Público
Público

Ni comprar ni llogar: les alternatives al mercat immobiliari tradicional s'enlairen

Les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús guanyen terreny gràcies a l'enfortiment d'iniciatives com Sostre Cívic o Cohousing Barcelona i al suport d'algunes administracions, com l'Ajuntament de Barcelona.

Interior de l'edifici de La Borda. LACOL

La taxa d'emancipació dels joves s'ha desplomat en els últims deu anys: si el 2007 el 32,6% dels joves s'independitzava entre els 16 i els 29 anys, el 2017 era el 23,8%. A Europa, el 31,8% se'n va de casa abans de complir els 30. L'Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB) estima que l'elevat cost d'accés a l'habitatge explica aquest retard. I tant.

Les llars de Barcelona dediquen gairebé el 40% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, quan la mitjana de la UE és del 27,9%. L'esforç que una família ha de fer per a llogar una casa ja supera el dels inicis de la crisi, segons l'OHB. En ple 2018, una persona que ingressi 1.300 euros al mes hauria de destinar gairebé el 70% del seu salari a comprar o llogar un habitatge. La desesperació ha adobat el terreny per a altres formes d'accés al mercat immobiliari. Cooperatives i empreses de baix benefici comencen a ser una alternativa real.

Amb la llei actual a la mà, l'única fórmula intermèdia entre llogar i comprar una casa és la de formar una cooperativa de cessió d'ús, basada en el model nòrdic Andel. Tots els residents de l'immoble són copropietaris de tota la finca i tenen dret a usar els habitatges. I es regeixen per unes normes pròpies, establertes en uns estatuts, ja que poden compartir un local als baixos o serveis comunitaris com la calefacció central o una bugaderia. O anar fins i tot més enllà i tenir una connexió a Internet per a tots o un hort al terrat.

Barcelona, líder en projectes

Sostre Cívic és la cooperativa d'habitatge més coneguda de Barcelona. Va néixer en 2004 i ara té ja més de 750 sòcies. El seu objectiu és fer possible un model alternatiu d'accés a l'habitatge que sigui, a més a més, just. No tenen ànim de lucre i per tant, extirpen l'especulació de l'equació, un clàssic del mercat immobiliari "de tota la vida".

A Barcelona tenen dos projectes ja finalitzats i n'hi ha quatre més en fase avançada. Però la dada de creixement destaca en els més de 20 grups de sòcies actives que estan buscant patrimoni per aixecar una finca d'habitatges en diferents parts de Catalunya. "Se'ns acosta molta més gent ara perquè ni el lloguer ni la hipoteca són una opció”, compte Lucía Basulto, tècnica de comunicació de la cooperativa.

L'Ajuntament de Barcelona va treure a concurs l'any passat set solars públics destinats a la construcció d'habitatges cooperatius en règim de cessió d'ús. Les interessades devien a més preveure "la creació d'espais comuns, horts o jardins que justifiquin la rendibilitat social de la proposta". Quan s'acabin s'hauran creat 133 habitatges, calcula el consistori. Sostre Cívic, que va guanyar dos d'aquests solars, valora l'interès de l'administració, "important perquè aquest model alternatiu es conegui".

La Borda ha estat la primera comunitat de veïns en construir el seu propi edifici de veïns de forma cooperativa. Arran de la seva forma de fer, han sorgit altres cooperatives i fins i tot algunes que es dediquen a l'aparició d'altres com Cohousing Barcelona, que dos anys després de la seva fundació té 110 socis. Llacuna 39, un edifici de 27 habitatges, és el seu primer projecte.

"La construcció començarà al març de l'any que ve, encara que portem un any treballant en el projecte" diu Joana Puig, vicepresidenta de la cooperativa. “Treballem a partir d'un grup interessat en aquest model alternatiu amb uns punts en comú que van des del territori en el qual volen viure als seus valors ètics”, especifica. La sostenibilitat, l'accessibilitat i l'eficiència energètica solen ser elements aglutinadors també, a més de la cerca d'una seguretat enfront de l'especulació del lloguer.

Per entrar a formar part de la cooperativa cal adquirir títols de participació. El cost és de 500 euros reemborsables si s'abandona el projecte. És la manera d'establir l'ordre en la llista d'accés a les comunitats d'habitatges segons es vagin creant. El procés és lent, però els solars se cedeixen durant 75 anys i moltes cooperatives acorden que es pugui traspassar el seu ús a familiars que hagin viscut ja en la comunitat, com els fills, prorrogant els contractes.

Masoveria urbana

“En el camp existien i existeixen els guarderos, que vivien a la casa quan el propietari no estava i cuidar-la era el seu treball. La masoveria urbana és el mateix, però portat a les ciutats”, explica Basulto de Sostre Cívic. Amb el compromís d'arreglar l'habitatge, els inquilins arriben a un acord amb el propietari i en funció de les reformes, paguen uns lloguers reduïts o directament res.

A Cohousing no tenen cap contracte d'aquest tipus, però estan oberts a acompanyar projectes de masoveria urbana. “A Barcelona el sòl és molt car i si està edificat, encara que sigui per rehabilitar, més encara” aclareix Puig.

A MULA, Masoveria Urbana per a la Llar Alternativa, promouen aquest tipus de contractes i des de la seva fundació, ja són més d'una desena d'inquilins. "És difícil, però el boca a boca ens funciona", comenta Duna, una de les seves portaveus. Ella ha aconseguit viure en un habitatge en la qual no paga lloguer a canvi de dur a terme les reformes necessàries. "A més, es crea una relació especial dels propietaris perquè també van veient com la seva casa avança i alhora, està plena de vida", comenta.

La hipoteca de sempre, però sostenible

A banda d'aquestes cooperatives, també hi ha altres projectes amb un peu en el mercat tradicional, que gestionen promocions amb l'objectiu d'impactar positivament en la societat. Omplim es dedica a captar inversors que estiguin disposats a obtenir unes rendibilitats més ajustades a canvi de reduir el risc i generar un bé per a la societat.

"Actuem en un mercat de compravenda tradicional, amb les dificultats que té d'accés, però amb índexs elevats de sostenibilitat, material reciclatge i eficiència energètica", comenta Jordi Casajoana. És la seva manera de diferenciar-se en el mercat, ja que els seus preus no són molt més baixos.

Els seus inversors solen venir d'altres sectors amb més risc, que busquen estabilitat. A Omplim gestionen la promoció i en ser una empresa low profit oferim aquest servei també a fundacions sense ànim de lucre que volen entrar en el món del cohousing o el lloguer d'habitatge protegit. Si una cooperativa es veu mancada de capacitats quan a execució d'obres, també pot recórrer a ells.

Els pisos en mans d'Omplim, de moment a Cardedeu i Montcada, tenen uns preus semblants als del mercat tradicional o estan una mica per sota. Però en tractar-se de projectes d'eficiència energètica, el cost de viure en ells es redueix moltíssim en el llarg termini. També tracten d'incorporar valor a la cadena de producció, contractant a altres cooperatives o fundacions per a part dels treballs de construcció.

Un negoci difícil

Encara que les administracions públiques com l'Ajuntament de Barcelona hagin començat a mostrar interès per aquest model alternatiu, encara és un terreny per als grans bancs. "És un mercat amb pocs operadors i les empreses que cotitzen a borsa desenvolupen promocions, com sempre, al millor postor" es queixa Casajoana.

A Cohousing i Sostre Cívic també veuen que, tot i que el règim en cessió d'ús avança, trobar propietaris de solars disposats a mostrar sensibilitat per aquest model alternatiu continua sent molt difícil. Els fons d'inversió, disposats a treure la cartera, continuen tenint avantatge. Només entitats com Triodos o Fiare -banca ètica- subvencionen els projectes de les cooperatives d'habitatge.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?