Les eleccions andaluses han provocat un nou escenari, inèdit en democràcia, després d'un fort terratrèmol polític, l'abast i profunditat està per determinar, que ha deixat obsolets totes les anàlisis i totes les enquestes publicades. La Comunitat més fiable en el vot des de 1982, on les majories socialistes s'havien succeït amb suports ocasionals d'altres partits (Partit Andalusista o IU), ha deixat un escenari radicalment diferent al viscut fins ara.

Per primera vegada en democràcia, l'esquerra no suma una majoria absoluta -es queden a 50- i les dretes, -PP i Ciutadans- podrien, si unissin els seus suports amb la formació d'ultradreta Vox, que irromp amb inusitada fortalesa a la Cambra andalusa i en el sistema parlamentari espanyol, fer president, contra pronòstic, o bé al candidat del PP, Juanma Moreno, o bé al de Ciutadans, els que ja han anunciat, tots dos, la seva candidatura a la investidura. L'abstenció ha estat rècord, ja que la participació s'ha quedat en el 58% dels vots, i la conclusió principal, a la vista dels resultats, és que l'esquerra s'ha quedat a casa.

L'únic partit -a part de Vox- que puja és Ciutadans, a qui els andalusos i andaluses li han recompensat l'esforç per donar estabilitat a l'executiu andalús els tres últims anys i la seva baralla durant la crisi a Catalunya. De 9 diputats i el 9%, ha passat a 21 seients i el 18% dels vots. El PP ha ocupat el segon lloc, tot i perdre 7 escons i sis punts, i quedar-se en 26 diputats i el 20% dels sufragis, per la qual cosa podrà liderar un govern, si acceptés fer-ho amb els vots de Vox, i si Ciutadans ho avala. No obstant això, les coses no seran tan fàcils, perquè tant PP com Ciutadans han anunciat que tant Moreno com Juan Marín volen ser presidents. Tots dos han evitat demanar el suport exprés de Vox, formació que ha dit ja que farà el possible per desallotjar el PSOE de la Junta d'Andalusia.

A més, tant Albert Rivera com Pablo Casado, immersos en un duel pel lideratge de la dreta, han tractat de capitalitzar el resultat.

Tres candidatures a la presidència

La presidenta de la Junta, Susana Díaz, tot i guanyar les eleccions i que el PSOE hagi estat la primera força en set de les vuit províncies, no ha pogut evitar el desastre i ha tret el pitjor resultat per al PSOE andalús de tota la seva història i ha superat pels pèls el milió de vots. Díaz s'ha quedat en uns escassos 33 escons, 14 menys que el 2015, i el 28% dels vots, set punts menys que fa tres anys i mig. La presidenta ha assumit el naufragi (no aconsegueix sumar una majoria ni a la dreta, amb Ciutadans -es queden en 54 escons entre tots dos- el seu soci d'aquests tres últims anys i mig, ni a l'esquerra, amb Adelante Andalucía), però ha fet una crida a tots els partits per formar un front constitucionalista contra Vox, liderat per ella, com a única oportunitat per repetir al capdavant del Govern andalús.

Tampoc l'aposta de Teresa Rodríguez i Antonio Maíllo, Adelante Analucía, ha aconseguit quallar i ha obtingut resultat pitjors que els que van treure Podem i IU per separat. S'han quedat en 17 escons (pels 20 que van aconseguir en 2015 per separat) i el 16% dels vots, per un 21% per separat. Rodríguez ha fet un tuit en què va resumir la seva posició: "No hem complert els objectius però la nostra principal preocupació no és tenir tres diputats més o menys sinó aturar l'extrema dreta. Això sí, Susanna, no ens posis en el teu bloc que portes tres anys i mig alimentant la dreta taronja i la blava i vas ficar Vox en campanya ".

Per tant, són tres les candidatures que hi ha ara mateix a la presidència de la Junta d'Andalusia. La de Díaz, la de Moreno i la de Marín. La presidència de la Junta es tria en primera instància per majoria absoluta, que sumen les dretes amb Vox, si s'ajuntessin, i després, per majoria simple. Així que si Moreno i Marín no es posen d'acord per unir forces i que sigui un dels dos el que es presenti la seva candidatura, Díaz podria tenir una oportunitat de repetir. Comença el joc dels números, que estarà completament mediatitzat per Vox.