Trapero, processat. La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha dictat resolució de processament contra l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero -el primer càrrec de la Generalitat cessat pel Govern central en aplicació del 155-, per l'actuació del cos policial en la manifestació davant la seu de la conselleria d'Economia el 20 de setembre i en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre. La jutge li atribueix dos presumptes delictes de sedició, i un d'organització criminal.

En la mateixa resolució, Lamela processa altres tres càrrecs dels Mossos i del departament d'Interior en el moment dels fets: l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig, per un presumpte delicte de sedició i un altre d'organització criminal en relació a l'1-O, i la intendent Teresa Laplana, per un presumpte delicte de sedició pels fets del 20 de setembre.

La jutge cita tots quatre processats a la seu de l'Audiència Nacional, a Madrid, el proper dia 16 d'abril a les 10h. 

"Utilització il·legal" dels Mossos

En la seva resolució, la jutge afirma l'existència d'una "complexa i heterogènia organització unida pel propòsit d'assolir la secessió de la Comunitat Autònoma de Catalunya", amb una "premeditada estratègia perfectament coordinada", en la qual hi hauria tingut un paper destacat "la utilització il·legal dels Mossos d'Esquadra al servei dels interessos secessionistes, tant en els actes sediciosos com en la celebració del referèndum il·legal".

Lamela cita tant el document EnfoCATs –intervingut, en un altre procediment judicial, al domicili de l'exsecretari general de Presidència Josep Maria Jové, i que les diferents causes obertes contra dirigents independentistes consideren com a full de ruta estratègic del procés sobiranista– com declaracions a la premsa –de l'exconseller Joaquim Forn– per afirmar que "per assegurar l'èxit del procés cap a la declaració d'independència resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatòria dels Mossos d'Esquadra", amb el seu "potencial efecte coercitiu". 

Entrant en els fets del 20 de setembre, la resolució afirma que, aquell dia, "una multitud [muchedumbre, literalment] de persones" es va concentrar davant la conselleria d'Economia i altres seus de la Generalitat, on efectius de la Guardia Civil estaven efectuant escorcolls i van detenir una dotzena de càrrecs de la Generalitat, per "impedir per la força als agents de l'autoritat el legítim exercici de les seves funcions i el compliment de les resolucions judicials". Aquesta narració dels fets s'adiu perfectament amb la definició del delicte de sedició que fa l'article 544 del Codi Penal, per a aquells que "s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis", així com per impedir "a qualsevol autoridat" o "funcionari públic", el "legítim exercici de les seves funcions" o de "les resolucions administratives o judicials", entre d'altres supòsits.

Pel que fa al paper de Trapero i dels altres processats, la resolució indica que els agents de la Guàrdia Civil van demanar aquell dia "de forma reiterada la intervenció dels Mossos d'Esquadra", i que no van obtenir "cap tipus d'ajut". La pròpia resolució explica que la intendent Laplana va respondre als efectius del cos armat que "no semblava que hi hagués una massa violenta", i que optava per "mantenir la situació". També afirma que Trapero va comunicar al jutge de guàrdia que els funcionaris dins de la conselleria d'Economia "tenien garantida la seva sortida" de l'edifici, on els Mossos disposaven de "vint escoltes". 

En quant a l'1 d'octubre, Lamela recorda que els Mossos tenien l'ordre judicial de "clausurar els centres de votació" abans que s'iniciés la jornada. I afirma que, en canvi, la seva actuació va anar "dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència", seguint un "pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial de Mossos d'Esquadra, cúpula comandada per Josep Lluís Trapero, i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic" [el suposat comitè estratègic del procés sobiranista].

En aquest sentit, Lamela cita declaracions a la premsa prèvies de Pere Soler, que va dir que "la missió dels Mossos es garantir drets, no impedir el seu exercici". També cita Trapero, explicant que aquest havia anunciat que els Mossos actuarien l'1-O d'acord amb els "principis d'oportunitat, congruència i proporcionalitat" –com indica l'article 5c de la llei estatal de Forces i Cossos de Seguretat– i per evitar que l'actuació policial comportés "un mal major que el que es tractava d'evitar". Sobretot, tenint en compte que "en la votació podria donar-se la concurrència massiva de ciutadans a prop dels llocs de votació, fins i tot famílies amb nens i gent gran".

La jutge, no obstant, considera que aquestes apreciacions prèvies de Trapero van representar "una mena de 'crònica anunciada' que si els ciutadans actuaven d'una determinada manera la seva actuació [dels Mossos] seria mínima". Per tant, conclou que la "conducta" dels Mossos l'1-O, "emmascarada sota els citats
principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat".