Público
Público

ACUSACIONS I PENES DE PRESÓ Alonso-Cuevillas sobre l'escrit de la Fiscalia: "Jurídicament és un despropòsit absolut"

"El que relata l'acusació no té res a veure amb el que va passar l'1 d'octubre". "Això no és un aixecament públic i violent, no és una rebel·lió, ni és una sedició tampoc. I de malversació no hi ha cap prova", insisteix l'advocat de Carles Puigdemont i dels dirigents independentistes.

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, al seu despatx. / Públic

marià de delàs

"L'escrit de la Fiscalia és insostenible". "El que relata l'acusació no té res a veure amb el que va passar l'1 d'octubre". Les peticions de la Fiscalia contra els dirigents polítics i socials implicats en el procés sobiranista no representen cap sorpresa per l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, però no deixa d'assenyalar diferents aspectes del text dels quatre fiscals del cas com a exemples del que considera "un despropòsit".

Parlen "d'un aixecament generalitzat esquitxat d'actes de força", d'una acció política "amb tots els mitjans que fossin precisos, inclosa la violència".

"Jurídicament és un despropòsit absolut. Fa setmanes que vèiem que la Fiscalia del Suprem estava totalment bunqueritzada i que hi hauria unes peticions de penes duríssimes", afirma en conversa amb Públic, després de llegir la documentació lliurada a la premsa abans que als advocats personats a la causa.

"Pel delicte de rebel·lió, el Codi Penal distingeix entre promotors i subalterns", diu l'advocat, "i consideren l'Oriol Junqueras i la Carme Forcadell com a promotors, i encara que no s'entén res, sembla que es refereixen a Forcadell més en la seva condició d'ex-presidenta de l'ANC que com a presidenta del Parlament. 

En el mateix grup de promotors col·loquen a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i aquest sembla ser el motiu pel qual els demanen penes de 17 anys i pels consellers destituïts, 16, mentre que als que han deixat la vida política no els acusen de rebel·lió, sinó de malversació.

 "Respecte la causa oberta a l'Audiència Nacional, equipara Josep Lluís Trapero, César Puig i Pere Soler, -els demanen 11 anys de presó per a cadascú- i parteixen de la base que el dispositiu previst per la cúpula d'Interior durant l'1 d'octubre era fals, un muntatge per fer veure que feien alguna cosa quan en realitat no van fer res". A banda de que no es correspon amb el que va passar, aquesta acusació comportaria com a molt un "delicte de desobediència". "Tot un despropòsit absolut", insisteix.

Qualificació de l'Advocacia de l'Estat: "un brindis al sol"

En quant a la posició de l'Advocacia de l'Estat, que demana que els processats siguin condemnats pels  delictes de sedició i malversació de cabals públics però no per rebel·lió, Alonso-Cuevillas afirma que es tracta d'un "brindis al sol".

D'una banda assenyala que l'Advocacia actua normalment com acusació particular, en tant que l'Estat pot ser víctima d'un delicte, com a "perjudicat" i no ho és, perquè no es va utilitzar res que formés part del patrimoni de l'Estat. "Quan va voler personar-se ja ho vam dir. No té legitimació", recorda Cuevillas. I amb el delicte de sedició ha anat molt més 

"I en la mesura en que la Fiscalia demana penes d'entre 15 i 25 anys de presó, la forquilla es troba entre zero i qui demani el màxim, i que hi hagi algú que es quedi pel mig és un brindis al sol. No té cap rellevància pràctica".

El Suprem i el sentit comú

"Jo diria que la sentència no està escrita. Està decidida, més que escrita, perquè finalment poden acabar de perfilar". "És possible que al final la Fiscalia acabi rebaixant una miqueta. Avui per avui no ho sembla, però si VOX, -que presentarà les seves acusacions la setmana que ve- es manté en la línia màxima el Suprem tindrà la paraula final".

"Potser que els agafi un atac de sentit comú i el Suprem acabi dictant sentències absolutòries"

"Potser que els agafi un atac de sentit comú i el Suprem acabi dictant sentències absolutòries. El Tribunal Suprem ha de fer de Tribunal Suprem i ha d'aplicar Dret", explica l'advocat dels processats sobiranistes, que pensa que no cal fiar-ho tot al que pugui decidir en última instància el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

"Això no és un aixecament públic i violent, no és una rebel·lió, ni és una sedició tampoc. I de malversació no hi ha cap prova", insisteix. "Segueixen investigant des del jutjat d'Instrucció 13", recorda.

I en quant que pugui passar al TEDH afirma que "hi ha tantes i variades irregularitats, tant des del punt de vista processal com substantiu, que és molt difícil que puguem tenir un disgust".

En qualsevol cas pensa Jaume Alonso-Cuevillas que davant els tribunals espanyols cal combinar simultàniament una defensa tècnica amb la política. "Jo estic convençut que qualsevol tribunal imparcial absoldria, com va fer el tribunal alemany". "Hem de fer defensa tècnica a l'espera d'Estrasburg", argumenta.

El que més crida l'atenció, segons ell, és que "es fa tot un relat de la violència, d'una violència que no es va produir, en la línia de l'acte de processament. I remarca com com els fiscals parlen de "l'altíssima possibilitat que es reproduïssin incidents violents com els que van tenir lloc el 20-S", quan es evident per tothom que tampoc aquell dia hi va haver violència.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?