Amb cada onada feminista existeix una resposta patriarcal contundent. I aquesta es desenvolupa, amb especial intensitat, als mitjans de comunicació. El missatge és poder i el masclisme (i, en concret, el neomasclisme) està adaptant mil i una formes per desvirtuar, manipular i confondre sobre qüestions bàsiques dels drets de la dona. La finalitat no és una altra que fer passos enrere en l'avanç del feminisme.

Les xarxes socials són suport de diverses pàgines on es difonen informacions falses. Un recent informe del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) ja alertava de com la desinformació i les notícies falses sobre gènere perjudiquen la imatge de les dones i reforcen la seva discriminació. Per a això es valen de totes les tècniques, encara que això passi no només per negar el missatge, sinó per manipular o inventar dades i fonts de referència, com es reflectia en l'informe. També se suma l'estratègia de partits polítics, com Vox, que han usat les xarxes socials per a expandir les seves idees contra els drets de la dona, així com alternatives per a arribar a la joventut.

Davant d'opinions sense fonament, s'imposa contrastar les fonts i aportar dades oficials. I tots treuen la raó a les idees masclistes que es difonen amb rapidesa. Les xifres oficials apunten a la manipulació que, des de diverses àrees i des de partits polítics, s'estableixen en contra de les dones. Perquè tampoc poden oblidar-se frases d'altres líders del Partit Popular o de Ciutadans, que preveuen polítiques allunyades de les necessitats i drets conquistats per les dones. A Públic repassem i neguem algunes d'aquestes falses notícies que arriben als nostres mòbils i xarxes.

"La violència de gènere no existeix i la llei que en fa referència és anticonstitucional". FALS

És la frase masclista per excel·lència. La violència de gènere és la màxima expressió de la desigualtat i discriminació que pateixen les dones en la societat en diferents àmbits. Així ho reconeixen diversos tractats internacionals subscrits pel nostre país en les últimes dècades.

Per exemple, la Convenció sobre l'Eliminació de totes les formes de Discriminació Contra la Dona (CEDAW), subratlla que aquesta discriminació "viola els principis de la igualtat de drets i del respecte de la dignitat humana". Per això demana als països que adoptin "totes les mesures apropiades, fins i tot de caràcter legislatiu, per assegurar el ple desenvolupament i progrés de la dona, per garantir el seu exercici i el gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals en igualtat de condicions amb l'home".

També el Conveni d'Istambul, el document emanat del Consell d'Europa i ratificat pel nostre país el 2014, reconeix que la violència contra les dones és una manifestació de desequilibri històric entre la dona i l'home que ha portat a la dominació ia la discriminació de la dona per l'home, privant així la dona de la seva plena emancipació. També reconeix que la "naturalesa estructural de la violència contra les dones està basada en el gènere", i es tracta d'un dels mecanismes socials clau pels quals es manté a les dones en una posició de subordinació respecte als homes ". Conclou que "les dones i nenes estan més exposades que els homes a un risc elevat de violència basada en el gènere".

El que no existeix és la "ideologia de gènere", encunyada en el seu origen pel Vaticà i expandit per la dreta, en contra dels drets feministes.

Aquesta mateixa setmana les dades del Consell General del Poder Judicial van mostrar que cada dia es recullen prop de 500 denúncies al dia per violència de gènere. La llei 1/2004 és constitucional i no discrimina els homes. Així va quedar contemplat en la sentència del Tribunal Constitucional el 2010. Per tant, la derogació de la llei per ser, segons alguns partits, anticonstitucional, queda en sac foradat ja que el tribunal es va pronunciar a favor seu. Aquesta llei no només té ja reconeixement per a les dones víctimes de violència de gènere, sinó també contempla com a tals als menors.

"Hi ha més homes assassinats per dones que dones assassinades per homes". FALS

Un informe del Ministeri de l'Interior de fa uns dies ho deixava clar: els homes assassinats a Espanya moren en batusses (1 de cada 3) i les dones per la violència de gènere (1 de cada 2). Aquesta és la gran i bàsica diferència que marca l'existència d'un problema de gènere: ens maten per ser dones.

Amb dades, amb ciència, i no amb la política per davant, s'aporten xifres que tiren a terra la idea estesa per xarxes, i per alguns polítics, que els homes també són assassinats en majoria per les dones.

Dels 871 autors d'homicidis comptabilitzats en aquest estudi del Ministeri de l'Interior, 778 eren homes (89,32%) i 93 dones (10,68%). De les 661 víctimes mortals comptabilitzades en aquest estudi, 406 eren homes (61,42%) i 254 dones (38,43%). L'informe subratlla que el 77,76% d'aquestes han estat homicidis interpersonals, on s'aprecien grans diferències degudes al gènere: "Moren més homes per discussions o batusses i per violència domèstica que dones; mentre que el principal tipus de mort de dones és la violència de gènere". També apunta que, en tots els homicidis relacionats amb activitats criminals, moren més homes que dones, excepte en els casos de prostitució on, en majoria, elles són les assassinades.

Una altra anotació és la dada que ofereixen sobre la relació prèvia entre la víctima i l'autor, en funció del gènere de tots dos. Quan l'autor del delicte és home, són víctimes el 61,72% dels homes i el 27,77% de les dones. És a dir, ells s'assassinen també més a ells. D'aquest resultat, el 10% assassina als seus cònjuges o parelles dones. En canvi, quan l'autora és una dona, els assassinats als seus cònjuges o parelles homes són només del 1,38%. Les dones cometen el delicte, en majoria, entre veïns, coneguts o familiars.

"Les denúncies falses fan patir a milions d'homes". FALS

És un altre clàssic del masclisme que ha recobrat un altre impuls, després que Vox l'hagi repetit sense parar durant la seva campanya electoral a Andalusia. Les dades oficials, i no opinions personals, també tiren per la borda aquest argument sense base.

Per això cal acudir a la Memòria que cada any realitza la Fiscalia General de l'Estat. En l'última memòria, amb dades de 2009 i 2017, es van registrar més d'1 milió de denúncies per violència de gènere. Incloent les causes en tramitació, el percentatge de denúncies falses (96 casos) va ser només d'un 0.01%. Per tant, és una xifra insignificant que, ni de casualitat, ataca a milions d'homes al nostre país. Realment, les afectades que arriben a xifres de milió són les dones, com a víctimes d'aquesta violència. Les escasses denúncies falses, en el conjunt total, es poden veure en la següent comparació. Aquest minúscul punt de color vermell i groc, que quasi s'arriba a detectar, és l'equivalent corresponent, en comparació amb les denúncies totals presentades.

Si ens centrem en les últimes dades de 2017, de 166.260, només 2 van ser denúncies falses, que representen un 0.001%. A més, la mateixa Fiscalia argumenta que "d'aquestes 96 sentències condemnatòries, 55 ho han estat per conformitat de l'acusada, el 57,21%. Novament apreciem, en aquest actuar, les característiques, peculiaritats i arestes que planteja aquest tipus específic de violència", detallen en l'informe.

Respecte a les denúncies falses, una guia del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) assenyala que "ha de rebutjar-se de forma contundent aquesta afirmació perquè no només no respon a la realitat sinó que, a més, banalitza perillosament aquesta forma de delinqüència, qüestionant el dret de les dones que la sofreixen a obtenir la tutela judicial efectiva". 

També adverteix que les sentències absolutòries no signifiquen que siguin denúncies falses, sinó que davant la falta de proves (per exemple, difícils d'aconseguir com el maltractament psicològic) preval la presumpció d'innocència i "el principi 'in dubio pro reo' obliga a dictar una fallada absolutòria". I, en cas de denúncia falsa, l'acusada té una pena establerta en el Codi Penal (art. 456). Per tant, l'home afectat per una denúncia falsa no queda desprotegit per la justícia. Cal insistir que el feminisme no diu que no existeixen dones que maltractin o cometin actes de violència, sinó que aquests actes o agressions no els comentin en base el gènere, ni la violència dels homes és estructural.

El mateix CGPJ adverteix, a més, que "no existeix cap norma processal ni substantiva que atorgui a les víctimes de la violència de gènere una posició 'privilegiada' que els permeti obtenir avantatges, dins del procediment civil, pel fet de tenir la consideració de presumptes víctimes d'aquests delictes".

"La majoria dels assassinats a dones són realitzats per estrangers". FALS

La majoria dels assassinats masclistes són realitzats per homes espanyols, i no estrangers, com reflecteixen les dades de Delegació del Govern per a la Violència de Gènere. Les xifres aquí exposades són des de 2013, però des de 2009 sempre es registra la mateixa pauta: majoria d'homes espanyols.

En l'últim informe del Ministeri sobre homicidis es demostra que pel que fa a la nacionalitat dels autors d'aquest estudi, el 63,5% eren espanyols. Entre els estrangers, destaquen els europeus (13,9%), seguits dels americans (11,9%) i els africans (6,1%).

El mateix informe apunta en l'encreuament de dades per nacionalitat dels autors i tipologies criminals, que la majoria d'estrangers cometen activitats criminals en bandes o crim organitzat. Per contra, els espanyols tenen més presència en homicidis de tipus interpersonal, entre els quals s'inclou la violència familiar i la violència de gènere.