l'Estatut i la Constitució, i això és necessari que sigui així. Si no es produeix d'aquesta manera, tenim un problema", ha dit. "Quan escolto que la proposta [per a president de la Generalitat] és Jordi Sànchez, que és una persona que no sabem si físicament estarà present o no [a la investidura], això demostra poca voluntat de facilitar les coses", ha argumentat. Ha acusat els independentistes de plantejar "fórmules inviables" per "mantenir la tensió" amb l'Estat, amb l'objectiu d'encoratjar el sentiment sobiranista. I ha vaticinat que, de seguir per aquesta via "tindríem un problema, perquè  "les condicions que es requereixen perquè s'acabin aquestes mesures [la intervenció de l'autogovern pel 155] no es donarien al 100%". 

Publicidad

Altres dirigents del PP ja s'havien pronunciat anteriorment en la mateixa línia que Millo. Com ara el ministre portaveu i de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que a començaments de febrer va advertir que el 155 continuaria si els independentistes no proposaven un candidat a la investidura 'net': és a dir, que no estigui afectat per processos judicials. 

Millo ha fet referència a Jordi Sànchez com a candidat a la investidura, i les converses entre els partits independentistes semblen avançar en aquest sentit. JxCat, ERC i també la CUP estan intensificant els seus contactes, amb l'objectiu d'arribar a un acord aquesta mateixa setmana, idealment abans del ple del Parlament d'aquest dijous, en què es debatran propostes per ratificar la confiança en Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i per desbloquejar la investidura i posar fi al 155. 

Publicidad

En aquest sentit, el diari El País informa aquest dimarts que l'acord passaria per investir Jordi Sànchez, el número 2 de les llistes de JxCat el 21D. Tenint en compte que l'expresident de l'ANC és en presó preventiva, el pes del dia a dia de l'Executiu el portaria el conseller cessat Jordi Turull, també de JxCAt, com a conseller en Cap. Aquesta configuració seria compatible amb mantenir Puigdemont com a president "legítim" a Brussel·les, liderant el "procés constituent". Fonts d'ERC, no obstant, ja van expressar a Públic la setmana passada els seus dubtes respecte a una fórmula en què "hi ha poder a Brussel·les, un president a presó i un altre al Palau de la Generalitat", i tots tres són de JxCat. "Això no és equilibrat", afirmaven aquestes mateixes fonts en, tenint en compte que totes dues formacions només van quedar separades per dos escons el 21D.

Publicidad

Publicidad

Publicidad