Público
Público

PROCÉS A L'INDEPENDENTISME Junqueras, Sànchez i Cuixart retreuen al jutge Llarena que es tracta d'una "causa política"

El número 2 de JxCat, Jordi Sànchez, acusa directament Llarena de manca d'imparcialitat. Junqueras recalca que no es va destinar "ni un euro" de diner públic a organitzar el referèndum. Els tres processats han comparegut aquest dilluns davant del magistrat del Tribunal Suprem, que els ha comunicat el seu processament.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en la seva arribada a l'audiència Nacional, el passat 16 d'octubre / EFE

públic

Es tracta d'una "causa política", hi ha manca d'imparcialitat i s'ha vulnerat la llibertat ideològica i d'expressió. Aquestes han estat, amb diversos matisos, les queixes que han expressat aquest dilluns el vicepresident destituït Oriol Junqueras, el número 2 de JxCat i expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Tots tres han comparegut davant del magistrat a la seu del Suprem, a Madrid, on aquest els ha comunicat el seu processament pel suposat delicte de rebel·lió i, en el cas de Junqueras, també per malversació. La declaració ha tingut lloc el mateix dia que es compleixen sis mesos de l'empresonament dels 'Jordis', i l'endemà d'una nova mobilització massiva a Barcelona per demanar la llibertat dels empresonats en la causa contra l'independentisme.

El més explícit en els seus retrets a Llarena ha estat Sànchez, que, en la seva declaració davant Llarena, ha apreciat manca d'imparcialitat d'aquest. El número 2 de JxCat s'ha referit, concretament, a la resolució de dijous passat en que el jutge li denegava -per segon cop- poder prendre part en el seu propi debat d'investidura. En el text, Llarena empra l'expressió "l'estratègia que patim" per citar un fragment del suposat "Llibre Blanc" de l'independentisme. "No es pot ser jutge i part", ha etzibat Sànchez a Llarena, segons han explicat des de l'acusació popular, que exerceix el partit d'ultradreta VOX. L'advocat de Sànchez, Jordi Pina, ho ha corroborat posteriorment, quan ha dit que el seu defensat ha repetit textualemnt una frase de la resolució de Llarena, i que, amb "la interpretació d'aquesta frase", Sànchez ha considerat que el magistrat és "alhora jutge i víctima".

"És una causa que té una orientació política", ha declarat l'advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, que ha vist la intenció de "criminalitzar tota una ideologia", l'independentisme, que és plenament "legal". El seu defensat, en la compareixença davant Llarena, també ha sostingut que convocar un referèndum "no és delicte". Pel que fa a l'acusació de malversació, ha afirmat que no es va destinar "ni un euro" del pressupost de la Generalitat a l'organització de l'1-O.

Aquesta afirmació de Sànchez ha rebut aquest mateix dilluns un inesperat suport: el del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que en una entrevista a 'El Mundo' es reafirma en les seves afirmacions de la tardor, quan va dir que no es van emprar diners públics per al referèndum. "No sé com es va pagar, però no va ser amb diner públic", afirma. Els comptes de la Generalitat estaven intervinguts per l'Estat des d'abans de la celebració del referèndum, justament amb l'objectiu d'evitar el seu finançament per part del govern català.

La declaració més breu ha estat la de Cuixart, que només ha durat 15 minuts. El president d'Òmnium ha retret a Llarena qe està "criminalitzant la mobilització ciutadana" i el "dret a la protesta", segons ha afirmat la seva advocada, Marina Roig. La lletrada ha afegit -com els advocats dels altres dos processats- que no hi ha hagut mai violència en el moviment sobiranista. I ha precisat que, de fet, si hi va haver violència durant la jornada del referèndum, aquesta va ser "policial". 

Trapero, processat per sedició i organització criminal

Avui també s’han presentat a l’Audiència Nacional l’exmajor dels Mossos d’Esquadra Josep Lluis Trapero, l’exdirector del cos Pere Soler i l’exsecretari d’Interior César Puig, citats per la jutgessa Carmen Lamela per notificar el seu processament pels delictes de sedició i organització criminal. Durant l’audiència, que només ha durat 30 minuts, Trapero ha revelat al recurs presentat que el dia de la proclamació de la República del passat 27 d’octubre va posar a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Fiscalia els Mossos d’Esquadra i que els va comunicar que el cos seguiria "garantint la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya".

Amb aquestes declaracions, l’exmajor insisteix en la desvinculació dels Mossos amb l’estratègia independentista del Govern. La seva defensa també ha subrallat en que el comissari Pérez de los Cobos, qui ha negat conèixer l’operatiu policial del cos català per l’1 d’octubre, sí que estava al corrent de les accions que els Mossos havien articulat per la jornada del referèndum. Fins i tot, arriba a qüestionar la capacitat de complir amb el seu mandat en cas que no conegués el desplegament preparat de la policia catalana: "Hauríem de preguntar com podia complir amb el mandat judicial de coordinar l’operatiu policial per al dia 1 d’octubre sense conèixer-se els dispositius previstos per cadascun dels tres cossos policials, que havien, forçosament, d'harmonitzar-se i posar-se en comú", diu el recurs.

La defensa de Trapero ha volgut deixar clar que l’exmajor no va assistir a les concentracions del 20 i 21 de setembre davant la conselleria d’Economia ni va anar a votar l’1 d’octubre. Per la seva banda, Soler també ha qüestionat el processament per organització criminal, atès que qui es considera líder de l’estratègia independentista, Carles Puigdemont, no ho està. La intendent Teresa Laplana també ha estat informada del seu processament pel delicte de sedició per videoconferència.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?