Cargando...

Secciones

Publicidad

Banderes palestines durant el concert de Matisyahu al Rototom.

Creixen els suports a nou activistes propalestins acusats de delictes d'odi

Publicidad

Segueixen les mostres de solidaritat amb els nou activistes del País Valencià i de Catalunya acusats d'incitació a l'odi i amenaces per demanar al festival Rototom que cancel·lara la invitació de Matisyahu, cantant defensor de les intervencions militars israelianes contra els palestins. Els demanen fins a quatre anys de presó.

Public

Un acte a València el proper dissabte 12 per la llibertat d'expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb el poble palestí impulsarà una setmana decisiva per a nou activistes acusats de cometre actes de promoció i incitació a l'odi i per als quals es demanen fins a quatre anys de presó. Els fets querellats es remunten a l'estiu de 2015, en el marc d'una campanya pacífica duta a terme per xarxes socials que tenia com a objectiu convèncer el festival de reggae Rototom Sunplash, que se celebra a Benicàssim, de cancel·lar la invitació del cantant sionista Matisyahu.

Publicidad

Durant aquesta jornada, que tindrà lloc a l'emblemàtic Palau de l'Exposició, es preveu la intervenció d'una de les persones encausades, les quals estan cridades a declarar en seu judicial el dilluns 14. En senyal de solidaritat, també els acompanyarà la periodista Lola Bañón, una de les últimes guardonades en els Palestine International Award, Liliana Córdova, coordinadora europea de la Xarxa Internacional Jueva Antisionista (IJAN), David Couso, activista contra la impunitat i portaveu de l'associació Germans, Amics i Companys de José Couso ( HAC), Rosa de Falastin Mustafà, diputada de les Corts pel PSPV-PSOE, i Pau Alabajos, cantautor.

No obstant això, les mostres de suport als nou encausats vénen de lluny. Durant aquests mesos, s'han recollit més de 2.000 adhesions solidàries de persones a títol individual, més de 300 d'organitzacions i entitats, i més d'un centenar de grups musicals. De fet, durant la mateixa edició del festival, alguns grups com La Gossa Sorda o el discjòquei Carles Biano, van decidir cancel·lar la seua actuació i sumar-se al boicot.

Defensor de la intervenció militar

"Demanàvem coherència a un festival que porta per principis els drets humans i la pau", relata Irene, una de les joves activistes. L'activació de la campanya perseguia, de fet, que l'organització del festival donara la possibilitat al cantant estatunidenc de demanar disculpes per un historial de defensa de crims de guerra i de violacions dels drets humans. El cantant no va accedir-hi i el festival va cancel·lar l'actuació. Tot i això, poques hores després el festival va corregir la seua postura per les pressions de diverses ambaixades i administracions i va tornar la invitació a l'artista.

Publicidad

Segons denuncia la campanya, Matisyahu ha negat en reiterades ocasions l'existència del poble palestí, ha col·laborat en la recaptació de fons per a l'exèrcit de l'apartheid israelià a través de l'associació Amics de l'Exèrcit Israelià (FIDF) i va justificar l'assalt a la Flotilla de la Llibertat de 2010 per part de l'exèrcit israelià, en què van morir deu activistes. "No vam promoure aquesta campanya perquè Matisyahu siga estatunidenc o jueu, sinó perquè és sionista", recalca la denunciada.

Durant aquells dies d'agost de 2015, centenars de persones van secundar la campanya a les xarxes promoguda, entre altres grups, pel BDS (Boicot, Desinversions i Sancions a Israel). De fet, les proves documentals adjuntes a la querella ocupen 6.000 fulls a doble cara on es recullen els tuits i els perfils dels usuaris que hi van participar. "És una denúncia a tot un moviment de solidaritat amb Palestina i en defensa dels drets humans", sentencia Irene.

Publicidad

Contra la llibertat d'expressió

Consultada per aquest article, Maria Josep Martínez, una de les advocades de la defensa, considera que la causa no hauria de prosperar. "Els fets no són constitutius de cap delicte, ni d'odi ni d'amenaces ni de bon tros de propaganda antisemita. La campanya que es va dur a terme està emparada per la llibertat d'expressió", sosté.

Tot i això, es mostra cautelosa en aquesta fase d'instrucció, ja que una de les possibilitats és que s'arribe a judici. "Aquest cas podria crear un precedent. De fet, aquest és l'objectiu que persegueix l'entitat que exerceix l'acusació popular: aconseguir silenciar el debat públic sobre les polítiques de l'estat d'Israel de vulneració sistemàtica dels drets fonamentals i de reconeixement del poble palestí a través de la instrumentalització dels procediments penals", expressa Martínez.

Publicidad

Persecució al BDS

Darrere de la querella, s'hi troba Abel Isaac de Bedoya Piquer, que presideix el Comité Legal contra el Antisemitismo y la Discriminación. Tal com ja van difondre altres mitjans com la Directa, aquest advocat és conegut en els entorns judicials per defensar acusats per corrupció com Lorenzo Sanz, expresident del Reial Madrid, o Carlos Pascual Ortín Barrón, captador de clients de l'empresa Gescartera, que va ser condemnat a tres anys de presó per apropiació indeguda.

Amb tot, un dels punts més cridaners del seu currículum recau en la defensa de Carlos Alfonso de Bedoya, un dels detinguts per l'assassinat del jove Aitor Zabaleta, assassinat als voltants de l'estadi Vicente Calderón el 1998. Tot i que Carlos Alfonso de Bedoya va ser finalment absolt, es tractava d'un membre destacat del grup ultra Bastión, responsable de la mort del seguidor de la Reial Societat, i de l'organització neonazi TNT.

Juntament amb l'associació Acción y Comunicación en Oriente Medio (ACOM), que aquests dies també es pronuncia en xarxes en contra dels activistes que afronten la querella, el Comité Legal contra el Antisemitismo y la Discriminación ha esdevingut un dels principals actors de criminalització de les campanyes pacífiques i de suport als drets humans del poble palestí i, en particular, dirigida contra el moviment BDS. Per als encausats, tots ells del País Valencià i de Catalunya, no és en va, ja que en aquests territoris s'han donat alguns dels avenços més significatius en els darrers anys. València i les Corts Valencianes són, sense anar més lluny, la ciutat i el parlament declarats espais lliures d'apartheid israelià que representen a més població del món.

Publicidad

Publicidad