Público
Público

Proper a l'extrema dreta i hooligan del 155, així és l'alcaldable de Barcelona triat per Pablo Casado

Josep Bou, fins ara president d'Empresaris de Catalunya, substituirà Alberto Fenrández com a candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona. Ha participat en nombrosos actes de Tabarnia, ha defensat les persones que arrenquen llaços grocs -fonamentalment vinculades a l'extrema dreta- i ha pronosticat un enfonsament econòmic de Catalunya que no s'ha traduït. En tracem un perfil en cinc punts.

El nou alcaldable del PP per Barcelona, Josep Bou, durant un acte de l'entitat unionista Empresaris de Catalunya.

Alberto Fernández Díaz, l'etern líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona -va entrar-hi com a regidor el 1987-, va anunciar dilluns que no repetiria com a alcaldable del partit a les eleccions municipals del 26 de maig. Dos dies després, s'ha anunciat que el seu substitut serà Josep Bou, un empresari amb un perfil molt dur, molt proper a l'extrema dreta i que casa amb els nous temps de la formació conservadora, clarament radicalitzada des de l'arribada a la presidència de Pablo Casado. De fet, en una entrevista a Antena 3 ha reconegut que ha fet el pas a proposta de Casado, que li hauria garantit que podria fer una candidatura plena d'independents, com ell mateix.

Propietari d'una empresa de fleques, Bou ha tingut certa rellevància pública els darrers anys com a president de l'entitat unionista Empresaris de Catalunya, que ha participat en algunes de les grans mobilitzacions contra la independència. Bou va arribar al càrrec el 2015 i el deixarà arran del seu salt a la política activa. A través d'aquesta tribuna, l'empresari ha participat en nombrosos actes i també ha donat diverses entrevistes a mitjans, on ha mostrat una ideologia molt conservadora i clarament alineada amb la dreta més contrària al sobiranisme català.

Amb el seu fitxatge, Pablo Casado pretén capgirar les enquestes que ara mateix pronostiquen que el PP podria fins i tot quedar-se sense representació a l'Ajuntament de Barcelona, on actualment compta amb tres regidors. I per fer-ho opta per un candidat que creu que pot aturar una hipotètica sagnia de vots cap a l'extrema dreta de Vox -que ja ha anunciat que concorrerà als comicis de la capital catalana- i, alhora, competir amb Cs, que tindrà com a alcaldable l'exprimer ministre francès Manuel Valls. Per fer-se una idea més completa de qui és Josep Bou, resumim el seu ideari en cinc apunts.

Proper a l'extrema dreta

Bou, com el mateix Pablo Casado, està acostumat a les declaracions pel boc gros, sense gaires matisos ni massa elaboració. En moltes de les grans mobilitzacions espanyolistes del darrer any no ha tingut cap problema a manifestar-se al costat de l'extrema dreta i, en més d'una ocasió, ha participat en actes d'aquest àmbit polític. Així, per exemple, ha assistit a actes de la plataforma per Tabarnia, i ha arribat a dir que el torró d'aquest grupuscle ultra és el "millor" que ha provat . També ha participat en mobilitzacions convocades per aquesta plataforma d'extrema dreta i ha rebut premis del Moviment Cívic d'Espanya i Catalans, un dels habituals convocants de la manifestació del Dia de la Hispanitat.

Segurament, però, el dia que se li van veure més els colors va ser en la darrera manifestació del 12 d'octubre, en què directament va agrari la feina "als homes i dones que desinfecten Catalunya de pesta groga". Mitjans com la Directa i periodistes com Jordi Borràs han documentat com els grups que es dediquen a arrencar llaços grocs, el símbol de solidaritat amb els presos polítics, estan encapçalats per nombrosos militants de formacions d'ultradreta.

Partidari acèrrim del 155

L'anunci de la candidatura de Josep Bou a l'alcaldia de Barcelona en representació del PP ha arribat un dia en què el Congrés dels Diputats ha celebrat un ple en què el líder estatal de la formació, Pablo Casado, ha tornat a demanar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució sobre Catalunya. Paral·lelament, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, ha exigit el mateix en la sessió de control a Quim Torra celebrada al Parlament. De ben segur que Bou està d'acord tant amb l'un com en l'altre. L'any passat, just abans de la intervenció de l'autonomia de Catalunya per part del govern del PP -amb el suport de PP i Cs- va reclamar la mesura per aturar "la sagnia econòmica" del Principat. A l'octubre d'enguany, en una entrevista a Ok Diario, tornava a reclamar la intervenció de Catalunya 

Catastrofisme econòmic

El procés independentista ha estat un desastre per a Catalunya, que hi hagi majoria sobiranista al Parlament és un clar perjudici per a Catalunya i si mai s'arribés a la independència, gairebé caurien les set plagues bíbliques sobre el nou estat, que s'enfonsaria a la misèria. A grans trets, aquest és l'argumentari que Bou ha repetit constantment en actes i entrevistes des del 2015. En una entrevista a Efe abans de les eleccions del 21 de desembre de l'any passat, manifestava que si hi tornava a haver-hi victòria independentista "hi hauria un enfonsament general, sobretot en la moral dels empresaris i els inversors i, per tant, Catalunya s'abocaria en un camí terrible".

A La Voz de Galicia també va pronosticar l'enfonsament de l'economia catalana si hi havia victòria independentista. La realitat, però, és que durant el primer semestre del 2018 l'economia catalana va créixer el 3,1% del PIB, quatre dècimes per sobre que la del conjunt de l'Estat, segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Les previsions de Bou, per tant, directament no s'ajusten a la realitat.

Per a ell, a més a més, Catalunya no pot queixar-se de l'actual sistema de finançament perquè considera que "rebem més del que aportem". Que qualsevol estudi mínimament rigorós, inclosos els de l'Estat, documentin que el conjunt del territori català aporta més recursos a les arques espanyoles que els que després hi tornen és una qüestió que Bou obvia.

Defensor dels empresonaments

Lluny de mostrar un mínim d'empatia amb l'empresonament de dirigents independentistes, Bou s'ha mostrat clarament partidari del seu empresonament i de la repressió. Just l'endemà de l'empresonament d'Oriol Junqueras i diversos consellers del govern de Carles Puigdemont va defensar l'actuació de la justícia perquè "creiem que l'Estat de dret ha de seguir actuant com ho està fent" . "Si una jutge [en referència a Carmen Lamela] ha decidit dictar presó preventiva, nosaltres diem que amén", va afegir.

Els independentistes com a persones 'espatllades'

En la manifestació del 12 d'octubre d'enguany, en què van cridar-se moltes consignes a favor de l'empresonament dels dirigents independentistes, Bou va manifestar que no s'ha de buscar un encaix de Catalunya a l'Estat espanyol, utilitzant un argument tan elaborat com dir que "això és Espanya". En aquesta línia, en una entrevista al diari Abc, Bou manifestava el següent sobre els independentistes: "Han insuflat a una part importantíssima, sobretot a joves, mitjançant una estratègia de desafecció. Això ha arribat massa lluny. Al poble català se li ha ensenyat a sentir, no a pensar. És difícil convèncer una part d'aquestes persones. El dany està fet. Però cal atraure una part del poble de Catalunya. Un sector no s'arreglarà, però conviurem amb això". És a dir, que per a ell una part dels catalans, els independentistes, estan espatllats.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?