El suposat finançament públic del referèndum de l'1 d'octubre és una de les potes clau de la instrucció de la macrocausa contra l'independentisme que fa el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Fa un mes, el magistrat va reafirmar-se a l'hora d'atribuir un suposat delicte de malversació a tots els integrants del govern de la Generalitat en el moment en què va celebrar-se l'1-O. I aquest dimarts transcendia un nou informe de la Guàrdia Civil que elevava a 3,26 milions d'euros els fons que la Generalitat hauria destinat al referèndum. La xifra duplica la que va assenyalar el mateix Llarena en l'ordre de processament del 23 de març contra una vintena de dirigents independentistes i també és molt més elevada que la de l'anterior informe de l'institut armat, que situava la presumpta malversació en 1,9 milions.

Més enllà del sobtat increment de l'import, totes les xifres contradiuen el que va defensar el govern de Rajoy, en boca del fins fa uns dies ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. En un informe tramès al mateix Llarena a finals d'abril, Montoro va reiterar que el Ministeri no tenia constància que l'1-O s'hagués finançat amb diners públics, tal com havia declarat en una entrevista al diari El Mundo. Les paraules de Montoro no són una qüestió menor, atès que les finances de la Generalitat estaven sota control absolut del titular de la Hisenda espanyola des del setembre, setmanes abans que se celebrés el referèndum.

El darrer informe de la Guàrdia Civil va ser enviat l'11 de maig al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que al seu torn el va remetre al Tribunal Suprem deu dies després. El document considera que dels més de 3,2 milions, se n'haurien abonat 1,59, mentre que la resta –1,66 milions d'euros– estaria pendent de pagament. Entre les partides que inclou n'hi ha una de més d'1,2 milions de la conselleria de Vicepresidència per a les obres de remodelació de la nau adjunta del CTTI, que segons la Guàrdia Civil estava destinada a acollir el centre d'atenció telefònica del referèndum. A l'informe també s'hi inclouen presumptes despeses per a publicitat, repartiment de cartes certificades amb els nomenaments dels membres de les meses i targetes censals, així com partides atribuïdes al Diplocat, entre d'altres.

L'ús o no de fons públics en el referèndum de l'1-O, més enllà que no hagi estat acreditat fermament, s'ha convertit durant setmanes en un element de pugna política. Especialment des que Montoro va afirmar que Hisenda no havia detectat que la Generalitat hi aboqués diners, raonament que li va valer dures crítiques de Ciutadans i de la claca mediàtica que des de fa mesos ha inflat el partit d'Albert Rivera. En qualsevol cas, la primera xifra significativa que va aparèixer són els 1,6 milions d'euros de l'ordre de processament de Llarena. En concret, al document s'afirmava que s'haurien destinat 224.834 euros a l'elaboració del registre de catalans a l'estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros en el repartiment de paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 en la participació d'observadors internacionals.

Llarena hi inclou quantitats pressupostades

Setmanes després, va transcendir un nou informe de la Guàrdia Civil que elevava l'import a 1.915.000 euros. El treball va arribar després que Llarena ampliés en d'un mes el termini per aprofundir en la investigació sobre la suposada malversació, un element que ha guanyat pes en la seva instrucció a mesura que diversos tribunals europeus hagin negat l'existència d'un delicte de rebel·lió per part dels dirigents sobiranistes, acusació que el magistrat del Suprem encara manté. En la seva darrera interlocutòria, dictada fa aproximadament un mes i en què va desestimar el recursos contra el processament dels polítics independentistes, Llarena va assegurar que la Generalitat havia pressupostat 1,99 milions per al referèndum de l'1-O, dels que un mínim de 414.488 euros s'haurien arribat a pagar a empreses proveïdores. En canvi, el magistrat confessava que dubta si s'haurien abonat 125.000 euros, alhora que reconeixia que el gruix de l'import, 1,44 milions, no va pagar-se amb certesa. Ara bé, justifica que el suposat delicte de malversació també inclou les quantitats pressupostades.

El ball de xifres no acaba aquí. Segons un altre informe de la Guàrdia Civil, aquest datat el 19 de març d'enguany, l'actual vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va pressionar perquè es gastessin 3,4 milions en publicitat de l'1-O. Sempre segons l'institut armat, Aragonès –que era secretari d'Economia de la Generalitat durant el passat mandat– hauria realitzat diverses gestions perquè s'aprovés una transferència per valor de 3,4 milions per a campanyes publicitàries del referèndum. Els informes posteriors certifiquen que la partida no va existir mai. El dubte és sí en un futur apareixeran nous informes de la Guàrdia Civil amb xifres encara més elevades que dotin de força una acusació de Llarena que nombrosos lletrats han qüestionat.