S’acosta el juliol i amb ell les jornades de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), que tornen a reunir diversos espais de l'esquerra catalana. I, en la seva catorzena edició, ho farà en un dels contextos més adversos per conciliar posicions, amb les representacions del progressisme institucional dividides pel debat territorial i un diàleg que, per arribar a la taula, ha d’arrossegar el pes de presos, exiliats i la suspensió de l’autogovern. Tot i això, el proper 4, 5 i 6 de juliol la seu d’UGT a Barcelona acollirà des de representants de la socialdemocràcia constitucionalista fins a l'anticapitalisme independentista, passant per altres figures d'organitzacions fora dels parlaments, per reflexionar entorn les propostes, les tàctiques i les estratègies de l'esquerra de manera col·lectiva.

Ja amb el Govern Torra i el Govern Sánchez a ple rendiment, seuran a la taula representants de les forces progressistes catalanes per parlar, precisament, dels escenaris que s’obren a partir d’ara al panorama català. Hi seran la recentment nomenada consellera de Justícia, Ester Capella; el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta; el líder parlamentari der Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, i l’exdiputada per la CUP Mireia Vehí. Un debat que de ben segur reflectirà les primeres reaccions respecte la nova configuració del tauler de joc, amb líders polítics disposats a iniciar una negociació però sense renunciar posicions, i forces que critiquen a Joaquim Torra per tou i per enrocat, respectivament, com són els anticapitalistes i els Comuns.

A l’acte d’inauguració, també hi assistiran dues figures d’enclavaments cabdals pel municipalisme d’esquerres com són Barcelona i Badalona. Per una banda, l’alcaldessa Ada Colau, que ja prepara la cursa per les eleccions municipals del 2019 amb les derrotes de la multiconsulta i el tramvia a l’ombra; per l’altra, Oriol Lladó, primer tinent d’alcaldia del govern de Dolors Sabater, que caurà imminentment després de la ja irrevocable moció de censura entre el PSC, el PP i Ciutadans. Com ja va passar el 2015, s’espera que el front municipal marqui tendència en els debats de primer ordre, com són l’articulació d’un republicanisme transversal, el dret a l’autodeterminació o la consolidació d’espais polítics joves.

El treball, al centre del debat

Més enllà dels debats institucionals, la UPEC vol centrar aquesta edició entorn de la llarga precarització del treball, hereva de la revolució neoliberal de la dècada dels 80. Per fer-ho, la universitat convidarà figures de l’esquerra acadèmica, sindicalista i activista al cicle titulat 'El futur del treball: utopia o distopia?'. Alguns dels temes plantejats giraran entorn la pèrdua dels drets laborals durant els últims anys amb la reforma laboral del Partit Popular, amb acadèmics com el laboralista Joaquín Pérez Rey o la politòloga Mònica Clua-Losada. També s'hi parlarà sobre el repartiment de la riquesa generada amb aquest treball, amb la catedràtica en història Lina Gàlvez i el professor i rector emèrit de la UPEC Vicenç Navarro, entre d'altres. 

Les principals organitzacions sindicals també tindran presència en els col·loquis, amb l'assistència del secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, Javier Pacheco, i el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, compartint cloenda amb Colau, Lladó, i el rector de la UPEC, Jordi Serrano. Però també hi haurà lloc per a experiències d'organització laboral més recents com la del Sindicat de Manters amb la presència del seu portaveu, Daouda Dieye, que discutirà sobre les noves figures laborals amb l’economista de comissions i membre d’Economistas Frente la Crisis Bruno Estrada i la doctora en Psicologia Social Sara Berbel.

Drets fonamentals

Un altre dels focus de debat de la universitat se centrarà en la pèrdua de drets creixent al continent després de la crisi i, en específic, a l’Estat espanyol durant els últims mesos. Perquè l’organització i la lluita no es pot dur a terme sense un "cos robust de drets i llibertats", la UPEC també parlarà sobre les potencials amenaces contemporànies contra la democràcia a l’Estat espanyol amb el catedràtic en Dret Constitucional Javier Pérez i l’exdiputada socialista al Parlament Montserrat Tura.

Amb la ultradreta i els discursos xenòfobs creixent a nivell continental, la construcció de l'esquerra més enllà de les fronteres tindrà espai al cicle, amb els diputats al Congrés per ERC Joan Tardà i d’En Marea (Unidos Podemos) Yolanda Díaz. O el paper de les noves generacions en tot aquest procés, que el discutiran la politòloga Berta Barbet, l’acadèmica a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) Arantxa Tirado i el politòleg vinculat a Podemos Juan Carlos Monedero.

Fins i tot hi haurà temps per parlar sobre el paper del gran esdeveniment esportiu dels nostres temps, el futbol, i la seva capacitat alienadora. 'Futbol, l’opi del poble de la democràcia?' es titula la xerrada que aplegarà la periodista de la revista Panenka Alena Arregui, l’historiador del FC Barcelona Carles Santacana i l’exjugador de futbol i economista Oleguer Presas. A cada debat, hi participaran periodistes de diverses capçaleres del panorama català, com la presentadora del programa de TV3 FAQS, Laura Rossell, que dialogarà amb l’escriptor i periodista de La Vanguardia John Carlin, en l’acte de cloenda.