Público
Público

DRETS FONAMENTALS 200 personalitats de perfils molt diversos s'uneixen per reclamar la derogació de la Llei Mordassa i la limitació de la presó preventiva

El manifest "Drets i Llibertats" reuneix persones d'arreu de l'Estat que s'alcen contra la constant regressió en la situació dels drets humans i les llibertats. Mònica Terribas, el Gran Wyoming, Jordi Évole, Marina Garcés o Ana Pardo de Vera són alguns dels signants del document.

Foto de família de parts dels signants del manifest 'Drets i Llibertats', presentat aquest dimecres 4 de juliol a Barcelona. / Lafede.cat.

Gairebé 200 personalitats de diversos àmbits, com el periodisme, la cultura, els sindicats, les ONG, els moviments socials o les ciències socials, entre d'altres, han signat el manifest "Drets i Llibertats", que reclama la derogació immediata de la Llei Mordassa, la reforma del Codi Penal i la limitació de la presó preventiva. El manifest, que s'ha presentat aquest dimecres al Col·legi de Periodistes de Catalunya, té com a leitmotiv la defensa de la llibertat d'expressió i els drets humans i agrupa personalitats d'un ampli espectre ideològic. Si bé hi ha signants d'arreu de l'Estat, la majoria són catalans, un fet en certa manera lògic si es té en compte que la iniciativa sorgeix a Barcelona. Mònica Terribas, Leticia Dolera, Marina Garcés, Gemma Nierga, Òscar Camps, Josep Ramoneda, el Gran Wyoming, Marina Rossell o la directora de Público, Ana Pardo de Vera, en són alguns dels adherits.

Lafede.cat i Fundipau són les entitats que han impulsat la iniciativa. La vicepresidenta de la federació d'ONG de pau, drets humans i cooperació, Tere Palop, ha explicat que un dels objectius és "obrir espais de diàleg, de trobada i de cultura de pau". Palop ha afegit que l'apropament dels presos polítics catalans a centres penitenciaris del Principat és "un bon pas del nou govern espanyol, però no és suficient". El director de Fundipau, Jordi Armadans, ha afegit que malgrat les diferències ideològiques els signants "compartim una idea fonamental i és que en un sistema democràtic els drets humans i les llibertats són aspectes centrals i afeblir-los és afeblir la democràcia. Mai consolidarem una democràcia retallant drets, sempre ho farem ampliant-los i defensant-los".

Més enllà de la denúncia de la Llei Mordassa i la reforma del Codi Penal, el document denuncia que "ens inquieta que, cada cop més, persones de tota mena (periodistes, humoristes, tuitaires, sindicalistes, artistes, mestres, informàtics, activistes, rapers, mecànics, etc.) estiguin sent investigades o condemnades per accions o opinions que constitueixen un lliure exercici de la llibertat d'expressió i de manifestació". Entre els exemples que cita hi ha la criminalització de l'activisme pels drets humans de la periodista Helena Maleno a la frontera sud de l'Estat; les presons preventives pels joves d'Altsasu o per Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i els "representants de les institucions catalanes"; la sentència de presó contra Valtonyc; el segrest del llibre Fariña o la retirada d'una obra d'art a la fira ARCO pel seu contingut polític. Els signants adverteixen de l'"inquietant clima d'autocensura preventiva que es pot generar si es continua amb aquesta dinàmica de repressió".

Preservar els drets fonamentals

El text continua assegurant que als signants els "alarma la facilitat amb la qual es pretén forçar la realitat, tipificant moltes accions com a delicte d'odi, de sedició, de rebel·lió o de terrorisme, entre d'altres. (...) Ens espanta que a més de la repressió exercida en cada cas, amb totes aquestes situacions s'intenti i s'aconsegueixi minar la capacitat de la ciutadania per, organitzada col·lectivament, transformar realitats socials per mitjans pacífics". I, en aquest sentit, subratllen que
"considerem que la llibertat d'opinió i expressió, la llibertat de manifestació, el dret a la protesta no-violenta, etc., són drets fonamentals que han de ser preservats per a una bona salut democràtica".

Durant la presentació s'ha fet una lectura del manifest a càrrecs d'alguns dels signants, com el filòsof Xavier Antich, la cantant Marina Rossell, la periodista Llucia Ramis o el cantant i productor musical Marc Parrot, que ha donat peu a un cert debat final entre ells mateixos. Rossell, per exemple, ha reclamat que "s'ha d'aconseguir que molta gent d'arreu de l'Estat signi el manifest", mentre que Ramis ha manifestat que "cada cop hi ha més sensibilitat sobre el tema, un fet que permetrà que es perdi la por". Una por que per a Parrot pateixen molts artistes, per temor que si es posicionen, encara que sigui en temes tan fonamentals i bàsics com aquest, pateixin automàticament un "boicot". "Hi ha por, però també hi ha molta indignació", ha reblat Rossell. El manifest ha estrenat web aquest mateix dimecres i Jordi Armadans ha afegit que a partir del setembre no descarten fer-ne alguna nova presentació o algun tipus d'acte fora de Catalunya.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?