“La paciente habla en valenciano”, resa l’informe d’antecedents clínics que li va ser lliurat a la reconeguda periodista i escriptora Núria Cadenes fa uns dies després de negar-se-li l’atenció en una cita que havia estat concertada al Centre d’Especialitats de Torrent (Horta Sud). No debades, la visita tan sols va durar un parell de minuts. Després del “Bon dia” de la pacient, la doctora va respondre un tallant “En castellano” i, davant l’esforç de Cadenes per continuar exercint el seu dret a expressar-se en valencià, la sanitària va donar per finalitzada la trobada tot adduint que no entenia la pacient i emplaçant-la a una nova cita més endavant amb algun metge que entenguera el valencià. “Mai no m’havia trobat davant un problema d’aquesta mena; jo a ella no li demanava que canviara de llengua, simplement espere que quan vaig al metge se m’entenga i se m’atenga. És la seua obligació i el meu dret”, explica l’escriptora.

Just un mes i mig abans d’aquest episodi, la pacient Lorena Fababú va acudir al Centre d’Especialitats de Joan Llorenç, a València, per realitzar una ecografia morfològica de la setmana 30 d’embaràs. “Hable en castellano”, li va etzibar la ginecòloga a l’inici de la visita. I, un cop més, la doctora va tornar-li els documents i li va dir que havia de demanar una altra cita i buscar un altre metge.

Tanmateix, la usuària es va plantar i va insistir a ser atesa més encara quan es tractava d’una fase avançada de l’embaràs. La doctora va realitzar la visita però, segons denuncia la pacient, no hi va haver comunicació en cap moment i l’actitud per part de la treballadora del sistema públic valencià no va estar exempta de males formes. De nou, en l’informe posterior s’assenyalava que la pacient no volia parlar en castellà i es comunicava en valencià. Rere aquest episodi, es trobava precisament la mateixa doctora que unes setmanes després protagonitzaria el succés amb Cadenes. “Estem sorpreses que en tan poc temps ho haja tornat a fer, sense cap reflexió prèvia, i haja tornat a negar l’atenció amb prepotència i supremacia lingüística. Algú ha de prendre mesures amb aquesta dona”, expressa Fababú.

Un dret elemental

De fet, tant Cadenes com Fababú han emprès accions administratives davant la vulneració dels seus drets lingüístics. Les seues reclamacions han anat adreçades als centres sanitaris, a la Conselleria de Sanitat, a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana i al Síndic de Greuges. “Posar les queixes i les reclamacions requereix una inversió de temps, és com una gimcana. Però ha d’haver-hi una solució de base, un sistema que protegisca els drets dels usuaris. No és un cas únic, ja se n’han denunciat d’altres, i sabem que les queixes que finalment arriben a les instàncies oficials són la punta de l’iceberg, perquè no tothom sap que té aquests drets”, sosté Cadenes.

Segons la Plataforma per la Llengua, en el darrer any i mig s’han denunciat cinc casos de discriminació lingüística per l’ús del valencià en l’àmbit sanitari. A més d’aquests dos casos recents, se n’han tramitat uns altres tres que tenen el seu origen als centres de salut de Guardamar del Segura, Castelló de la Ribera i Benimaclet, a València. Del cas de Guardamar s’ha rebut resposta favorable per a la persona denunciant i, pel que fa a Castelló de la Ribera, hi va haver un expedient sancionador a la sanitària implicada per discriminació lingüística i va ser apartada un temps del seu servei.

“Una persona que tracta amb pacients valencians en territori valencià ha d’entendre el valencià, que és llengua oficial, i això no suposa cap dificultat”, sosté Manel Carceller, membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua. L’ONG del valencià ha reclamat l’expulsió de la ginecòloga que ha reincidit en la seua actitud discriminatòria en considerar que s’han vulnerat drets lingüístics reconeguts i que ha actuat contra diverses normatives autonòmiques i estatals, com l’Estatut d’Autonomia, la llei d’ús i ensenyament del valencià, la llei d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, la llei estatal de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i la Constitució espanyola.

“Són drets elementals que s’han de fer complir. Una discriminació per raó lingüística és tan greu com una per raó de raça o religió. A més, no és veritat que els casos de discriminació lingüística es basen en el desconeixement del valencià. En tots els casos que hem assenyalat, els metges o els infermers entenien perfectament el valencià. És un tema ideològic i per ací sí que no podem passar”, conclou Carceller.

Servei de menor qualitat

Les mostres de suport a les persones que han denunciat aquests nous casos han circulat amb efervescència per les xarxes socials aquests dies. També els mitjans de comunicació se n’han fet ressò. “Hi ha hagut una evolució en positiu. Deixem de trobar normal que passen aquestes coses. No és una creu que els valenciano-parlants hem d’arrossegar. Estem passant de prendre-nos-ho com una fatalitat a exigir el respecte pels nostres drets”, diu Cadenes.

Sens dubte, al canvi de percepció han ajudat les institucions públiques encarregades de recollir i intervenir assumptes relacionats amb el trepig dels drets lingüístics. De recent creació pel govern valencià, l’Oficina de Drets Lingüístics estudia tots els casos que arriben i que afecten tant a l’administració pública com a l’àmbit d’allò privat. A l’abril d’enguany, l’organisme havia rebut un total de cinc reclamacions i un suggeriment majoritàriament referits a entitats de caràcter públic. El nombre de casos ha augmentat fins avui; tanmateix, l’actualització d’aquestes dades es desconeix perquè l’Oficina ha decidit no fer-les públiques fins que no s’elabore l’informe anual que s’ha de presentar a les Corts.

“Qualsevol mesura que no garantisca l’atenció als ciutadans en la llengua que ells desitgen significa oferir un servei de menor qualitat”, afirma Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat. Amb l’Oficina recorreguda pel PP valencià, Trenzano i el seu equip esperen pronunciament del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV), la mateixa sala que fa uns dies va anul·lar la rebaixa de la ràtio d’Infantil a 23 alumnes i anteriorment va tombar part del decret que prioritzava l’ús del valencià en l’Administració i el decret de plurilingüisme per a l’educació valenciana.

La polèmica pel requisit

Enmig d’aquests successos, la polèmica ha esclatat aquesta setmana. Un canvi perpetrat de manera unilateral per part de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques a l’esborrany de l’esperada Llei de la Funció Pública valenciana ha fet saltar les alarmes entre diferents entitats. La modificació afecta el text que fa referència a la incorporació del requisit lingüístic en el sector de la sanitat, pactat i acordat per diferents actors socials a principi de legislatura, que contemplava excepcions molt concretes i puntuals en l’habilitació d’aquest requisit. Però amb la decisió de reformular el text, la Conselleria encapçalada per Gabriela Bravo obre la porta a la generalització de l’excepció i a convertir-la en norma via reglament. Fet i fet, el requisit de la capacitació lingüística perilla en un dels àmbits, diuen alguns sindicats, on més falta hi fa.

“L’única fórmula per poder garantir que tots els usuaris de la sanitat pública siguen assistits en la seua llengua és que tots els treballadors de la sanitat estiguen capacitats en les dues llengües oficials”, argumenta Rafa Reig, membre de la secretaria de la Intersindical Valenciana. Per aquest sindicat participant a l’acord base de la llei, si aquest canvi es materialitza suposarà un retrocés en l’àmbit sanitari ja que, si l’Administració pública no posa tots els mitjans per facilitar la formació lingüística dels professionals, això deixarà de ser un incentiu per obtenir la capacitació. “Si el que volem és normalitzar el valencià a les institucions sanitàries, amb el mèrit no n’hi prou. Hem de donar un pas més, i aquest és el requisit”, expressa Reig. Per la Intersindical, de res serveixen les lamentacions dels membres del Consell davant les agressions lingüístiques d’aquests dies si no s’actua en consonància per garantir un marc normatiu que impedisca aquests fets.

Amb el pràcticament total convenciment que aquesta llei no arribarà a aprovar-se aquesta legislatura, la polèmica i la divisió d’opinions estan servides. Algunes forces sindicals com FSES advoquen per seguir assuavint l’exigència del requisit, altres com el CSIF van més enllà i en demanen la supressió, i alguns altres com CCOO i la Intersindical segueixen defensant la redacció original. El 9 de novembre, el dia acordat per aprovar l’avantprojecte, es preveu conflicte.