Ja s'havien querellat contra tots els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per un presumpte delicte continuat de prevaricació per "l'execució d'un pla tendent a alterar la garantia de la imparcialitat i de la independència judicial" (...) pel qual "van proposar i van aprovar la cobertura dels òrgans més sensibles de la piràmide jurisdiccional amb membres de la carrera judicial seleccionats pel seu perfil i pel seu posicionament ideològic" (...) amb la finalitat de "garantir-se l'enjudiciament per mitjà de Magistrats afins al Partit Popular" en les causes de corrupció que afecten als seus dirigents.

Aquesta explosiva querella, presentada per la Associació Atenes de Juristes Pels Drets Civils l'abril passat –en un escrit expositiu de 62 folis, detallant nombrosos casos concrets, que va ser signat pel magistrat del cas Blesa Elpidio José Silva Pacheco–, acaba de ser ampliada per incloure un altre exemple de presumpte "abús sistemàtic de la discrecionalitat prevista per a la designació dels professionals anomenats a ocupar determinats òrgans judicials". Però en aquest cas es tracta de la jutgessa Carmen Lamela Díaz, qui va adquirir notorietat per enviar a presó a tots els dirigents sobiranistes catalans que van acudir a les seves citacions davant l'Audiència Nacional, inclosos els dos Jordis (Sánchez i Cuixart) i el líder d'ERC, Oriol Junqueras.

La querella d'Atenes contra el Poder Judicial va ser assignada a la fi de juliol a la Secció Quarta de la Sala Segona del Tribunal Suprem,en la qual està el jutge Pablo Llarena que actualment instrueix la causa anti-independentistes, com es pot veure en aquesta providència, a la qual ha tingut accés Público:

Encabezamiento de la providencia por la que se adjudica a la Sección Cuarta de la Sala Segunda del Supremo, en la que está el juez Llarena, la querella por prevaricación de la Asociación de Juristas Atenas contra el CGPJ.

A l'inici de la seva instrucció contra els polítics sobiranistes catalans, la jutgessa Lamela també va cursar euro-ordres de detenció contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els consellers del Govern que es van exiliar a Bèlgica, però va cometre errors en el formulari corresponent i una de les primeres mesures que va haver d'adoptar el jutge Llarena en fer-se càrrec de la causa va ser la de retirar aquestes euro-ordres mal fetes.

En realitat, a Lamela, com a jutgessa instructora del Jutjat Central 3 de l'Audiència Nacional, tampoc li corresponia la competència per encausar a Puigdemont, Junqueras i els altres aforats –en la seva condició de diputats del Parlament de Catalunya–, així que Llarena també va haver de retirar-li la instrucció d'aquesta Causa Especial i quedar-se-la ell. Quelcom irregular –ja que el tribunal predeterminat per la Llei per jutjar als aforats catalans és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no el Suprem– però que es va executar sobre la base de la "construcció jurídica aberrant" (segons fonts jurídiques) que va idear l'ex fiscal general José Manuel Maza per arrabassar la causa al TSJC al·legant que afectava a tota Espanya i tenia ramificacions internacionals.

En qualsevol cas, els antecedents jurídics recents de la jutgessa Lamela no semblaven molt brillants quan, el passat 23 de juliol, el CGPJ va anunciar la seva decisió d'ascendir-la a la Sala Segona del Tribunal Suprem. Gairebé immediatament, l'Associació Atenes va ampliar la seva querella per prevaricació continuada contra el Poder Judicial, en considerar que aquest nomenament és un nou i flagrant cas de "promoció d'un candidat que, malgrat no poder competir en absolut amb la resta de candidats en termes de mèrits i capacitat, acaba per ser ascendit precisament per única gràcia de la seva sabuda alineació ideològica amb el partit de govern" (pàgina 44 de la querella inicial).

Inici de l'ampliació de la querella de l'Associació Atenes de Juristes contra el Consell General del Poder Judicial.

Aquesta ampliació de la querella recull el comunicat oficial de l'acord del Ple del CGPJ del 24 de juliol que formalitza l'elecció de Lamela com a "nova magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem, en la qual ocuparà la plaça –corresponent al torn d'especialistes– convocada per la defunció del membre de la Sala, mentre exercia com a fiscal general de l'Estat, José Manuel Maça Martín", i exposa:

"Omet el referit comunicat esmentar entre els 'mèrits' de la designada l'haver iniciat, com a jutge instructor del JCI 3 de la AN, la Causa Especial relativa a la persecució i decretat la presó provisional dels polítics catalans favorables a la independència i va emetre les ordres europees de detenció contra els investigats. En relació a aquests actes jurisdiccionals ha estat corregida tant pel propi Tribunal Suprem com per l'instructor nomenat pel Tribunal Suprem en relació a la manca de competència per a la instrucció de la causa com en la incorrecta emissió de les euro-ordres que van ser retirades amb caràcter general, correccions de les quals s'infereix que l'esmentada instructora, sigui això dit des del màxim respecte, sembla mancar de la qualitat jurídica suficient per dur a terme si més no les tasques d'instrucció de causes complexes".

Una jutge del Suprem sense experiència sentenciadora

"El nomenament d'una magistrada sense suficient acreditació d'experiència
professional en la funció sentenciadora, per haver-se dedicat principalment a la funció instructora almenys des de fa gairebé deu anys, suposa seleccionar una candidata amb menor capacitat i mèrit que uns altres magistrad@s de provada i acreditada experiència", prossegueix l'ampliació de la querella de l'Associació Atenes.

"Sorprèn que els mèrits i capacitats de la Sra. Lamela puguin semblar superiors, per exemple, als del Magistrat President de l'Audiència de Còrdova o als dels restants candidates i candidats. De fet l'arbitrarietat de la decisió ve expressada també ja que falta la comparació de mèrits entre els 18 aspirants. Informació que en atenció al procés de nomenament hauria de formar part de la formació de la voluntat del CGPJ en llaures a la interdicció de l'arbitrarietat, i només seria justificable el seu nomenament si feta la comparació de mèrits amb la resta de candidates i candidats els superés o com a màxim igualés", subratlla Atenes. "La jurisprudència en aquest punt és clara".

I no només la jurisprudència espanyola, sinó també la internacional: el Grup d'Estats Contra la Corrupció i el Crim Organitzat (GRECO) –organisme depenent del Consell d'Europa que inclou a 49 països i del que Espanya forma part des de 1999– ha remès al Govern en quatre ocasionis advertiments i denúncies per l'absoluta parcialitat dels alts estaments de la Justícia espanyola com a conseqüència de la seva designació per un òrgan polititzat com l'és el CGPJ.

En el seu "Informe sobre la prevenció de la corrupció respecte a parlamentaris, jutges i fiscals", de 15 de gener de 2014, el GRECO va reclamar a Espanya que avalués "el marc legislatiu que regeix el CGPJ i els seus efectes sobre la independència d'aquest òrgan", així com que "s'estipulin per llei els criteris objectius i els requisits d'avaluació per al nomenament d'alts càrrecs en la judicatura, per exemple, jutges presidents de les Audiències Provincials, dels Tribunals Superiors de Justícia, Audiència Nacional i Tribunal Suprem, amb la finalitat de garantir que aquests nomenaments no posin en dubte la independència, imparcialitat i transparència d'aquest procés".

Gairebé tres anys després, a l'octubre de 2016, el GRECO lamentava haver de constatar, en el seu Informe de Compliment, que Espanya no ha implementat cap d'aquestes recomanacions, ni tan sols parcialment, declarant com "globalment insatisfactori" el comportament de l'Executiu espanyol pel que fa a garantir la independència de la Justícia. Precisament allò del que ara no fan més que presumir totes les autoritats espanyoles.

Així que és d'esperar que la Justícia faci el mateix cas de la querella d'Atenes per presumpta prevaricació continuada del CGPJ que el que ha fet de les recomanacions del GRECO. Això és, cap.