Público
Público

Isaac Peraire: "Esquerra ja hauria fet govern el 22 de desembre. Hem hagut de patir cinc mesos més el 155"

Parlem amb Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès i vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d'ERC, i peça clau en l'engranatge intern del partit. De la situació política a Catalunya, dels mesos del 155 i de municipalisme, entre molts d'altres temes.

El vicesecretari general de Coordinació interna d'ERC i alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire (ERC).

Alcalde de Prats de Lluçanès des de les eleccions de 2015, Isaac Peraire (1985) és un dels joves dirigents d'ERC cridats a encapçalar el partit a curt termini. Actualment ja és una de les peces clau de la sala de màquines republicana, on exerceix de vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització. Ens rep a la seu nacional de la formació, situada al carrer Calàbria de Barcelona, i durant una hora parlem de la seva trajectòria política, de municipalisme i, òbviament, de la situació política catalana, amb els nous governs a Barcelona i a Madrid. En només tres setmanes, el partit celebra una conferència nacional en què s'aprovarà una ponència amb discurs marcadament d'esquerres.

Amb 18 anys comences a militar a les JERC i molt poc després també ho fas a ERC. Què et porta a fer-ho?

Ja tenia la inquietud i les ganes de fer coses. De ben petit ja coneixia els noms de regidors del meu poble, el meu tiet era regidor d'ERC i em vaig començar a involucrar en mogudes, des de la mobilització per l'oficialització de la comarca del Lluçanès, la colla gegantera o la revista comarcal, fins que fas l'opció de dir que una forma d'intentar transformar el poble és des de l'Ajuntament. I, en paral·lel, arribo a la conclusió que per transformar el teu poble i el teu entorn està bé està conxorxat i sumar esforços amb els altres. Prats de Lluçanès no és la Gàl·lia de res i t'adones que està bé fer-ho a partir d'eines. Conec les JERC i ERC i penso que era l'eina ideal per aconseguir-ho. En el moment que em sembli que aquesta eina no serveixi, en faré servir una altra.

Més enllà del tiet, vens d'un entorn polititzat?

Els meus pares no estaven gens polititzats. El meu pare ha treballat de paleta i de pagès, la meva mare havia fet de pagesa i també ha treballat en una fàbrica d'embotits i ara en la seva pròpia carnisseria. Són gent molt treballadora, humil i eren masovers, és a dir, que no eren propietaris. I tot això t'impregna d'uns valors determinats. El meu avi sí que va ser regidor a l'etapa franquista, però sense estar polititzat. I tinc dos besavis que sí que ho estaven. Un que era republicà fins a la medul·la i va estar empresonat al nord d'Àfrica, i un altre més aviat de l'altra banda, que era una persona d'ordre i que va optar per l'opció fàcil, el bàndol dels guanyadors. El meu tiet va ser un dels fundadors d'ERC a Prats de Lluçanès i també d'Unió de Pagesos.

Vas estudiar sociologia a la UB. Va ser una etapa de molt activisme?

Vaig ser representant al consell d'estudiants per la CEPC [Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans], l'embrió de l'actual SEPC [Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans]. Però no va ser una etapa especialment activa. Veníem del 'No a la guerra' i després van venir altres mogudes. Vam viure l'11-M, també el canvi al govern tripartit, que va ser molt comentat a la facultat. Però no vaig ser especialment actiu en moviments universitaris, perquè ja ho era més en l'àmbit territorial i també amb responsabilitats de les JERC a la Catalunya Central. En aquesta etapa també treballava de manobre i de pagès.

També molt jove, el 2007, t'estrenes com a regidor a Prats. Després de dos mandats a l'oposició, a les eleccions del 2015 arribes a l'alcaldia. No sé si has topat amb les limitacions competencials i normatives que dificulten una actuació transformadora dels ajuntaments?

"Sense tenir un marc competencial adequat, hi ha capacitat de transformació municipal"

Des dels ajuntaments desbordem els límits competencials. Un ajuntament com el de Prats només té cinc competències obligatòries, que són les escombraries, l'enllumenat públic, l'aigua, l'enquitranament de les entrades del poble i el cementiri municipal, però fem educació, comerç, consum, promoció turística, atenció a la gent gran,... Fem mil coses més. Ens hem d'inventar coses com el Consorci del Lluçanès, que alhora és una administració feble, també per culpa de la LRSAL [Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local] i la Llei Montoro, i això és un argument més pel qual volem una comarca. Ens obliga a reinventar permanentment el que és l'administració local i anem buscant fórmules malgrat els marcs competencials actuals. Depèn molt de l'embranzida política que hi hagi al capdavant d'aquests ajuntaments, però reconec que es podria fer d'alcalde de municipis petits durant 20 anys sense fer gairebé res.

Nosaltres agafem i diem què volem que sigui el Lluçanès, on tots són ajuntaments petits i només pots fer coses si sumes esforços. Intentem agafar tots els elements que tenim, com camp, fusta, serveis, turisme o paisatge, i treure'n profit perquè reverteixi en la mateixa gent del territori. I això es fa com una formigueta. Per exemple, aquest any tindrem una formatgeria col·lectiva i ja s'han creat tres empreses de formatgeria al Lluçanès. També hem fet apostes com l'Escola de Música i Arts del Lluçanès, on en un any hi han passat 115 alumnes dels cursos de llarga durada i més de 400 dels de curta. Són coses que superen la competència municipal.

Algú com el Montoro vivia totalment d'esquena a aquesta realitat i no tinc esperança que la seva substituta [María Jesús Montero] conegui i pugui teixir un marc competencial adaptat a nosaltres. Això només es pot fer des de la proximitat i des d'una òptica republicanista catalana. Però sense tenir un marc competencial adequat, hi ha capacitat de transformació municipal. També hem ficat la banya en el tema del cooperativisme, també gràcies a l'aposta que va fer la consellera [Dolors] Bassa [responsable del Departament de Treball i Afers Socials durant el passat mandat] amb els ateneus cooperatius. Acabem de fundar la cooperativa Cuidem Lluçanès i estem treballant en models cooperativistes per dinamitzar els pisos buits de Prats.

Ets vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització d'ERC. Formes part de la nova fornada de dirigents del partit, com Pere Aragonès, Sergi Sabrià, Roger Torrent o Marta Vilalta. És evident que per les circumstàncies polítiques del país, amb l'Oriol Junqueras a la presó i la Marta Rovira a l'exili, heu hagut de fer un pas endavant. Com condiciona la seva absència el dia a dia del partit? Ells prenen les decisions importants?

La història d'ERC va molt lligada a la del país. Va viure la Guerra Civil, l'exili, la restauració de la democràcia, però ERC es va mantenir. L'Oriol [Junqueras] sempre ho diu: escapçant-ne els líders no escapces ERC perquè en tenim uns altres que estan a punt. I això és el que està passant. Ara bé, el que hi ha ara és com un decalatge dels moments de la decisió. Si abans amb l'Oriol trigaves un minut a comunicar-t'hi, ara és més difícil. Però en temes com la preparació de les eleccions municipals està infinitament més al cas ara que quan el teníem aquí. En fa un seguiment acurat i ens intercanviem cartes. També ha estat al cas de la formació del govern.

Amb la Marta Rovira per raons òbvies la comunicació és més fàcil i les connexions són permanents. I hem reforçat això amb canvis en el partit, amb el Pere Aragonès, una persona amb coneixement del partit i del país i amb una trajectòria llarga, o amb la Marta Vilalta, el Sergi Sabrià i tants d'altres... La situació viscuda de repressió ha fet que, a part d'abraçar-nos molt, hem après a transformar tot això en coratge i energia.

"Al meu territori sobretot tenim un repte i és que aquest sobiranisme sigui no excloent"

Ets d'una zona on l'independentisme és absolutament majoritari i bàsicament la pugna política és entre ERC i la post Convergència. Què creus que li falta a ERC per convertir-se en el partit hegemònic de l'independentisme?

Al meu territori sobretot tenim un repte i és que aquest sobiranisme sigui no excloent. A vegades hi ha algú que n'és i això em fa un fàstic profund. Maleeixo aquella pàtria que exclou els seus fills. Hi ha veïns de Prats que no són sobiranistes i no per això deixen de ser veïns meus, ni deixo d'intentar convèncer-los que el millor que ens pot passar és la República. M'és igual que pengin la bandera espanyola al balcó. No els podem excloure, és molt important. ERC ha guanyat eleccions supramunicipals com les europees [del 2014] i a les eleccions del 21 de desembre fa els millors resultats de la seva història moderna...

... però saps que no cobriu les expectatives que teníeu.

Això mai. Estem en campanya permanent i mai estarem prou satisfets amb el que tenim, perquè som gent crítica. El 21 de desembre jo esperava més, però això no treu que el resultat, un cop analitzat, sigui bo i ens demostra com l'estratègia d'ERC va encarrilada i contribueix a l'equilibri territorial del país. No tenim un resultat brillantíssim en un lloc i un resultat molt dolent en un altre. Som el partit amb una implantació més equilibrada i el que potser ens hem de creure és que tot això no ho tindrem demà a la tarda, potser serà demà passat. No ens cansarem de fer aquesta cursa de fons.

Estem en una etapa de voler la informació cada cinc minuts i en què cada cinc minuts hem de fer coses i potser hi ha moments en què has de descansar. Això vol dir renunciar a res? No. Això vol dir que ens estem tirant enrere? No, al contrari! Vol dir que multipliquem esforços i volem seguir avançant més que mai. No és tant que ERC vulgui tenir l'hegemonia de l'independentisme, sinó que vol tenir l'hegemonia de tota l'esquerra nacional d'aquest país. Vol ser l'esquerra de la República catalana. La seva feina no s'acabarà amb la independència.

El 30 de juny i l'1 de juliol ERC celebra una conferència nacional i en la seva ponència s'hi fa un discurs clarament d'esquerres, en què es manifesta que una de les prioritats és avançar cap a un canvi de model econòmic i social que prioritzi els interessos col·lectius, la igualtat i la justícia. Un pot pensar, en canvi, que la praxi al govern no ho és tant. Podríem parlar, per exemple del que va passar amb la fiscalitat la passada legislatura. Hi ha la voluntat d'accentuar les polítiques d'esquerres durant aquest mandat?

"La Renda Garantida de Ciutadania no s'hauria tirat endavant sense una consellera republicana i sense que a Economia hi hagués algú republicà"

Tots ens enfrontem a moltes contradiccions. Per exemple, jo sóc un ferm defensor del servei públic i al poble mantenim privatitzat el servei de l'aigua. Algú em pot dir que què he fet per canviar això. I li he d'explicar que fer-ho implica un seguit de coses [Sorea, filial del grup Agbar, és la concessionària de l'aigua al municipi fins al 2039]. En un govern de coalició i amb una situació com la que hi ha, això no es canvia d'un dia per l'altre. Ara bé, tot el que està a les mans dels departaments d'ERC és política progressista, d'esquerres, del que en diríem d'ampliar la base, que va al fons i l'arrel de la gent. La Renda Garantida de Ciutadania no s'hauria tirat endavant sense una consellera republicana i sense que a Economia hi hagués algú republicà. Això és un exemple que l'aportació d'ERC al govern és marcadament d'esquerres. Catalunya és un país de tradició d'esquerres.

I de governs de dretes.

Bé, ha passat etapes de tot i es pot canviar. Dient que Catalunya té una tradició de governs de dretes no em quedaré amb els braços plegats, sinó que contribuiré a canviar-ho. Amb els resultats del 21-D, ERC ha guanyat molt de pes al govern i portant Ensenyament i Sanitat fa una demostració d'intencions molt forta.

És inqüestionable que ERC ha crescut molt els darrers anys, sobretot en suport electoral, i el partit ara mateix incorpora persones amb perfils ideològics diversos. Hi ha dirigents que representarien una socialdemocràcia més clàssica i d'altres que se situen en l'òrbita liberal, com el mateix Junqueras o el nou vicepresident, Pere Aragonès. Que la persona amb major responsabilitat d'ERC dins el govern tingui aquest perfil no desdibuixa una mica aquesta voluntat d'anar cap a l'esquerra?

"Ens interessa que la societat en general sigui crítica. La dreta no ho vol, vol súbdits, no ciutadans"

No ho sé. Quan en un lloc hi ha més de dues persones, el més probable és que hi hagi més de dues sensibilitats. A nosaltres el que ens interessa és que la militància i la societat en general sigui crítica i tingui un esperit crític permanent. Això ja vol dir moltes coses. La dreta no vol això, vol súbdits, no vol ciutadans. Entre els militants d'ERC n'hi ha de la CGT, de CCOO, d'UGT, de la Intersindical, de la JARC, d'Unió de Pagesos, d'USOC... Com pot ser? Perquè l'ordre de prioritats lliga. Que el màxim representant al govern d'ara significa més una cosa que una altra? Ja ho veurem en funció de les seves polítiques. L'hem de jutjar pel que faci. En canvi, el màxim representant al Congrés és en Joan Tardà. I no passa res, crec que és bo que hi hagi aquesta diversitat, perquè som un partit amb vocació majoritària, sense renunciar a res i mantenint-nos sempre amb uns posicionaments molt clars i molt ferms.

A la ponència de la conferència nacional també s'hi diu que cal desconnectar gradualment l'economia catalana de la teranyina del règim del 78. A l'octubre va quedar molt clar el posicionament polític de bona part de les grans empreses del país. Per què això que proposeu sigui possible, caldria que les administracions potenciessin la contractació precisament d'unes empreses diferents?

Sí, ho hem d'intentar sempre i des de tot arreu, però hi ha coses que pel marc legal no es poden fer. No és tan fàcil canviar la contractació de llum de Prats de Lluçanès d'una empresa a una altra i a més a més s'ha de fer per concurs públic, no puc dir que contractarem a no sé qui. El que puc fer és fer-nos socis de Som Energia i que diferents locals municipals els proveeixi aquesta cooperativa. També podem fer campanyes d'informació als veïns perquè ells puguin fer el canvi. Això és important i lliga amb la idea de tenir una ciutadania crítica. Si la ciutadania és crítica, faran la desconnexió, però també ajuda que ho faci el seu ajuntament, perquè dóna confiança i seguretat.

Quina valoració fas del nou govern del PSOE?

"La política que representen Josep Borrell i Grande-Marlaska em fa fàstic"

M'interessa molt més el que pugui fer el govern de la Generalitat de Catalunya i tot el que depengui d'ell. Del govern espanyol, ja abans de la moció de censura, no n'espero absolutament res. Ara bé, era imprescindible treure Rajoy i companyia i qualsevol cosa que vingui després almenys potser és una oportunitat. S'ha de veure què faran. Confiança zero, però esperança tota. Sóc un tio positiu i l'esperança no me la traurà ningú. Però la política que representen Josep Borrell i Grande-Marlaska em fa fàstic, si bé hi ha altres perfils que potser sí que tenen un altre 'talante'.

Quines demandes ha de fer la Generalitat al govern de Sánchez?

El govern de Catalunya com sempre ha d'estar assegut a un costat de la taula, com ha fet sempre. El mínim que se li ha d'exigir és que compleixi la llei i els tractats i no només amb l'apropament dels presos, que també, sinó amb tot. És el govern que s'emporta més sancions per l'incompliment de lleis i directives europees. El mínim que se li ha d'exigir és que reverteixi les seves vergonyes.

Segurament ERC és el primer partit independentista que verbalitza un canvi d'estratègia després dels fets d'octubre. Poseu la mirada més a llarg termini, afirmeu que la sortida passaria per una multilateralitat amb actors diversos i també defenseu la necessitat d'ampliar la majoria social, que va més enllà de la majoria parlamentària.

Un matís, Esquerra no ha canviat d'estratègia. Fa molts anys que som els únics que no ho fem. L'estratègia segueix sent la d'arribar a una República catalana des de l'esquerra. ERC ha passat d'obrir foc amb demandes com un concert econòmic a liderar el debat de l'Estatut, que després s'hi van afegir els altres partits. Per tant, ERC no ha canviat d'estratègia, ha liderat debats, ha aportat respostes i ha anat fent passos endavant. Ara està fent el mateix i fa de trencagels després de l'1 d'octubre. És el primer partit, després de les JERC, en fer un debat en profunditat per donar respostes a la situació actual i amb una mirada no de demà a la tarda, sinó de demà passat. No renúncia a res, ni canvia d'estratègia, però hi posa rumbs diferents i diu que s'ha de fer una altra cosa. Si es vol canviar de tàctica, però es manté l'estratègia d'aconseguir la República des de l'esquerra.

En Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla i un dels intel·lectuals de referència de l'entorn d'ERC, deia en una entrevista recent a Crític que en certs moments a l'octubre també es va veure arrossegat per una certa ingenuïtat col·lectiva, en el sentit de pensar que determinats objectius semblaven més a prop del que realment estaven. Tot el que ha passat ha servit per generar una certa maduresa en l'independentisme?

Tots hem après un ou. Hem après que per votar algú havia de pensar en urnes, paperetes, cens i tot això. És una anècdota, però tot això suposa una maduresa a la societat. Crec que s'ha fet gran la política en majúscules, després de venir d'uns anys en què la política s'havia embrutat. Reivindico la política perquè és una mica el que ens fa iguals. El procés de l'1-O ha estat posar en majúscules la política i ha estat també un procés de maduresa social amb relació la seva implicació i militància política.


Segurament un dels aprenentatges col·lectius de l'independentisme és que les coses no depenen únicament de la teva voluntat. I mentre que l'1-O pot representar els elements positius que indiques, no sé si alhora es pot generar una certa frustració col·lectiva per la distància entre la retòrica i els fets. Durant la campanya del 21-D JxCat insistia que una victòria seva suposaria el retorn de Puigdemont, mentre que ERC deia que, si guanyaven, els presos estarien més a prop de sortir.

Molt d'acord, però jo no puc respondre pel que diuen els altres. Si alguns fan servir de tàctica coses que generen frustració jo no puc respondre per ells, encara que ens faci mal a tots. ERC ja va dir en campanya electoral que no era més un desig que Puigdemont fos president, un desig que compartíem. I això possiblement va tenir les conseqüències que va tenir. Crec que és molt important que no es generi frustració i ERC va optar per la via de no generar-ne. El 22 de desembre ERC ja hauria fet govern, perquè al final hem hagut de patir durant cinc mesos més les conseqüències del 155 per acabar amb un govern fort, potent i preparat que hauríem pogut fer abans. Al final, però, en perspectiva històrica cinc mesos en aquest procés no serà un període llarg.

Quin paper ha de tenir Carles Puigdemont en la nova etapa?

Doncs no ho sé quin paper vol tenir ni quin paper han quedat que tindria. El que em pertoca, i també com a alcalde, és donar ple suport al president Torra en l'etapa que ha d'afrontar, que no és fàcil. I com a moviment polític no hem de deixar de lluitar perquè la situació de Puigdemont, la resta de persones exiliades i els presos es reverteixi i, alhora, treure'n el màxim rèdit polític. Però no hem de renunciar a fer tota la política que cal per a la ciutadania, com no hem de renunciar a fer l'acompanyament i el suport als presos i exiliats i reclamar el seu alliberament i el seu retorn a casa.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?