Público
Público

El dia del ‘crac’ del capitalisme

Deu anys després de la fallida del banc d’inversió nord-americà Lehman Brothers, que va iniciar la crisi, els experts dibuixen un panorama pessimista, amb un alt endeutament, uns salaris un 20% més baixos i l’aparició d’un model econòmic basat en el monopoli de la demanda, que provoca que els treballadors no disposin dels recursos suficients per viure dignament. Parlem amb el catedràtic d’Estructura Econòmica de l’IQS, Santiago Niño Becerra. "L’any 2020 segurament estarem millor que el 2011, però la inflació seguirà sent baixa i el creixement del PIB estarà en encefalograma pla".

Moment en què desmuntaven el cartell de Lehman Brothers Flipboard

El 15 de setembre es compleixen 10 anys de la fallida de Lehman Brothers, el banc d’inversió nordamericà que es va convertir en un dels més importants del món. Aquell dia, el sistema capitalista va tremolar i es va iniciar el debat sobre alguns dels seus fonaments, com el paper de les agències de qualificació del deute. Un dia abans de la caiguda de Lehman Brothers, aquestes entitats atorgaven la classificació de triple A al banc, ignorant la caiguda del 70% del valor de les seves accions a la borsa en els mesos anteriors.

Una dècada després de la caiguda de Lehman Brothers, que va iniciar l’incendi de la crisi econòmica i del capitalisme, el sistema continua viu. Els experts comenten que, encara que sembli contradictori, durant aquests 10 anys l’únic que s’ha fet és apuntalar el capitalisme. Alguns dels exemples són evitar de qualsevol manera la caiguda de les entitats financeres -com no es va evitar amb el banc d’inversió- o permetre l’endeutament indiscriminat dels ciutadans. En el moment de la fallida, Lehman Brothers gestionava més de 630.000 milions de dòlars, la meitat del Producte Interior Brut (PIB) actual de l’Estat espanyol.

"Deu anys després de la caiguda de Lehman Brothers, el nivell d’endeutament públic i privat se situa per sobre del 2008", recorda Anton Gasol, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. En aquest context, assenyala que a l’Estat espanyol, a la crisi financera es va sumar una immobiliària, que va fer perdre la confiança en els inversors. Gasol parla d’una "paradoxa" en els temps actuals. "És la primera vegada que durant un període sostingut amb els tipus d’interès baixos, la inflació no creix". El degà ho atribueix a les noves formes de relació de les empreses amb els consumidors i amb els seus propis treballadors.

El monopoli de la demanda

Anton Gasol alerta que en aquests moments s’està produint un ‘monopoli’ econòmic. En aquesta situació, les grans superfícies del sector de la distribució o els gegants de l’economia col·laborativa, com Amazon o Uber, "actuen com a compradors que fixen uns preus molts baixos als productes per ser competitius". Aquesta rebaixa en el valor de la mercaderia es trasllada a una retallada en els drets laborals. I el primer que cau són els sous. Així, segons les dades del Col·legi d’Economistes, els salaris han baixat un 20% en els darrers 10 anys en l’àmbit global.

Amb aquest model, es perpetua una tendència: el monopoli de la demanda. Les seves conseqüències les pateixen alguns treballadors que, encara que estiguin ocupats i cobrin un sou, no tenen els recursos suficients per viure dignament. Aquest canvi de paradigma també el contempla el catedràtic d’Estructura Econòmica de l’IQS, Santiago Niño Becerra. "L’any 2020 segurament estarem millor que el 2011, però la inflació seguirà sent baixa i el creixement del PIB estarà en encefalograma pla".

Magatzem robotitzat d'Amazon a Castellbisbal. Àlex Recolons

Magatzem robotitzat d'Amazon a Castellbisbal. Àlex Recolons

Més patrimoni per les rendes altes, alhora que s’incrementa la xifra de persones sense possibilitats suficients per viure. Aquest és el recorregut que augura Niño Becerra pels pròxims anys. Independentment de les polítiques públiques que es dugin a terme o del partit que governi, "existeixen uns compromisos de dèficit i els pagaments dels interessos del deute".

Niño Becerra lamenta que "entre tots estem construint un model basat en l’exclusió social", malgrat que el PIB de Catalunya i Espanya està superant el 3% en els darrers mesos.

Una economia trista

Després de 10 anys de recessió i d’ajustos, "volem creure que el que ha de venir serà positiu", assegura Niño Becerra. Però amb les dades sobre la taula, preveu una "evolució econòmica trista" on els tipus d’interès seran baixos i les empreses, igual que ja han fet els bancs, optaran pels processos de concentració per guanyar dimensió i dominar l’oferta. Davant d’aquesta pèrdua de sobirania dels països i regions, ja que Niño Becerra precisa que un 65% de les normatives dels estats estan consensuades en l’àmbit comunitari, la seva aposta de futur passa per dotar encara de més autonomia i marge d’acció als municipis.

Per evitar l’impacte d’una crisi similar a la que es va desencadenar després de la fallida de Lehman Brothers, el G20 ha implantat noves regulacions. Així, ha instaurat l’obligació de les entitats financeres d’operar amb més provisions de capital. A més, les regles exigeixen als bancs a separar els seus negocis d’inversió de l’activitat minorista, on estarien inclosos els dipòsits dels seus clients. Els dos segments s’han de finançar de manera independent. Aquests requeriments han fet que les entitats financeres disminueixin la seva rendibilitat.

Anton Gasol explica que els riscos financers han tornat a aparèixer amb un context d’expansió monetària i preu baix del diner. "Als Estats Units, estem en un escenari de plena ocupació i salaris a la baixa". En el cas de Catalunya o Espanya, "les economies estan arribant al límit del seu creixement". En aquesta situació, el perill és que els inversors tornin a buscar rendibilitats elevades al sector immobiliari. Llavors, "el risc que exploti la bombolla no estarà només a Espanya sinó a tot el món". 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?