El passat 9 de maig, el DOGC anunciava la subhasta a l'alça de 47 immobles procedents d'herències intestades –és a dir, sense testament– propietat de la Generalitat de Catalunya. Entre els lots hi ha solars, habitatges, una nau industrial, un terreny, locals comercials, estudis, un traster, una plaça d'aparcament i, aleshores, dos edificis. Un a Girona i l'altre a Barcelona. Aquest últim és una finca habitada al carrer Llibreteria 16, a Ciutat Vella, als baixos de la qual es troba l'històric Mesón del Café, des del 1909. Però la Generalitat va apartar Llibreteria 16 de la subhasta el 7 de juny argüint "l'interès públic per la seva singularitat, tenint en compte que es tracta d'un edifici emblemàtic que gaudeix d'una especial protecció". Els 46 lots restants sortiran a subhasta pública, si la Generalitat no fa marxa enrere, el proper dijous 5 de juliol. De moment, i després de la pressió de la campanya per aturar la subhasta, la Generalitat ha anunciat que destinarà "immediatament" a la compra d'habitatge per a ús social tot l'import recaptat.

Aquest "interès públic" de què parla l'administració es fa palès en les múltiples accions de protesta per part de diferents entitats socials, aplegades en la Plataforma Aturem la Subhasta, que demanen l'anulació de la subhasta amb el lema "La Generalitat especula". Bàrbara Roch n'és la portaveu: "Vam conèixer la subhasta arran del cas de Llibreteria, 16. El Gòtic és la zona zero, a Ciutat Vella la situació habitacional és molt dramàtica". Segons defensa Roch, a banda de protegir el comerç emblemàtic, la Generalitat s'hauria de preocupar també de "protegir l'habitatge públic, que segons la Llei pel Dret a l'Habitatge a Catalunya de 2007 hauria d'arribar al 15%, mentre que no arribem al 2%". D'entre els 46 lots, n'hi ha 15 que són pisos situats a barris cèntrics de la capital, com ara Raval, Les Corts o el Poble-sec. Mentrestant, la Mesa d'Emergència de la ciutat de Barcelona té sobre la taula 300 famílies en llista d'espera, en risc d'exclusió habitacional.

A la Plataforma no disposen d'informació sobre si els pisos estan o no ocupats per inquilins. Segons el plec de condicions de la subhasta, cap dels lots presenta arrendataris (llevat de dos locals comercials al carrer Xiprer de Barcelona) o ocupants. Ara bé, tant en el cas del pis del carrer Blasco de Garay com el del carrer del Pla d'en Fornells –ambdós a la ciutat de Barcelona– sí que hi ha gent vivint, producte de les dues ocupacions que s'hi han realitzat, dins dels actes de protesta de la Plataforma Aturem la Subhasta i les entitats que en formen part: "S'ha demostrat, amb les ocupacions, que es desmunta l'argument de la Generalitat –assegura Bàrbara Roch–, que diu que els pisos no tenen cèdula d'habitabilitat, o que no acompleixen els requisits per passar a ser habitatge social, que són les excuses que ens posen des de Patrimoni".

El Departament de Vicepresidència i Economia, del qual depèn l'àrea de patrimoni, assegura que la subhasta ja no es pot anular. Davant la negativa, la Plataforma Aturem la Subhasta va ocupar la conselleria d'Economia i Hisenda el passat 15 de juny. De l'acció, que va acabar amb el desallotjament dels manifestants per part dels Mossos, se'n va desprendre el compromís de la conselleria de reunir-se amb la Plataforma abans del 22 de juny. Finalment, la trobada va tenir lloc el 29 de juny: "Ens van tenir esperant 45 minuts, i la reunió només en va durar cinc –explica la portaveu, Bàrbara Roch–. El conseller Pere Aragonès no ens va atendre i el secretari d'Hisenda, Albert Castellanos, tampoc, per motius familiars, segons ens van comunicar". La reunió, finalment, es va dur a terme amb Francesc Sutrias, Director general de Patrimoni.

Roch explica que Sutrias els va comunicar que no tenien intenció d'aturar la subhasta: "Llavors nosaltres els vam dir que no tenim intenció d'aturar tampoc les mobilitzacions, i que ens veuríem dijous 5". La Generalitat els va assegurar que havien revisat un per un els lots a subhasta, i havien arribat a la conclusió que cap d'ells era aprofitable per a ús social, tot basant-se en criteris referits als metres quadrats, la manca de cèdula d'habitabilitat, o perquè els immobles són infrahabitatges.

Afegeix Roch que li van preguntar a Sutrias si, com va passar amb el cas de Llibreteria 16, s'havia retirat algun lot més de la subhasta: "No ens ho van voler dir –afirma Roch–, vam intentar fer-li més preguntes, parlar amb ell; però no va ser possible perque Sutries mantenia una actitud gens accessible, molt a la defensiva". Un altre dels inconvenients que esmenta la Generalitat rau en el fet que algunes de les herències són deficitàries, de manera que, d'acord a la legislació, les han de vendre per compensar els deutes.

Des de la Plataforma consideren que els lots que siguin aprofitables se'ls acabaran quedant inversors privats o fons voltor, mentre que "tot allò que són infrahabitatges o que no és aprofitable, s'ho menjarà l'administració perquè no ho voldrà ningú". Davant d'aquest panorama, demanen que s'aturi la subhasta completa i que els lots es destinin a habitatge públic.

Amb la venda dels lots, la Generalitat espera obtenir, com a mínim, més de quatre milions d'euros, ja que la subhasta serà a l'alça. La legislació vigent sobre herències intestades obliga l'administració a destinar els diners aconseguits a establiments d'assistència social o a institucions culturals preferentment del municipi o la comarca d'on tenia la darrera residència l'antic propietari, així com al compliment de polítiques d'habitatge social.

Particularment, el protocol de col·laboració entre Generalitat i la Taula del Tercer Sector de Catalunya sobre habitatges que provenen d'herències intestades, signat el 22 de setembre de 2016 manifesta en el seu terme primer: "El departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda manifesta la voluntat de destinar, de forma preferent, aquelles finques urbanes que provenen d'herències intestades i siguin aptes per als programes socials d'habitatge per tal de cobrir necessitats de persones en situació d'emergència social o en risc d'exclusió social".

Un any més tard, el DOGC del 29 de setembre del 2017 publica el Decret 145/2017, al preàmbul del qual es pot llegir: "La Generalitat (…) actua com a hereva intestada amb l'objectiu d'exercir una funció social important, com és la de destinar el cabal relicte [el volum total de la massa hereditària] a entitats i institucions beneficiàries de caràcter assistencial i cultural i a habitatge social".

El Govern fa marxa enrere a mitges

La pressió social, no obstant, ha canviat a darrera hora els plans del Govern. Almenys, en part. Només tres dies abans de la data fixada per a la subhasta, el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, anunciava aquest dilluns que la Generalitat destinaria "immediatament" a la compra d'habitatge per a ús social una part dels ingressos de la subhasta. En concret, els que s'obtinguin de la venda de 16 dels 46 immobles: 13 habitatges, un pàrquing, un local i un estudi. 

Segons ha assegurat Aragonès, la previsió és que, a través d'aquest mecanisme, es puguin rescatar entre 30 i 40 habitatges de la ciutat de Barcelona i de municipis de l’Àrea Metropolitana. "Creiem que el canvi és rellevant. I nosaltres, que estem compromesos que hi hagi més habitatge públic, preferim 30 pisos a disposició de la ciutadania que no pas 13 habitatges que porten tancats des de fa molt de temps".

L'anunci, però, no ha canviat els plans de la Plataforma contra la Subhasta, que segueix exigint que aquesta s'aturi i manté les mobilitzacions. Tampoc ha agradat gens a la plataforma que la Generalitat hagi canviat, segons afirmen, gairebé en l'últim moment, la ubicació de la subhasta. Segons la plataforma, per evitar o dificultar les protestes.

L'Ajuntament de Barcelona, en contra

El ple de l'Ajuntament de Barcelona de divendres 29 de juny va instar la Generalitat a aturar la subhasta. La proposta va obtenir el suport de Ciutadans, PSC i CUP. El PP s'hi va abstenir i PDeCAt i ERC hi van votar en contra. Tot i que el Govern ja ha aturat en altres ocasions subhastes de pisos provinents d'herències intestades (el juny del 2008 o el febrer de 2010, per exemple); en aquesta ocasió sembla que no hi existeix voluntat política. Si aquest cop també s'aturés, l'impacte quantitatiu en la crisi habitacional no seria gran, però una anul·lació sí causaria un impacte simbòlic important.

De tota manera, és el govern central qui té la clau per obrir el pany de la Llei d'Arrendaments Urbans i acabar amb la llibertat per part de l'arrendatari d'apujar el preu del lloguer tant com vulgui. Ara bé, és la Generalitat qui té les competències per qualificar l'habitatge protegit de per vida, o sancionar els pisos buits dels bancs, tal i com recull la Llei pel Dret a l'Habitatge a Catalunya del 2007.

Vista la negativa del Govern, la Plataforma Aturem la Subhasta està preparant per al dia 4 actuacions, monòlegs i concerts emmarcats en una "nit de resistència" que haurà de culminar l'endemà, 5 de juliol, dia en què s'obriran els sobres on els postors han escrit les seves ofertes, i es durà a terme, si res no ho impedeix, la subhasta dels 46 lots ofertats.