El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts una declaració institucional per expressar la seva "solidaritat absoluta" amb els presos polítics en vaga de fam, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn, que protesten d'aquesta manera pel bloqueig dels seus recursos que manté el Tribunal Constitucional (TC) des de fa un any.

En roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu, Artadi ha exposat que amb aquesta declaració volen "denunciar l'estratègia del Tribunal Constitucional" i ha assenyalat l'existència en la seva conducta d'una doble vara de mesurar en relació als recursos sobre Catalunya, en funció de qui els presenta. Ha assenyalat, en concret, que el TC ha demostrat la seva disposició a reunir-se amb caràcter d'urgència, en cap de setmana, quan ho ha demanat l'Executiu espanyol, per suspendre acords  del Parlament de Catalunya, i manté bloquejats els recursos d'empara presentats pels presos independentistes.

"Tot el govern se solidaritza amb els presos polítics en vaga de fam, així com amb la resta de presos i preses polítics que veuen vulnerats el seu dret de defensa i el dret d’empara corresponent". "Aquesta declaració institucional és també una manera de fer d’altaveu d’aquesta lluita que, precisament per la seva situació d’empresonament, no és visible fora dels murs de la presó", s'afirma en el text aprovat pel Govern català.

L'Executiu de Quim Torra afirma que tots els presos sobiranistes estan patint "vulneracions del Conveni Europeu de Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics" i conclou que la presó provisional és incomprensible.

"Ningú demana cap tracte a favor. Tot el contrari. Demanem que tots els tribunals de justícia de l'Estat actuïn sempre d'acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, que és la seva obligació", afegeix la declaració,

Consell de ministres a Barcelona

Artadi, d'altra banda, ha valorat  la decisió del Govern espanyol de triar el 21 de desembre com a data per reunir el Consell de Ministres a Barcelona com una certa "provocació"

La consellera ha recordat que aquest dia es complirà un any de les eleccions catalanes del 2017, celebrades sota la intervenció del Govern de la Generalitat per part de l'Executiu espanyol, amb l'aplicació de l'article 155, i després de les quals hi ha hagut diputats independentistes que no han pogut exercir el seu càrrec perquè estan "investigats o amenaçats per l'Estat".

Preguntada per eventuals mobilitzacions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) aquest dia, Artadi ha insistit en què la "gent té dret a manifestar-se" i ha assegurat que la Generalitat garantirà el dret de protesta i també la seguretat de tothom.

Medalla d'Or per Carme Forcadell

En la reunió d'aquest dimarts, L'Executiu de Quim Torra ha decidit atorgar la Medalla d'Or de la Generalitat a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que es troba en presó preventiva a la presó de Mas d'Enric, a Catllar (Tarragonès).

La Generalitat reconeix d'aquesta manera la seva tasca en la "defensa dels Drets Humans, el parlamentarisme i les llibertats fonamentals, així com en el foment de la llengua i la igualtat efectiva de gènere".

Elsa Artadi ha assenyalat  que si es troba privada de llibertat, amb una petició de 17 anys de presó, ha estat per haver defensat "la sobirania del Parlament i els drets dels diputats".

L'Executiu català tria cada any tres persones per ser guardonades amb la Medalla d'Or, però Artadi ha recordat que les de l'any passat no es van arribar a atorgar perquè la Generalitat estava intervinguda en aplicació de l'article 155.

La segona persona reconeguda amb la Medalla d'Or ha estat sobre el ex-magistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer, "un dels grans referents del dret i de la magistratura d'aquest país amb un gran compromís amb la democràcia i els drets polítics i socials".

Pi-Sunyer va ser el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, l'òrgan creat pel Govern d'Artur Mes que va elaborar un llibre blanc de 18 amb propostes sobre com hauria de ser l'arquitectura d'una Catalunya independent.

També va ser el Comissionat de la Transició Nacional encarregat del disseny de les estructures d'Estat catalanes, que va ser impugnat pel Tribunal Constitucional.

El tercer guardó ha estat per al despatx RCR,  dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem y Ramon Vilalta. perquè la seva obra "preserva d'una manera especialment cuidada la relació i la integració dels edificis amb el paisatge i el seu entorn", i pel seu impacte internacional en haver conquistat múltiples premis i entre ells el més prestigiós en aquesta disciplina: el Pritzker que van rebre en el 2017.

Querella de Torra contra el líder de Cs a Andalusia

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat una querella per injúries i calúmnies contra el líder de Ciutadans a Andalusia, Juan Marín, per cridar-li "racista i colpista" i acusar-li falsament d'insultar als andalusos, assegurant que tenen "un gen menys que els catalans".

En la seva querella, el president català denuncia l'"extrema gravetat" de les acusacions proferides per Marín i retreu al líder de Ciutadans que amb les seves paraules persegueixi la seva "humiliació", així com "generar un clima de conflictivitat i animadversió a Andalusia" en contra del propi Torra i de la Generalitat.

El motiu de la querella, presentada davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, són unes manifestacions de Marín en un debat electoral de Canal Sud en el qual va assegurar: "Torra i companyia diuen que tenim un gen menys que els catalans, que som més fluixos, que som més ganduls".

Després del debat electoral, el candidat de Cs a la presidència de la Junta d'Andalusia va publicar un vídeo en el seu compte de Twitter en el qual reptava  Torra a querellar-se contra ell -"vostè, el que ens ha cridat bèsties tarades, escurçons, hienes carronyeres", apuntava- i li acusava de ser "un racista, un colpista, un covard".

La querella sosté que les afirmacions de Marín atempten "greument contra la dignitat, la fama i la bona estimació del més alt representant de la Generalitat", així com "a les persones que comparteixen la ideologia de l'ofès, buscant crear una oberta confrontació amb els andalusos".

Segons la denúncia, el querellat també "va proferir insults greument humillantes que afecten a la dignitat i la fama" del president de la Generalitat, "ultratges que, òbviament, resulten greument atemptatoris per a la seva honorabilitat".

La querella manté que els fets podrien constituir un delicte de calúmnies, en imputar " falsament" a Torra "insults, vexacions i humiliacions dirigides als andalusos i l'atribució a aquests i a les seves institucions d'actuacions delictives contra l'administració pública o contra la Hisenda pública".

A més, afegeix Torra en la seva denúncia, Marín "no es retracta ni es desdiu de les seves afirmacions, sinó que de manera totalment reflexiva -transcorreguts dos dies des de les seves primeres declaracions- es reafirma en les mateixes a través del seu compte de Twitter", convidant el president de la Generalitat a querellar-se contra ell.

Segons la querella, Marín va atribuir a Torra, "de manera gratuïta i injustificada i amb total coneixement de la seva falsedat, a través d'un mitjà de comunicació líder d'audiència, insults i vexacions contra els andalusos, la qual cosa genera una oberta i profunda hostilitat en tota la societat".