Público
Público

L'Audiència Nacional deixa d'investigar els activistes dels CDR Tamara Carrasco i Adrià Carrasco

A instàncies de la Fiscalia accepta tancar la investigació pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició i la causa es trasllada ara als jutjats ordinaris que hauran de decidir si els imputa per desordres públics. Tamara Carrasco va ser detingut el 20 d'abril i traslladada a l'Audiència Nacional, per quedar en llibertat al cap de dos dies però sense poder sortir de Viladecans, la seva ciutat. Adrià Carrasco, d'Esplugues, va exiliar-se a Brussel·les. 

L'activista del CDR de Viladecans, Tamara Carrasco, acusada de rebel·lió, terrorisme i sedició, Marc Font

Sis mesos i mig després de la detenció de Tamara Carrasco, activista del CDR de Viladecans, i que Àdria Carrasco, membre del CDR d'Esplugues, enfilés el camí de l'exili per evitar córrer la mateixa sort, l'Audiència Nacional ha acordat deixar-los d'investigar pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. La informació l'ha donat a conèixer Salellas Advocats, el despatx de l'exdiputat de la CUP Benet Salellas, que s'encarrega de la seva defensa. Ara la causa es deriva als jutjats ordinaris, que han de decidir si hi ha imputació simplement per un delicte de desordres públics.


La decisió suposa un canvi substancial en la situació dels dos activistes. El 10 d'abril, una desena d'agents de la Guàrdia Civil van irrompre a casa de Tamara Carrasco, que va ser detinguda i traslladada a la seu de l'Audiència Nacional, a Madrid. Inicialment, la Fiscalia de l'Audiència l'acusava dels delictes de sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista i va tenir-la 48 hores tancada i incomunicada. Posteriorment, Carrasco va sortir en llibertat però amb una mesura cautelar inèdita: durant tot aquests mesos només ha pogut sortir de la seva ciutat per comparèixer setmanalment al jutjat de Gavà.

Per tot plegat, en una entrevista recent a Públic es definia com una presa política, perquè al cap i a la fi la seva llibertat de moviments estava molt limitada. En conversa amb Públic, Salellas ha explicat que de moment no s'ha aixecat la mesura cautelar, que s'ha d'esperar que el jutjat d'instrucció rebi la causa. Amb tot, ha afegit que l'Audiència Nacional podia haver-la aixecat, "però no ho ha fet". 

Fa un parell de setmanes, Salellas i Carrasco van denunciar en una roda de premsa que el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón s'havia negat a aixecar les mesures cautelars que pesaven sobre l'activista. L'argument era que els Comitès de Defensa de la República (CDR) seguien actius. Per a Salellas el criteri no tenia "cap base jurídica".

"En dret penal el lògic primer és determinar els fets, després decidir si hi ha proves sobre els fets, posteriorment dictaminar si són delictius i, finalment, detenir la persona. Aquí s'ha fet al revés,primer es deté una persona i després es comença a investigar i posteriorment ja s'establirà els delictes", va explicar l'advocat. Per a ell vincular la situació de Carrasco a les actuacions dels CDR era una "perversió jurídica", perquè el "dret penal sempre es base en fets passats, no sobre fets futurs". Carrasco, de la seva banda, està convençuda que la seva detenció responia a una estratègia "política" per reprimir els CDR.

Pel que fa a Adrià Carrasco, un jove de 25 anys d'Esplugues de Llobregat, va poder esquivar la detenció el 20 d'abril perquè els agents no el van trobar al seu domicili. A nivell públic no va reaparèixer fins el 6 de setembre, quan en una roda de premsa des de Brussel·les va explicar que havia optat per l'exili per la "repressió indiscriminada de l'Estat contra els que pensem diferent". Paral·lelament, durant tots aquests mesos els CDR, que han protagonitzat diverses accions de mobilització i també han estat molt crítics amb el govern de Torra, han estat criminalitzats per la dreta política i mediàtica estatal.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?