Noves protestes al carrer contra actuacions policials o judicials en relació a l'independentisme, i contra la criminalització del moviment sobiranista. Si en d'altres ocasions els ciutadans han sortit a les places a protestar per acusacions i imputacions de sedició o rebel·lió, ara s'ha produït un salt qualitatiu: hi ha acusats de "terrorisme", per les accions de protesta dels CDR a les autopistes durant la Setmana santa . I la resposta han estat concentracions arreu del territori, convocades pels propis CDR, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

A Barcelona, la protesta ha tingut lloc a la Plaça de Sant Jaume, on s'hi han aplegat unes 5.000 persones en el moment de màxima afluència, que han cridat consignes com ara "som el poble, no terroristes", "el poble no s'atura davant la dictadura" o "1 d'octubre, ni oblit ni perdó". En quant a les pancartes, unanimitat gairebé total amb un mateix missatge: 'Jo sóc CDR'.

La concentració, convocada aquest mateix dimarts, després de la intervenció de la Guàrdia Civil contra membres dels CDR, no ha comptat amb parlaments. Tot i que els primers manifestants han arribat amb puntualitat a l'hora prevista, les vuit de vespre, la plaça s'ha anat omplint paulatinament fins a una hora després. Quan hi havia més aplegats a la Plaça Sant Jaume, els concentrats, de manera espontània, han alçat els telèfons mòbils amb les llenternes enceses al crit de "llibertat presos polítics".

A la concentració hi han assistit representants de diferents formacions polítiques com Quim Torra, de Junts per Catalunya, Carles Agustí i Jordi Martí, del PDECat, Ruben Wagensberg i Montserrat Benedí, d'ERC, Antoni Castellà i Assumpció Laïlla, de Demòcrates, o Maria José Lecha, de la CUP. A més, també s'hi han deixat veure membres del secretariat de l'ANC, que ha anunciat durant la tarda que se sumava a la mobilització.

El diputat Antoni Castellà ha qualificat a Públic l'acció policial d'avui com un despropòsit: "Probablement, com veuen que la repressió cap els polítics no té conseqüències cap a la ciutadania ara estan anant a pels ciutadans". Considera que acusar de terroristes als participants dels CDRs és un "insult a les víctimes": "Qui se suposa que són les víctimes? Les empreses consesionàries de les autopistes? Aquells que passaven amb els cotxes?". A més, creu que l'Estat espanyol s'està posant en un "compromís molt gran" amb la Unió Europea i que "portarà conseqüències".

Els CDRs creixen

Alguns dels comitès de la ciutat han arribat en columnes fins la concentració al centre de la ciutat. La perplexitat mana entre els veïns i veïnes organitzats: "Hi ha molta gent que mai havia viscut la repressió i que se sent amb la necessitat d'actuar. Si a tu et tanquen a la presó, tens l'instint d'intentar sortir-ne. Si veus la repressió, tens l'instint de fer alguna cosa", explica el Pau, que no vol donar el seu cognom per raons de seguretat. Molts dels concentrats volen preservar els seu anonimat després del cop d'avui que, asseguren, és una precaució necessària per mantenir-se al marge d'aquestes accions.

És el cas de l'Esther i la Glòria, participants d'un CDR del centre de la ciutat, que van tornar a organitzar-se al comitè del seu barri després de veure l'onada repressiva de Setmana Santa: "Estan reactivant a la gent. Hi ha molta ràbia. No entenem com ens poden acusar de terroristes". L'Esther, però, assegura que se sent intimidada per l'embranzida de l'Estat: "De vegades em sento com a l'orquestra del Titànic: no pararé de manifestar-me per dignitat, però cada cop el cop és pitjor".

El Jordi i la Mireia, també membres d'un CDR barceloní, han vist com ha crescut el nombre de veïns i veïnes organitzats durant els últims dies: "No hi ha por. Hi ha indignació i ganes de fer més. Ja no es tracta d'independència sí o no, estan atacant drets fonamentals". La plaça Sant Jaume s'ha mantingut activa fins les 21.00 de la nit, quan els concentrats han començat a marxar de manera progressiva sense incidents.