Cargando...

Secciones

Publicidad

La cavalcada de les magues de l'any passat.

Així serà la cavalcada de les magues de gener que irrita la dreta valenciana

Publicidad

Un homenatge a la música protagonitzarà l'edició de la cavalcada de les magues de gener de València, que se celebrarà el proper diumenge 13. Parlem amb les tres dones que representaran enguany els valors i ens submergim en l'origen republicà d'aquesta festivitat que desperta la còlera entre la dreta.

Public

Llibertat, Igualtat i Fraternitat-Sororitat tornaran als carrers de València el proper diumenge 13 de gener. Són les tres magues que proclamen per als xiquets i les xiquetes una protecció per al seu desenvolupament mental, social i físic, una educació completa, sense dogmes i per la pau, un entorn saludable i una vida digna. Les tres magues tancaran per quart any consecutiu la Festa de la Infantesa, una celebració laica d'origen republicà recuperada per la Societat Coral el Micalet, amb la participació altruista de desenes d'entitats i col·lectius d’arreu del País Valencià.

Publicidad

El lema d'enguany: la música. I, per això, les varetes de les magues portaran corxeres als seus extrems. En edicions anteriors van ser trèvols pel medi ambient o coloms per la pau. "Ací no enganyem ningú; es tracta d'una festa per a totes les religions, que dóna visibilitat les dones i que porta la cultura al carrer. Una cavalcada així és única al món; estem fent de València una ciutat pionera", expressa Cristina Escrivà, de l'Associació Cultural Institut Obrer i autora del conte Les tres magues de gener. I afegeix: "És una festivitat complementària; no volem suplantar res. Respectem i també volem que ens respecten ".

Com a novetat, enguany es recuperarà la caixa de "L'Esglai", que s'obrirà en diferents trams del recorregut amb una sorpresa que no es pot revelar. De nou, desfilaran per València grups de danses, gegants i cabuts, muixeranguers, grups de batucades, d'animació i no hi faltaran personatges com Caparrut o Pregoner. Als xiquets i les xiquetes se'ls regalarà tot allò que es crea amb les mans, com les papiroles resultants de l'art de la papiroflèxia. Un dels moments més esperats serà la recepció a l'ajuntament del grup de les sufragistes que construiran el lema "Cultura i harmonia". I, com a colofó, el grup Carraixet oferirà la seua actuació des del balcó del consistori.

Lluny dels valors consumistes

La representació dels tres valors ha recaigut enguany en l'educadora i activista social Maria Escalona (Llibertat), la mestra i sindicalista Beatriu Cardona (Igualtat) i la química i política Pilar Soriano (Fraternitat-Sororitat). "És un honor i una responsabilitat; els tres valors són pilars sobre els quals s'ha d'assentar la nostra societat. Si no és així, estarem construint un món desigual on patim esclavatge i un món on, en comptes de cooperar, el que fem és competir", indica Cardona, que l'any passat ja va participar com a sufragista per exalçar el treball incansable de les feministes per conquerir drets. Cardona destaca que la cavalcada de les magues celebra els valors fonamentals i la diversitat de les persones perquè tots els xiquets se senten apel·lats, lluny dels valors del consumisme.

Publicidad

"I aquest caràcter laic et permet aglutinar, la multiculturalitat, que ningú n’hi quede exclòs", afegeix Soriano. Per a la regidora de Compromís, es tracta d'una nova festa per a la infantesa que ha vingut per quedar-se dins el calendari festiu. "S'ha d'apostar per una festa moderna que necessita una ciutat moderna com València", subratlla.

Les tres magues d'enguany. D'esquerra adreta, Maria Escalona (Llibertat), Pilar Soriano (Fraternitat-Sororitat) i Beatriu Cardona (Igualtat). HÈCTOR SERRA.

"És la primera festa en la qual hi ha tres dones protagonistes que no som decoració. No estem per a exhibir el nostre cos com si fóra una part més del producte. Venim a posar en valor que les dones podem ser repartidores de màgia i a capgirar el concepte negatiu de bruixa. Per què l'home era el mag i la dona la bruixa?", raona Cardona. "Hem de protegir aquesta il·lusió durant tot l'any", sentencia Escalona.

Publicidad

El mirall de 1937

La cavalcada del proper dia 13 rememora aquella altra que va tenir lloc el 1937, amb el govern legítim republicà a València. Organitzada pel Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts, el propòsit era fer oblidar als més menuts els horrors de la guerra, tenint en compte també que els pobles del País Valencià van ser refugi de molts menors amenaçats per les bombes. En aquella cavalcada, es van repartir una gran quantitat de joguets, tant instructius com d'entreteniment, adquirits a la Fàbrica Payà d'Ibi (l’Alcoià) per una quantitat de 100.000 pessetes. L'Ateneu Popular de València va subvencionar amb 52.000 pessetes les despeses i les organitzacions antifeixistes hi van fer també aportacions.

Gràcies a les imatges del fotògraf Atienza realitzades el gener de 1937 i conservades a l'Arxiu General de l'Administració d'Alcalá de Henares, s'ha pogut recuperar l'esperit d'aquella festa. En aquella ocasió, les carrosses estaven protagonitzades pels personatges animats de l'època, com Betty Boop o els tres porquets. Altres tenien un caràcter humorístic en relació amb el temps polític, com la imatge d'un llop ferotge amb la cara d'un dels generals franquistes més sanguinaris, Queipo de Llano. La caixa de "L'Esglai", en aquella cita, era el cap del traïdor Franco que, de tant en tant, eixia per donar ensurts. També va desfilar un joc de bitlles que representava a falangistes, requetès, soldats italians i alemanys que estaven amenaçats per una gran pilota que era el poble antifeixista. La cavalcada tancava amb una gran carrossa al·legòrica de la República amb molts xiquets i xiquetes que cantaven himnes populars.

Publicidad

La cavalcada de la Festa de la Infantesa de 1937.

La festa de la infantesa pretenia institucionalitzar uns dies de felicitat i cultura amb el solstici d'hivern de fons i partint d'una diversitat d'actes ètics. Cal destacar, a més, la iniciativa que aquest mateix any va tenir una llibreria del carrer de la Pau, que va dedicar tot el seu espai al contingut infantil. La llibreria mostrava dos aparadors decorats per l'escriptora i dibuixant Pitti Bartolozzi —il·lustradora del diari Sidrín, que es va editar a València durant la guerra— en homenatge a la defensa de Madrid i amb una infinitat de llibres que l'autora havia il·lustrat per a l'editorial Estrella, situada a Barcelona.

Amenaces i insults

La irrupció de tres magues en la festivitat recuperada fa quatre anys es va traduir, especialment en la primera edició, en una allau d'insults misògins i barroers difosos per mitjans de comunicació afins a la dreta. El glossari de greus qualificatius i el menyspreu a aquesta cavalcada escenificat pels sectors més conservadors va tenyir una celebració que advoca per la transmissió dels valors humans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Fins i tot la senadora del Grup Popular per València, Marta Torrado, va llançar un tuit provocatiu utilitzant una foto amb menors fotografiats al costat de les magues. L'any passat, grups d'extrema dreta van intentar boicotejar la desfilada. A la plaça de l'Ajuntament es van escoltar insults, càntics de Cara al Sol i es va demanar la dimissió de l'alcalde Joan Ribó.

No obstant això, la Festa de la Infantesa arriba robusta a la present edició, amb un augment dels moviments socials participants i una referencialitat indiscutible. Durant aquests últims mesos, el fenomen de les magues de gener ha desembocat en la publicació d'un conte, un documental, discos de cançons laiques per a la infantesa del segle XXI compostes per reconeguts poetes valencians i la celebració d'exposicions itinerants que han ajudat a conèixer una festa que mai més hauria de caure en l'oblit.

Publicidad

Publicidad