Chilam Balam, La Rambla, Voie Petite, Pan Aroma, Mora Mora, Orbayu, Sansara. Tots aquests noms desconeguts per al gran públic són els que deixen una petjada d’èxit i d’una dificultat enorme al palmarès d’Edu Marín. No són ni títols ni medalles, però sí que són victòries aconseguides en imponents parets naturals, algunes de les quals superen els 500 metres de longitud. L’escalador barceloní no ha parat de viatjar en els darrers anys per atacar algunes de les vies més complicades del planeta. En alguns casos, com la ruta Tarrago Plus de Montserrat o la Wögu de Suïssa, Edu Marín s’ha convertit tot just en el segon escalador de la història en completar-les amb èxit.

Nascut el 1985, el seu vincle amb l’escalada ve de família gràcies a la passió per aquest esport del seu pare Novato, qui amb 65 anys continua en plena forma gaudint d’aventures d’alt nivell. Debutant als 12 anys, ràpidament Marín va mostrar el seu talent per enfilar-se a les preses i a la roca fins al punt de proclamar-se campió del món juvenil als 17 anys la mateixa temporada que aconseguia completar per primera vegada una via 9a. En la seva entrada a l’elit de l’escalada internacional combinava ascensions dures amb la competició. Campió de la copa del món a Chamonix, la seva carrera es va aturar en sec després de donar positiu en un control antidopatge el 2007 per cocaïna. La sanció va ser exemplar: 2 anys lluny de les competicions que van servir a Edu Marín per replantejar-se el seu vincle amb l’escalada. Malgrat tornar al circuit de la copa del món, el català no va ser capaç de tornar a oferir el seu millor nivell i el 2012 va optar per la retirada definitiva després de patir una lesió al mundial. Òbviament no va abandonar la seva passió per l’escalada, que exerceix com a professional amb l’aureola de ser un dels millors especialistes del món, sinó que va renovar el seu compromís en explorar nous reptes i va cercar la màxima dificultat amb parets de centenars de metres de graus superiors al 8b.

Va ser en el seu retorn a l’escalada més pura quan Edu Marín va decidir enfortir el lligam amb el seu pare. Novato és una cara coneguda de l’escalada del nostre país per la seva tenacitat i persistència al llarg dels anys. Amb una via 8b+ a la seva butxaca i una 8c entre mans, té un projecte de futur que vist el seu bon estat de forma i la seva constant progressió es podria convertir en realitat: encadenar una via 9a quan celebri el 70è aniversari. En el darrer quinquenni Novato s’ha trobat amb un regal inesperat: el seu fill l’ha fet partícip dels seus reptes més ambiciosos i amb ell ha viatjat a diversos indrets per intentar superar les vies més complicades d’aquests autèntics murs.

L’estiu de 2015 pare i fill van passar-se bona part de l’estiu als Alps per escalar la Voie Petite, la via més inexplorada i complexa del mític obelisc del Grand Capucin de Chamonix. Aquell repte, com la majoria que han fet plegats o que ha dut a terme en solitari Edu Marín, compta amb un llegat impressionant en forma de documental. Enregistrar-ho tot per difondre el procés, els intents, la culminació de la via, els moments més complicats. L’escalada parla de vida i d’això, els Marín, en saben un nou. El 2016, en la presentació d’aquell treball audiovisual a La Foixarda entre un bon grup d’aficionats a l’escalada, Edu Marín ens retratava el vincle renascut amb el seu pare: "L’experiència als Alps ha estat realment maca, molt intensa i enriquidora. Ha estat increïble el fet de viure-ho amb el meu pare, d’aconseguir l’objectiu i d’assolir-lo junts. És indescriptible".

Aquesta conjunció tan singular de pare i fill ha viscut nous capítols des d’aquell moment i ara es preparara per viure el moment culminant: si tot va bé, aquesta tardor els Marín en bloc aniran fins a la Xina, on el més jove de la família intentarà alliberar la via més especial de la seva vida: Valhalla, la ruta a qui ha posat nom Edu Marín després d’equipar-la durant la primavera al costat del seu germà Àlex.

Valhalla no és un projecte qualsevol. És un somni esbojarrat, un repte esportiu gegantí i una fita única -si s’assoleix- en la història de l’escalada. L’any 2011 Edu Marín va descobrir una cova majestuosa al cor de la Vall de Getu, a la Xina, a través d’un company de RocTrip, Dani Andrada, hi obria una via. Les imatges van captivar immediatament l’escalador barceloní, que va començar a dibuixar un projecte "impossible": creuar l’espectacular túnel natural pel bell mig del sostre. A poc a poc Marín va reunir els suports suficients per emprendre el viatge i aquesta passada primavera va desplaçar-se amb un munt d’equipament cap a aquesta zona natural de la Xina sense haver trepitjat abans el terreny i amb un grapat d’advertiment per part de companys que el prevenien de la magnitud del sostre que volia coronar.

"Quan vaig arribar vaig comprovar la magnitud del repte. Travessar el túnel des del principi fins al final, realment, semblava una bogeria. L’escalada a Valhalla és súper divertida, molt boja i mai abans m’havia trobat amb res similar. És una escalada en 3D, tota l’estona has d’estar girant-te en un terreny molt variat amb seccions de tota mena. És una via d’escalada molt completa". Les paraules d’Edu Marín després de passar-se més de 40 dies equipant la ruta tenen una traducció directa en algunes xifres essencials. El català ha instal·lat 300 ancoratges al sostre xinès i ha utilitzat 600 metres de corda fixa per muntar la via, molt més llarga del que havia calculat inicialment: 380 metres de recorregut (més de 300 penjat des del sostre) en un trajecte amb 14 llargs i amb un càlcul aproximat de 16 hores per poder completar-lo amb escalada lliure. Valhalla pot ser considerada una via 9a o fins i tot 9a+ i és una via única per la seva distància sota sostre: 304 metres que tripliquen el rècord actual d’una escalada d’aquestes característiques.

Edu Marín, doncs, està preparat per fer història: "La meva motivació és alliberar la ruta Valhalla en un sol dia. Sens dubte, serà el repte més gran de la meva carrera esportiva". Un repte que afrontarà aquesta tardor si la caiguda sense lesions greus que ha sofert fa poc més d’una setmana a la ja clàssica zona d’escalada noruega de Flatanger no li genera problemes físics en la seva preparació per a la via Valhalla. Una caiguda inesperada que assegura que l’obligarà a replantejar com afronta els primers trams de les vies que escala. A la Xina, a la primavera, les caigudes al buit impressionants (la distància del sostre fins la terra arriba als 250 metres!) sempre arribaven sota protecció i amb plenes garanties de seguretat.

Al català li queda lluny aquella voracitat competitiva de fa poc més d’una dècada que l’ha portat a viure el campionat del món que s’està celebrant aquests dies novament des de la distància física i emocional, malgrat ser la darrera cita d’un company d’èxits i escalador de referència del nostre país, Ramon Julián, que ha anunciat la seva retirada de les grans proves internacionals. Edu Marín, amb el guiatge del seu pare Novato i el suport incondicional del seu germà gran Àlex, tampoc es fixa en la incorporació de l’escalada al programa olímpic per primera vegada als Jocs de Tòquio de 2020. Tota l’energia ara passa per Valhalla, la denominació que va triar per a la via xinesa en honor als vikings: "És un nom molt apropiat perquè aquesta ruta només la podran escalar els autèntics guerrers de la roca. Aquells que estiguin disposats a enfrontar-se a 380 metres de sostre del màxim grau de dificultat de l’escalada".

Tot és a punt i la família està preparada per unir esforços: els tres Marín volaran plegats per participar en primera persona d’una fita històrica de l’escalada mundial.