Després d'un curs polític especialment excepcional, marcat pel referèndum de l'1 d'octubre, la posterior intervenció de les institucions catalanes per part del govern espanyol a través de l'article 155, la repressió contra els membres del govern de Puigdemont, la celebració de les eleccions al Parlament del 21 de desembre, l'elecció de Quim Torra com a nou president de la Generalitat i, finalment, la caiguda de Mariano Rajoy i l'arribada de Pedro Sánchez al capdavant de l'executiu estatal, com afronten els partits constitucionalistes -o unionistes- el curs que arrencarà el setembre?

Moltes coses han canviat les darreres setmanes, especialment des que el PP va perdre la presidència del govern espanyol i ara mateix l'escenari és radicalment diferent al que hi havia un any enrere. Aleshores a Catalunya, en molts aspectes PSC, Cs i PP actuaven gairebé com un bloc monolític. De fet, les tres formacions van avalar l'aplicació del 155. Amb el pas dels mesos van començar a aparèixer certs matisos, sobretot entre els socialistes i la resta, amb una actitud clarament més crítica envers els empresonaments preventius de nou dirigents independentistes, molt allunyada de la política de mà dura defensada per PP i, encara de manera més clara, per Cs. I el canvi de color del govern espanyol ha accentuat les diferències en la qüestió nacional, amb el PSC vivint el millor moment a les enquestes en molt de temps.

En un curs que estarà especialment marcat per les eleccions municipals del proper maig, l'articulació de candidatures conjuntes entre les tres formacions -una idea defensada i alimentada per determinats mitjans madrilenys- sembla avui del tot improbable, si bé en alguns casos, com és el de la ciutat de Barcelona, encara no es pot tancar la porta a una aliança entre PP i Cs, encapçalada per l'exprimer ministre francès Manuel Valls.

Ciutadans: el repte de recuperar la iniciativa

Fa uns mesos semblava que tot li anava de cara a Cs. El 21-D, la candidatura encapçalada per Inés Arrimadas va aconseguir 36 diputats i es va convertir en la formació més gran del Parlament de Catalunya. Poc després, bona part de les enquestes a nivell estatal pronosticaven una victòria del partit d'Albert Rivera, afavorit pel desgast d'un PP esquitxat per un reguitzell de casos de corrupció. La moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy, però, ha modificat notablement aquest escenari. En una jugada que va tornar a posar de manifest la poca cintura política de Rivera, C's va quedar descol·locat i encara l'estiu amb les enquestes situant-lo clarament per darrere del PSOE i també del PP als sondejos. De fet, la renovació del PP, amb l'elecció de Pablo Casado com a nou president, pot provocar el retorn d'electors de C's cap al PP, ja que al cap i a la fi Casado i Rivera comparteixen moltes característiques: postulats clarament de dreta -amb posicionaments propers a l'extrema dreta en determinats àmbits-, seguiment acrític del dogma neoliberal, demanda de mà dura contra l'independentisme,...

A nivell català les enquestes també marquen una tendència a la baixa de C's, que segons el darrer CEO si avui se celebressin eleccions al Parlament quedaria clarament per sota d'ERC. De moment, més enllà de la presència mediàtica, ser la primera força a l'hemicicle no ha servit a C's per marcar l'agenda política ni per aconseguir impulsar projecte de cap tipus, un fet que s'explica per la seva manifesta incapacitat per assolir acords amb la majoria de l'arc parlamentari. De fet, en l'escenari de certa distensió de les darreres setmanes, una de les qüestions que s'ha evidenciat és que el partit de Rivera i Arrimadas necessita mantenir la tensió al carrer -amb escenificacions com la visita de la seva líder a Canet de Mar- per seguir alimentant un relat, el de la fractura social, que considera que li dona rèdit electoral. A mitjà termini, però, sembla una estratègia abocada al fracàs si realment avança una certa distensió i una certa normalitat institucional entre els governs català i espanyol.

Les municipals del proper maig seran un gran repte pel partit, que a les eleccions del 2015 no va aconseguir cap alcaldia important i va aconseguir una representació més aviat minsa. El gran objectiu del partit és assaltar aquells municipis, situats bàsicament a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, en què va consolidar-se com a primera força el 21-D. Però tenint en compte que es tractarà d'unes eleccions locals, en què la qüestió nacional pesarà molt menys que als comicis parlamentaris, sembla difícil que pugui calcar els resultats.

A Barcelona, la intenció de Rivera és aconseguir articular una mena de plataforma unionista en què també participi el PP liderada per Manuel Valls, en considerar que és una fórmula que podria donar-li opcions d'assaltar l'alcaldia de la capital. En qualsevol cas, els comicis marcaran si realment el partit taronja es consolida arreu del territori o es constata, un cop més, que en un escenari amb menys pes de la qüestió nacional és una formació molt menys competitiva.

PSC: l'intent de capitalitzar l''efecte Sánchez'

Probablement el PSC tanca el curs polític en el seu millor moment polític en molt de temps. L'arribada a la presidència espanyola de Pedro Sánchez, un escenari difícil d'imaginar fa pocs mesos, ha permès als socialistes catalans recuperar una centralitat perduda fa molts anys, amb el seu líder, Miquel Iceta, jugant un rol clau com a interlocutor informal entre les institucions catalanes i les espanyoles. També és important el paper que té la nova delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, que directament ha manifestat que preferiria que els presos polítics -òbviament ella no els qualifica així- estiguessin en llibertat. A més a més, i a diferència del que va passar durant la passada legislatura, els propers mesos l'escenari sembla facilitar acords del PSC amb la majoria independentista al Parlament, fonamentalment en normatives de caire social.

Amb el partit pacificat, sobretot després d'assolir la presidència espanyola, els propers mesos els de Miquel Iceta intentaran seguir capitalitzant el canvi en el mapa polític, amb la mirada posada a les municipals. Als comicis locals el gran repte serà mantenir les seves places fortes i conservar les alcaldies en ciutats metropolitanes com l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Cornellà i mantenir-se també al capdavant de consistoris tan important com Terrassa, Tarragona o Lleida, en un escenari de probable forta pujada d'ERC i de C's. Resta per veure què passarà a Badalona, on ara mateix els socialistes tenen l'alcaldia tot i comptar només amb tres dels 27 regidors del consistori, després d'una moció de censura contra Dolors Sabater que va tenir el suport de PP i C's. El moviment va causar incomoditat a la cúpula del PSC, fins al punt que cap de les primeres espases del partit va assistir al ple que va servir per escollir Álex Pastor com a nou alcalde de la ciutat.

L'altre gran dubte serà comprovar si el partit recupera posicions a Barcelona, on ha governat durant 32 anys però on tot just té ara quatre regidors. El que es descarta ja és una aliança amb C's i PP, com alguns sectors defensaven fa uns mesos.

PP: la fi de l'era Albiol

Si hi ha un partit que tanca el curs polític en una posició delicada aquest és, sens dubte, el PP. A l'espera de comprovar què suposa el canvi a la presidència del partit a nivell estatal, amb l'arribada al poder de Pablo Casado, el PP català s'ha convertit en una formació gairebé residual al Parlament, amb només quatre diputats, després d'estavellar-se a les urnes a les eleccions del 21 de desembre. La formació no va saber capitalitzar el 155 entre l'electorat més espanyolista i ara ni tan sols gaudeix de la presència mediàtica que durant mesos tenia a través d'Enric Millo, antic delegat del govern espanyol, arran de la intervenció de les institucions catalanes. Amb un Xavier García Albiol totalment desacreditat després dels pèssims resultats electorats, el partit haurà d'afrontar un congrés durant el proper curs que serveixi per renovar-ne la direcció.

De cara a les municipals el principal objectiu del partit serà intentar recuperar l'alcaldia de Badalona, precisament amb Albiol de candidat. A Barcelona el seu líder, Alberto Fernández Díaz, ha deixat clar en diverses declaracions que no tanca la porta a una aliança preelectoral amb C's, precisament la formació amb qui es disputarà l'electorat més conservador a bona part de les grans ciutats catalanes.